Festes del Crist de la Salut

L'Albufera, espai natural a protegir

L'Albufera és un espai natural de quasi tres mil hectàrees situat just al sud de l'àrea metropolitana de la ciutat de València. Només separat del mar per una petita franja sorrenca, està majoritàriament format per camps d'arròs i conté un dels llacs naturals d'aigua dolça més grans del país. Declarat Parc Natural l'any 1986, l'Albufera és un reducte de flora i fauna protegida, amb espècies de peixos endèmiques i una extraordinària riquesa d'aus i ocells. A l'extrem sud del llac hi ha el Palmar, un petit nucli de població que històricament ha viscut de la pesca i del conreu de l'arròs i que, a partir de la dècada de 1960, va començar a dedicar-se als serveis derivats del turisme. És conegut sobretot per la seva gastronomia i per conservar una alta concentració de barraques, l'habitatge tradicional de l'Horta.

Festa dedicada al protector del llac

Quan l'economia del Palmar depenia exclusivament de la pesca, la seva festa major havia estat dedicada al «Ninyet», una imatge de l'infant Jesús a qui s'atribuïa el poder de dominar i protegir les aigües del llac. La llegenda explica que un any una embarcació que portava un predicador franciscà pel llac es va veure atrapada per una forta tempesta. Els tripulants van invocar la imatge del Jesuset que duia el frare i van aconseguir sortir il·lesos d'aquell mal tràngol. Des d'aquell moment el «Ninyet», la imatge del qual encara és a l'església del Palmar, es va convertir en protector de la gent de l'Albufera.

Havia estat invocat amb pregàries, conjurs i rogatives per tal que intercedís en la pesquera i procurés que no faltés mai el peix. A final del segle XIX, però, la lluita contra una epidèmia de còlera va fer canviar el patronatge del Ninyet pel del Crist de la Salut. S'explica que quan l'epidèmia fou més intensa, els veïns van treure la imatge del Crist per la porta de l'església i d'aquesta manera la malaltia va remetre. En l'actualitat se l'invoca perquè protegeixi aquest espaui natural de totes les agressions que pateix.

Les Festes del Crist de la Salut del Palmar se celebren el cap de setmana més proper al 4 d'agost amb molts actes culturals, esportius i musicals, com la regata de vela llatina, la cursa al voltant del llac, la nit de paelles, nit d'albaes i cant d'estil, etc.

El seu acte més característic és la sortida anual de la imatge del Crist per beneir les aigües del llac que té lloc el 4 d'agost. Comença amb una processó terrestre i continua amb una romeria lacustre, una singular processó amb barques pel llac -única en la seva categoria- que fou introduïda a la festa pels clavaris de l'any 1976.

La seqüència ritual

La seqüència ritual comença a mitja tarda a l'església amb la solemne sortida de la imatge del Crist de la Salut, bellament guarnida amb flors per a l'ocasió. Els clavaris porten la imatge en processó pels carrers fins a l'embarcador oest o port de Dalt, acompanyats pels representants polítics, els sacerdots, falleres de diversos casals de València i centenars de fidels, curiosos i visitants d'altres poblacions limítrofes de l'Albufera, com Silla, el Saler, Sollana, Catarroja, el Perellonet i la mateixa ciutat de València.

En arribar al port, la imatge es col·loca dins una gran embarcació on també hi ha els clavaris i els sacerdots. A poc a poc, totes les barques es van omplint de gent i s'inicia el recorregut per damunt les aigües del llac. La barca que duu el Crist va situada al mig i està envoltada per unes quatre-centes embarcacions, algunes familiars i d'altres turístiques, totes elles plenes de gom a gom.

Les barques utilitzades en aquesta romeria lacustre són les tradicionals de l'Albufera, embarcacions de fusta amb un petit motor, algunes amb vela llatina. N'hi ha una extraordinària varietat, de mides i formes (de càrrega, de passatgers, de pescadors, albuferenques, palmarenques i catarrogines ...). Especialment dissenyades per navegar per aquest llac de poca fondària, els seus patrons duen unes llargues canyes que serveixen per separar la barca dels marges i ancorar-se al fons quan aquesta està aturada.

La comitiva de barques enfila els canals propers al port i, tot seguit, s'endinsa fins al centre del llac, anomenat «lluent» pels habitants de la zona. Una vegada allà, i davant la imponent caiguda del sol d'aquesta hora, les embarcacions aturen els motors i es concentren, tocant-se entre elles, al voltant de la barca que duu el Crist. Aleshores, el capellà dirigeix un llarg discurs als assistents, es realitzen les pregàries i la benedicció de les aigües i es canten els goigs. Acabada la cerimònia, les barques van tornant progressivament cap al port, aquesta vegada d'una manera més festiva, acompanyades amb l'alegre música que prové de la barca que duu la banda.

A la tornada de la imatge es dispara una contundent mascletà i, just abans d'entrar el Crist de la Salut dins l'església, les andes s'alcen a l'aire i se li donen tres voltes, entre aplaudiments i visques al patró. Els actes continuen fins al 6 d'agost, quan se celebra una missa i una darrera processó que transcorre pels carrers del poble.