Correaigua

Foc i aigua a la festa major

Granollers celebra la seva festa major d'estiu la setmana del darrer dijous d'agost. Basada en un model reeixit, la festa ocupa els carrers i les places de la ciutat amb les propostes i els actes que organitzen les colles de Blancs i Blaus. Són dies de rivalitats fraternals que han contribuït a fer que sigui una celebració popular lluïda, emocionant i oberta a la participació de tothom. Un dels actes més consolidats és el Correaigua, que se celebra dues vegades, el divendres i el dissabte de festa major, amb una mateixa estructura formal: a la tarda Correaigua infantil i a la nit correfoc i Correaigua adult.

Un correaigua acotat

El Correaigua està organitzat per la colla dels Blancs i es desenvolupa en un espai delimitat de la Plaça de la Porxada. L'espai el marquen quatre mecanismes elevadors des del capdamunt dels quals es ruixa els assistents mitjançant unes llargues mànegues connectades a les preses d'aigua de la ciutat. Desvestits per a l'ocasió, els participants gaudeixen amb la impressionant descàrrega d'aigua efectuada des de les torres, sempre acompanyada per la música del compositor local Martí Ventura. La tonada encomanadissa del Correaigua s'ha fet tan popular que fins i tot es canta fora del marc de la festa major.

Breu història d'aquest acte

El Correaigua va néixer per sorpresa el 1986 fruit de la dinàmica competitiva entre les colles. Els Blaus havien organitzat aquell any la segona edició del correfoc i, quan aquest va acabar, dels quatre cantons de la plaça en van sortir diversos membres dels Blancs que, sense haver avisat ningú i acompanyats de les màquines del servei municipal de neteja, van començar a remullar els que s'havien posat sota les espurnes dels diables. L'escena es va anar repetint durant les festes majors dels anys següents fins a adquirir l'estructura actual de remullada col·lectiva en un espai fix.

La seqüència ritual

A la tarda se celebra la versió infantil del Correaigua, un acte que es va afegir a la festa als anys 90. Nens i nenes, molts d'ells acompanyats per parents seus, arriben de tota la ciutat per gaudir d'una bona estona amb aquesta particular celebració aquàtica i oblidar-se, de forma lúdica, festivament i col·lectiva, de la calor que sovint fa aquests dies. Hi participa una bèstia pròpia, el Basser, un drac construït a iniciativa dels Blancs l'any 1993 per l'artista local Ramon Aumedes. Es diu així perquè aquest era el nom que tenien, a les bòbiles dels rajolers (l'ofici que dóna contingut a la festa), els encarregats de barrejar l'aigua amb el fang.

El Basser circula pels voltants de la Porxada mullant a tothom qui es posa davant seu al so d'una cançó pròpia, La lluita del Basser, composta el 2005 per un músic local. Mitjançant un enginyós sistema de bombeig i un dipòsit situat a la panxa de la bèstia, l'aigua surt disparada des dels dos costats, el morro i la cua. La missió d'aquest drac aquàtic és contribuir a crear l'ambient festiu i començar a mullar els que volen entrar dins la zona d'aigua acotada.

La versió adulta del Correaigua té lloc al vespre, després del correfoc que executa el ball de diables local. El correfoc fa un recorregut per diversos carrers del centre de la ciutat i culmina amb una emotiva encesa final a la plaça Porxada, que s'omple amb les espurnes taronges de centenars de fuets Patum.

Com que té lloc de nit, el Correaigua dels grans incorpora potents focus de llum que il·luminen, amb diferents colors i intensitats, tot l'espai. Els assistents ballen i salten sota l'aigua que surt a doll de les mànegues des del capdamunt dels elevadors i, quan aquesta sembla que minva, miren amunt amb els braços aixecats demanant a crits: «Aigua! Aigua!». La remullada dura prop d'una hora i va acompanyada per la música interpretada en directe per músics vinculats a la colla dels Blancs i dirigits per Martí Ventura. L'espai és ple de gom a gom i l'eufòria es contagia per la plaça. El ball col·lectiu sota l'aigua proporciona moments d'èxtasi als milers de participants, que alcen els braços i tanquen els ulls per entrar en contacte amb aquest element.

Acabada aquesta intensa simfonia d'aigua, música i llum, els carrers adjacents a la plaça, transformats en improvisats vestuaris, s'omplen de persones que es canvien i s'eixuguen per continuar la festa fins a la matinada o per anar a descansar a casa. Per endavant tenen encara força dies de festa major, els més divertits i esbojarrats de l'any a Granollers.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé