La Gala de Queralt

Els berguedans, segons va escriure Antoni Sansalvador l'any 1916, tenen una espècie de religió pròpia formada per tres pilars fonamentals: el Santuari de Queralt, La Patum i El Pi de les Tres Branques. I cada un d'aquests tres pilars té els seus ritus propis. Si per Corpus és la Patum i al juliol l'aplec al Pi, cada 8 de setembre, els berguedans acompleixen amb un ritus ancestral: l'anada a peu o en cotxe fins al Santuari de Queralt.

La Gala de Queralt es celebra sempre el 8 de setembre, dia de festa local a Berga. És la festa més gran d'entre les que durant l'any tenen lloc en aquest Santuari situat a 1.200 metres d'alçada. Les celebracions comencen dies abans, des del 31 d'agost, quan cada tarda es celebra la Novena. El dia 7 de setembre, es fa la vetlla de la imatge i es fa un recital i concert de música.

L'acte central i més important té lloc el 8 de setembre, dia de les Maresdedéu trobades, quan una gentada procedent de tot el Berguedà puja en romeria fins al Santuari per participar dels actes rituals de la jornada. L'acte principal consisteix en anar a veure la imatge de la Mare de Déu, que aquest dia és engalanada per a l'ocasió. Molts aprofiten aquesta celebració per llevar-se ben d'hora i gaudir del dia per tal de fer una excursió per la Serra de Queralt. Al matí hi ha missa a la cova i al migdia el Santuari acull una segona missa, més solemne, que acaba amb el cant de l'Himne de la Coronació. Durant tot el dia es ballen sardanes i es fa el lliurament dels premis Orenetes, que distingeixen diverses persones.

La Gala és organitzada i finançada pels capitans, una tradició que es remunta al segle XVI i es manté molt arrelada.

La muntanya, el santuari i la marededéu

El Santuari de Queralt és al capdamunt de la Serra de Queralt, un massís que fa de capçalera a la ciutat de Berga i que s'alça 1200 metres del nivell del mar. El Santuari, que segons alguns havia estat antigament el castell de Guillem de Berguedà, acull la cova on la tradició explica que fou trobada la imatge, una església del segle XVIII i un antic edifici que serveix per acollir als visitants.

El Santuari alberga tot l'any una imatge de la Marededéu de Queralt, una talla de fusta que representa a Maria, la mare de déu, la deessa Mare, asseguda amb el seu fill damunt un genoll. A la mà dreta la Marededéu duu una oreneta, ocell símbol de Queralt, mentre que sota el peu esquerre hi ha un estrany animal ajaçat. Per la seva banda, el nen duu un llibre entre les mans i té el braç aixecat.

Segons la tradició la imatge de la marededéu fou trobada per un bou al peu d'un cirerer florit fora de temporada. Conta la llegenda que un pastor bover del mas de Vilaformiu reparà un dia que un dels seus bous s'entestava en pujar fins al cim del Castell de Berguedà. En seguir-lo, el pastor veié el bou agenollat davant d'una cova, a l'interior de la qual hi havia una imatge de Maria. El pastor embolicà la imatge amb una manta i se l'endugué a casa seva. L'endemà, però, la imatge havia desaparegut i havia tornat misteriosament a la cova. El pastor repetí l'operació de dur la imatge a casa seva però la imatge sempre tornava a aparèixer a la cova. Aleshores, comprengué que la imatge no volia moure's d'aquella cova. Anys més tard un ric mercader, Francesc Garreta, va sufragar la construcció d'una primera capella a la cova, base i ciment de l'actual Santuari.

Segons la creença popular, aquesta divinitat femenina trobada en una cova al cim de la Serra de Queralt i convertida en marededéu, guareix tots els mals i concedeix la pluja a qui la demana.

Text: Manel Carrera i Escudé

Fotografies: Manel Carrera i Escudé i Ajuntament de Berga