Diada dels Raiers

La Pobla de Segur va veure néixer, a l'Edat Mitjana, l'ofici de raier, que consistia en el transport de la fusta dels arbres del Pirineu a través del riu Segre i l'Ebre fins a la costa catalana. Allà, la fusta s'aprofitava per a fer les embarcacions navals, els carros i per a tot tipus d'empreses i objectes.

Amb l'arribada dels camions i especialment amb la construcció de les preses de Talarn i Camarasa, les baixades pel riu en rais van anar menguant fins a pràcticament desaparèixer. Des de fa uns anys, però La Pobla no oblida ni vol oblidar la memòria d'aquests homes que arriscaven la seva vida baixant pel riu damunt d'uns troncs, i per això, cada primer cap de setmana de juliol homenatja i commemora als avantpassats raiers amb una gran festa popular.

Petita història de la celebració

La Diada dels Raiers de la Pobla de Segur, tot i ser una celebració popular que es fonamenta en una tradició ben arrelada al poble, va néixer per casualitat l'any 1972. Aquell any, i amb la finalitat de recordar les formes d'aquest ofici, Ramon Boixareu Areny, veí de La Pobla i descendent de família raiera, decidí fer una recreació històrica de les baixades dels raiers, que va comptar amb la col·laboració de cinc dels últims raiers, tres dels quals de Coll de Nargó, de la Ribera del Segre. La baixada va servir per fer un documental, anomenat 'L´últim raier' que recollia les vivències i els coneixements dels raiers que encara eren vius.

L' experiència havia estat concebuda com un esdeveniment puntual, per ser gravat en vídeo, i ni el propi Ramon es podia arribar imaginar com, set anys després, es tornaria a fer i que, amb el pas dels anys, es convertiria en la gran festa popular que és avui. L'any 1979, un grup de gent també vinculada al món raier, va fer una segona baixada i va iniciar, així, el procés que ha permès que els rais no hagin deixat de recórrer La Noguera Pallaresa cada primer cap de setmana de juliol.

La Diada dels Raiers va ser declarada l'any 2003 Festa Tradicional d'Interès Nacional i guardonada el mateix any amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya. L'any 2022 l'UNESCO va incloure els raiers a la llista representativa del patrimoni immaterial de la Humanitat.

L'organització de la festa va a càrrec de l'Associació de Raiers de la Noguera Pallaresa, una entitat que té per objectiu l'estudi i la difusió d'aquest antic ofici de transport fluvial i que, juntament amb d'altres associacions internacionals amb idèntics propòsits, van crear l'Associació Internacional de Raiers.

Seqüència ritual de la celebració

Els preparatius de la festa comencen a finals de la primavera, quan els raiers van a tallar els llucs de bedoll a l'alta muntanya, els retorcen i preparen les bigues que formaran els rais.

El dissabte de la festa, al matí, té lloc el costós treball de muntatge dels rais seguint les tècniques tradicionals i els mètodes ancestrals dels raiers pallaresos que es fa a la Presa de la Llania, uns cinc quilòmetres riu amunt de la Pobla de Segur. Cada un es composa de tres trams de dotze bigues, tot i que les mesures del rai poden variar segons les condicions del riu. Cada rai també porta dos rems, un per al davanter i l'altre per al cuer. Els troncs que són a la base del rai es lliguen amb unes redortes fetes de bedoll, es fixen les remeres amb les que es governa el rai i es munta l'estatge on es penja el fato, és a dir, la roba seca, el menjar i la bota de vi.

El dissabte de la festa també es rememora una altra part de la feina dels antics raiers, el barranqueig. En els trams més alts dels rius, els troncs de fusta s'havien d'empènyer, sense lligar i amb l'ajuda de la ganxa, ja que les condicions del riu no permetien la baixada de rais. Per a recordar aquesta part de la festa, l'any 2002 es va instaurar el Concurs de Barranqueig, un concurs en parelles on guanya qui primer arriba després de conduir els troncs pel riu Flamisell amb l'única ajuda de la ganxa.

Durant la tarda de dissabte es fan activitats relacionades amb els raiers, algunes de les quals al Museu del Raiers que és al Pont de Claverol.

Un dels dies de la festa, durant un àpat gastronòmic popular a base de cuina pallaresa, s'entrega la Ganxa d'Or, una distinció que homenatja a persones i institucions que col·laboren en el fet raier.

Diumenge al matí te lloc l'acte central de la festa amb el descens dels rais i els raiers per la Noguera Pallaresa. Els raiers surten de la Presa de Llania i, dalts dels seus rais, fan un espectacular descens sobre les aigües del riu fins al Pont de Claverol, cinc quilòmetres més avall.

Els participants rememoren l'esperit raier davant l'atenta mirada d'un nombrós públic que es concentra en els trams en què hi ha millor visibilitat. Durant tot el trajecte, els raiers, que van vestits a l'antiga i amb la barretina violeta, miren de fer anar els rais amb destresa per tal de no embarrancar. Quan els rais arriben al Pont de Claverol, els espera una gentada que els dóna la benvinguda amb alegria i música. La diada culmina amb un dinar de germanor a la riba del riu que aplega més d'un miler de persones cada any.

Durant els dies que dura la festa també es celebren a la Pobla de Segur la Trobada de Música Tradicional al Pallars i moltes altres activitats culturals, com concerts, balls, tallers i altres actes que complementen les estrictament raieres.