Festa major

El Morell celebra la seva festa major d'estiu al voltant de l’escenificació de la lluita que històricament va haver de lliurar contra un paràsit que amenaçava els camps d'avellana del municipi. La representació té lloc el dissabte pels carrers i les places del poble i culmina amb una gran batalla festiva d’aigua.

El cuc de la fusta

El Morell havia viscut del cultiu del préssec i d’altres conreus fins que, a la dècada de 1970 tot va fer un tomb. Per una banda, l'activitat econòmica del poble va passar a dependre d'una refineria petrolífera que s’hi va instal·lar. I, per l’altra, gràcies a l’arribada del regadiu es va generalitzar el cultiu de l’avellaner, més resistent i productiu que el del presseguer. Per això, quan a principis dels anys noranta es va començar a plantejar la reformulació de la festa major, l'associació cultural L'Embruix no va dubtar a posar sobre la taula un episodi de la història agrícola local: la lluita contra una plaga que, els primers anys del conreu d’aquest arbre al poble, va afectar el cultiu de les avellanes i va posar en perill la collita. 

El cuc de la fusta, conegut científicament per Zeuzera pyrina, és un paràsit que pon els ous a l'interior de les branques dels arbres fruiters i s'alimenta de la seva fusta, provocant mals irreparables a la planta. Els membres de L'Embruix es van adonar que aquest minúscul paràsit era la particular bèstia maligna del poble. Per això, van decidir reproduir les diferents fases de l'insecte (ou, larva, cuc i papallona) en forma de figures i personatges festius i van crear tota una posada en escena basada en la lluita dels morellencs i morellenques per aconseguir foragitar-lo. La primera edició de la festa es va celebrar l'any 1991 i la van anomenar Zeuzera Pyrina Refrescant en referència al mètode utilitzat durant la festa per simular el combat contra el cuc: ruixant-lo amb aigua.

La festa major

La Festa Major del Morell té lloc el cap de setmana posterior al 30 de juliol, onomàstica dels copatrons del poble, sant Abdó i sant Senén. Els actes s’inicien el divendres amb una cercavila amb els grallers, els gegants Sénen i Clariana i altres entremesos de l'associació cultural l'Embruix, veritable motor de la celebració. La cercavila acaba amb el pregó d'inici de les festes, un sopar popular i un ball i concert.

Diumenge se celebra el toc de matinades, la missa en honor a sant Nin i sant Non, el seguici cerimonial (de recuperació recent), sardanes i la Cursa Ciclista del Préssec (des del 1966), entre d’altres. Les festes acaben dilluns amb la representació del Ball de Sant Miquel i diables i un gran correfoc.

La Zeuzera Pyrina Refrescant

Ara bé, el dia més esperat de la festa major és, sens dubte, el dissabte, moment en què té lloc l'escenificació de la Zeuzera Pyrina Refrescant, un acte que, tot i tenir pocs anys de vida, ja s'ha convertit en un dels més importants. L’escenificació comença amb una representació parlada durant la qual dos pagesos discuteixen animadament sobre qüestions relacionades amb el camp mentre repassen, en clau satírica, totes les notícies ocorregudes durant l’any al poble i al país.

Després d’aquest particular pregó tenen lloc, pels carrers i les places, un seguit d'accions que simulen la metamorfosi de l'insecte. En primer lloc apareixen les Papallones, la fase alada del paràsit. Representades per un conjunt de xanquers vestits amb ales i robes blanques i grises, recorren la plaça amb moviments estrambòtics mentre van deixant anar uns grans globus blancs que simulen els ous del cuc. D’ells en neixen les Cuquetes, un conjunt de persones vestides de groc i negre que, emmascarades, fan un ball que materialitza l’aparició de la fase larvària de l’insecte. Tot seguit surt la bèstia protagonista de la festa, la Zeuzera Pyrina, una gran cuca d'onze metres de llargada recoberta de tela groga i portada per dotze persones. La bèstia avança sinuosament pels carrers del poble en cercavila, al ritme d’un toc característic de timbals i acompanyada per les Cuquetes i les seves bengales enceses.

Quan la Cuca arriba a la plaça de la Font —ben enramada amb verd per tal de representar un camp d’avellaners— dóna unes voltes simulant el contagi de les plantes. Per defensar-se de la plaga apareixen els pagesos, anomenats «ensulfatadors», un conjunt de joves vestits amb una granota de treball i armats amb unes motxilles ensulfatadores carregades d’aigua. Comença aleshores la caòtica batalla entre la bèstia i els pagesos, que tracten de fer fora els invasors ruixant-los amb l’aigua. La Cuca es resisteix a morir i les Cuquetes combaten cos a cos amb els pagesos. Finalment, els ensulfatadors aconsegueixen el seu propòsit: fer fora les bèsties, que marxen vençudes de la plaça mentre es dispara una gran traca. 

L’alegria esclata i aleshores, al so d’una música interpretada en directe per un grup de grallers, tots els assistents inicien la gran guerra d’aigua final, tots contra tots. Centenars d’espectadors fan seva la plaça i l’aigua ho envaeix tot. Armats amb mànegues i galledes de tot tipus, es remullen els uns als altres per celebrar que, un any més, han matat la Cuca, han guanyat la partida a la plaga, la collita anirà bé i el poble podrà prosperar. Així ho feren els seus avantpassats i així ho recorden ells cada any durant la festa major.

Altres actes de la festa major

Durant els dies que duren les festes també es fan temptes de vaquetes, concerts, baixada d'andròmines, sardanes.... Des de 1966 es fa la Cursa Ciclista del Préssec, organitzada pel club ciclista local. El darrer dia de la festa s'anomena 'dia del gos', ja que tothom dorm.

Antigament la festa havia comptat amb una cursa popular de motocultors (des de 1982).

(Article publicat al llibre 'Calendari de festes amb aigua')