Festa dels enfarinats

El 28 de desembre, dia dels Enfarinats o de la Justícia Nova, és una gran festa popular que té com a activitat central una peculiar i explosiva batalla campal amb verdures, coets i farina, entre els dos bàndols satírics que lluiten per prendre simbòlicament el poder polític de la localitat.

El dia dels Enfarinats és una de les celebracions més importants de tot el calendari festiu d'Ibi i en cada nova edició aplega més i més espectadors que visiten la vila, atrets per l'espectacularitat de l'esdeveniment. Des que va ser recuperada l'any 1981, la festa compta amb l'entusiasta participació de tot el poble.

La festa s'emmarca dins un conjunt de celebracions molt ritualitzades, que comencen el dia de Santa Llúcia i que acaben el 30 de desembre.

Els actes del dia dels Innocents

La nit anterior al dia dels Innocents, les parets del casc antic d'Ibi s'omplen de Bandos, cartells firmats pels Amantats, que anuncien que el dia següent prendran l'edifici de l'Ajuntament i imposaran la seva llei. Es tracta dels Enfarinats, una colla d'uns catorze homes, necessàriament casats, vestits d'una manera estrafolària i cridanera amb roba vella de colors llampants, barrets i cares pintades.

El dia 28 a les 9 del matí els Enfarinats fan una carrera des de l'Església fins a l'Ajuntament i el guanyador és proclamat nou Alcalde de la ciutat. És un personatge que porta barret de copa, una gran levita i una vara, símbol de poder, plena de cebes, alls, pastanagues i altres verdures penjant. Els seus ajudants són el Jutge i el Secretari, proveïts d'una gran maça i un llibre on s'ajusten els comptes segons el nou codi instaurat, i els Agutzils, encarregats de feines tan diverses com portar les claus de la presó; fer sonar la corneta per anunciar els bans o portar coets, pols, farina i confeti per castigar qui no compleixi els estrictes preceptes de la Justícia Nova.

Els Enfarinats instal·len el seu quarter a la plaça de l'Església. A partir de llavors qui gosi entrar en el seu territori serà acusat de tot tipus de delictes i traslladat automàticament a la presó. Quan sembla que els Enfarinats acabaran empresonant o multant tota la població, entra en escena l'Oposició, amb la intenció d'expulsar els nous mandataris. Esclata una batalla sense treva. El carrer és escenari d'una lluita aferrissada amb tomàquets, verdures, farina, immundícies de tot tipus i coets borratxos. Malgrat els seus esforços, els membres de l'Oposició no aconsegueixen el seu propòsit i els Enfarinats, enfurismats, inicien una inspecció general de tot el poble posant multes astronòmiques a tort i a dret. Al final però, les taxes es redueixen i tot queda en una aportació voluntària que es destina a obres benèfiques.

Arriba el temps de la germanor: Enfarinats com l'Oposició, plens de farina, pols de colors i brutícia, signen l'armistici. Ho celebren amb un multitudinari dinar de germanor amb taules al carrer una gran perolada de llegum (un plat típic de la comarca) de la qual mengen tot el que volen. A la tarda comença la Dansà, un seguit de balls que posarà punt i final a la celebració.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Paco Gil i Festa dels enfarinats