#carasses

La història de la Carassa del Moro de Barcelona, un gran cap amb barba i turbant que reparteix dolços entre els més petits, és un exemple clar del caràcter evolutiu dels costums festius i de les sempre complicades relacions entre festa i política al món contemporani.

Les festes de la Mare de Déu del Remei, patrona de la vila de Petrer se celebren pels volts del 7 d'octubre amb un conjunt d'activitats religioses dedicades a la verge i amb la sortida de les tradicionals Carasses, unes comparses festives que es dediquen a satiritzar diferents aspectes de la vida social i política de la vila.

Cada diumenge del mes d'octubre, els carrers de Petrer són l'escenari d'un joc festiu entre les Carasses, un conjunt de persones vestides amb tot tipus de peces de roba estrambòtiques i amb la cara coberta, i el públic que s'ho mira. És l'art de l'engany i la mentida i també el moment de la sàtira, l'escarni i la crítica social.

Algunes esglésies del país conserven en el seu interior, al costat dels orgues o instal·lades entre els arcs, unes testes de pirates berebers de grans dimensions, fetes amb pedra o fusta i abillades amb un turbant i una gran barba, que hom anomena 'carasses'.