Festa major

Situada just per sobre de la desembocadura del riu Tordera, Blanes és una vila costanera que fa de frontera simbòlica entre els dos paisatges litorals propis de la cosa del nord de Catalunya: les platges sorrenques de la costa del Maresme i Barcelona, i les cales i penya-segats abruptes de més al nord. De fet, es diu que Sa Palomera, un roquissar que entra dins el mar al bell mig de la costa de Blanes, és la porta d'entrada (o de sortida, segons com es miri) a la Costa Brava.

Tot i disposar d'un important port i de tenir una llarga tradició pesquera, avui la població està majoritàriament dedicada a l'atenció del turisme.

La vila celebra la seva festa major d'estiu pels volts del 26 de juliol, diada de la patrona, Santa Anna. Les celebracions duren una setmana (sovint dins el tercer cap de setmana de juliol) i inclouen, com qualsevol altra festa major, un gran número d'activitats: pregó, concerts, balls, correfoc, espectacles, competicions esportives, pilar casteller, etc.

Els Focs de Blanes

Durant els dies que dura la festa, se celebra un dels actes que més ressò ha assolit en els darrers anys: el Concurs de Focs d'Artifici de la Costa Brava, popularment conegut com a 'Focs de Blanes, en què algunes de les millors empreses pirotècniques d'arreu del món competeixen per veure qui fa el millor llançament d'un castell de focs. Cada nit de festa major, una pirotècnia diferent dispara el seu castell des de Sa Palomera. Un concurs i una votació popular estableixen els guanyadors del premi, el Trofeu Vila de Blanes, instituït l'any 1985 i dissenyat per la Joieria Capdevila en plata i pedres semiprecioses.

El Concurs atrau cada any centenars de milers d'espectadors que, des de les platges, terrasses, passejos, molls i les muntanyes de Sant Joan i de la Penya, s'embaladeixen amb els colors i els espetecs dels focs.

Les arrels del Concurs de Focs cal cercar-les en els disparaments de focs artificials que ja tenien lloc a Blanes a la festa major de finals del segle XIX (les primeres referències són del 1891). Amb l'esclat de la guerra de 1936-39 la tradició dels focs es veu aturada i no es recupera fins l'any 1944. D'aleshores ençà els Focs de Blanes s'han organitzat ininterrompudament i han passat per diferents èpoques i ha experimentat algunes modificacions, com l'increment constant en els dies de llançament, que ha passat d'un a set.

El Ball de Morratxes i toquen a córrer

El dia central de la festa és el 26 de juliol, diada de la patrona Santa Anna, moment en què se celebra un dels actes més tradicionals: l'ofici solemne i el ball de plaça. Al migdia, una comitiva formada pels gegants, la banda de música i els representants polítics es dirigeix fins a l'església de Santa Maria, una basílica romànica (del segle X) on té lloc l'ofici solemne de Festa Major. Acabat l'ofici es fa la cercavila de tornada i tothom es concentra a la plaça de davant l'ajuntament, on se celebra el ball de plaça, ja documentat a mitjans segle XIX. El ball de plaça de Blanes està emparentat amb els d'altres poblacions del Maresme, la Selva i l'Empordà, com Lloret, Tossa, Pineda, Palafrugell o Llafranc.

La primera part del ball actual és el Ball de Morratxes, recuperat l'any 1981, en què els balladors executen, al so d'una cobla que toca en directe, un seguit d'evolucions dansades amb unes almorratxes de vidre, que finalment llancen a terra.

La segona part és el Ball del Galop o del Toquen a Córrer, una dansa popular en què persones del públic agrupades de dos en dos o en trios, evolucionen animadament, primer donant voltes a la plaça i després corrent i saltant, a ritme de galop, al llarg del Passeig de Dintre.

També és tradicional d'aquest ball de plaça el joc del càntir, ja documentat l'any 1853.

L'Aplec de l'Amor

La Festa Major acaba sempre el dia 28 de juliol amb un dels actes més genuïns de la festa major: l'Aplec de l'Amor, una trobada festiva arran de mar ideada l'any 1906 pel poeta blanenc nascut a Cuba, Joan Ribas Carreras, que el va concebre com el 'darrer goig', el punt i final de la festa major.

L'Aplec de l'Amor se celebra en una cala natural situada al nord del nucli històric, popularment coneguda per Cala Bona, perquè els pescadors hi acostumaven a fer sempre, amb l'art de l'almadrava, una bona pesquera de tonyina.

Es tracta d'una tornaboda, una menjada a l'aire lliure que té lloc el darrer dia de la festa major. Agrupats en colles d'amics i familiars, els blanencs i blanenques de tota la vida es distribueixen per la cala per menjar, damunt la sorra de la platja, un bon plat de conill o pollastre amb samfaina i un postre a base de fruites del temps i de meló i síndria, que es posen en remull dins l'aigua, juntament amb el vi.

Els actes també inclouen una missa a l'ermita de sant Francesc, situada al capdamunt de la cala, i una animada ballada de sardanes a la platja, interpretades en directe per una cobla. Tradicionalment, la cobla toca damunt el cadafal que fou expressament construït per a l'ocasió damunt les roques que hi ha just a ran de platja.

Avui envoltada per urbanitzacions, Cala Bona havia estat fins no fa gaire, un espai solitari i aïllat, situat als afores del poble, al que s'havia d'accedir amb barca o a peu. Potser per això la tradició marca que l'assistència a l'Aplec de l'Amor s'ha de fer en barca o a peu. I de fet, en les imatges antigues hom aprecia clarament l'abundant presència de les barques amb què els blanencs acudien a la cita que tancava la seva festa major. Un dels trets més singulars de l'aplec -avui en desús- és, doncs, la presència de barques, que es deixen varades a la platja tot el dia.

Un gran concert musical a la platja clou els actes oficials de l'aplec i, mica en mica, ja de fosca, tothom va tornant a casa. La veu popular explica que l'aplec s'anomena "de l'Amor" perquè aquest dia s'acostumaven a fer moltes parelles, precisament durant la tornada a peu dels més joves fins al poble.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé