Fogueres d'andròmines

Les fogueres de Sant Joan són piles desordenades d'andròmines velles i tot tipus de materials inflamables: mobles vells, caixes buides, escombres, papers, etc., així com llenya de tot tipus. N'hi de individuals, de col·lectives i de familiars. Tenen diferents noms segons on es facin: 'fogueres' o 'focs' són els més comuns, però també 'festers', 'foguerons 'o 'gales' a Mallorca i Menorca; 'galades' i 'xerades' a certs indrets del Pirineu (Vall d'Àger); 'barraques' al Priorat; 'llamarides' a Oliana, etc. Les fogueres de Sant Joan, que no són construïdes per norma general de forma arquitectural o metòdica, tenen un marcat caràcter col·lectiu i socialitzador. Tant en la recapta de la matèria (tasca que en l'actualitat fan els més menuts) com en el tipus de festa que es desenvolupa al voltant del foc. Sovint es corona la foguera amb un ninot i al seu voltant es ballen danses col·lectives i concursos de saltar el foc. En aguns indrets, les fogueres han deixat de ser espontànies i fetes només amb andròmines i es realitzen de forma monumental en col·laboració amb artistes i constructors.