#bou

La Festa Major de Solsona, dedicada a la Mare de Déu del Claustre, s'estructura al voltant d'un esquema que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de llum, màgia i festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.

La Momerota i la Momeroteta són dues de les peces més emblemàtiques del bestiari festiu i de foc de Mataró. Aquests animals de cartró pedra són mare i filla i passegen el seu caràcter subversiu per les festes populars de Mataró -molt especialment durant la Festa Major de les Santes- escopint foc i perseguint a petits i grans.

Igual que Catalunya, Occitània disposa d'una llarga tradició en bestiari festiu. Són els anomenats animals totèmics, figures zoomòrfiques que representen éssers pertanyents a la història llegendària i mítica de la població que representen i que, amb el temps, s'han convertit en emblemes de la seva identitat.

El dia 8 de setembre és el dia que els cristians celebren la festa de la nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu, Maria, amb un infant sobre els seus genolls.

Manresa celebra la seva festa major, coincidint amb el darrer cap de setmana d'agost i en honor als Cossos Sants o relíquies dels sants patrons de la ciutat: Santa Agnès, Sant Maurici i Sant Fruitós. La seva ubicació en el calendari coincideix amb el final de vacances per a molts manresans, de manera que molts actes són multitudinaris.

Un dels elements que singularitza la festa del Corpus de Solsona és la Roda de Foc, un acte amb pirotècnia que té lloc durant la nit de dissabte de Corpus i que és protagonitzat per tres peces del bestiari festiu local: el drac, el bou i la mulassa.

El 8 de setembre, festa de les marededéus trobades, el Santuari de Queralt s'omple de gent que puja a peu o en cotxe per passar el dia al costat d'una imatge de fusta d'una marededéu que duu una oreneta a les mans.

Les festes majors a La Ràpita duren 10 dies i són unes de les més completes de les Terres de l'Ebre. Les festes es caracteritzen per incloure, a més a més dels actes clàssics de tota festa major, totes les modalitats dels jocs amb bous, un bon grapat d'àpats populars i gratuïts, la sortida de les carrosses guarnides i una festa marítima.

Els jocs amb bous vius en el marc de festes majors són manifestacions festives força populars en algunes poblacions del sud de Catalunya i sobretot en terres valencianes. Aquestes pràctiques ancestrals, que no es basen en la tortura i mort pública de l'animal, queden excloses de la llei de protecció d'animals en espectacles públics recentment modificada a través d'una ILP aprovada pel Parlament de Catalunya.

Cada any des del 1997, una ciutat diferent acull la Mostra Representativa del Bestiari de Catalunya, una trobada que pretén donar a conèixer la riquesa i diversitat de la fauna festiva que pobla les celebracions populars catalanes.