Rastres de Reis

Cada 5 de gener, els xiquets i xiquetes de Vilaplana recorren amunt i avall els carrers i places del municipi arrossegant rastres de llaunes buides amb l'objectiu de fer el màxim de xivarri possible perquè els Reis d'Orient no passin de llarg i deixin els seus regals.

Cada 5 de gener, vigília de la diada de Reis, al migdia, a Vilaplana, un petit poble a l'ombra de la serra de La Mussara, al Baix Camp, se sent un terrabastall terrible, un xivarri esfereïdor, un soroll intens i metàl·lic que ressona per tots els seus estrets carrers. Aquest dia la canalla recorre els carrers del poble arrossegant els rastres, uns llargs enfilalls de pots i llaunes buides convençuts que, si no ho fan, els Reis passaran de llarg i no els deixaran els regals.

Els rastres són uns enfilalls de pots i llaunes buides (de menjar, d'oli, de gasolina, etc) que estan units entre si mitjançant un filferro. Al capdamunt del rastre el filferro adopta una forma d'ansa o agafall que és el que permet que sigui arrossegat.

Tot i que la en la majoria de cases el rastre d'envasos de llauna es guarda d'un any per l'altre, passant de generació en generació, alguns infants també es construeixen el rastre cada any. De fet, els més grans expliquen que quan eren petits, els rastres es feien el mateix dia o dies abans amb els materials que trobaven per casa (i d'aquesta manera es podia saber el que la família havia consumit durant l'any) i a l'abocador de brossa del poble. També expliquen que alguns anys, al final del matí, abans que els cridessin a dinar, ajuntaven tots els rastres i es dedicaven a arrossegar aquest llarguíssim serpent metàl·lic col·lectiu intentant esquivar les dificultats de gir del descomunal giny i els obstacles que es trobaven pel camí.

De rastres n'hi ha de tot tipus i de tots els tamanys, però com més grans siguin els pots i les llaunes i com més llarg sigui el rastre més ajudarà a acomplir l'objectiu de fer el màxim de renou possible. Així, hi ha rastres petits, ínfims, amb tres o quatre pots, i d'altres que són fets amb llaunes de refresc, però també n'hi ha d'altres que fan fins a cinc o sis metres amb pots i llaunes d'oli o gasolina grans de fins a 25 litres. Normalment la llargada del rastre va en funció de l'edat de la criatura i de la seva força per arrossegar-lo.

L'arrossegament de rastres és un antiquíssim costum popular que també trobem en d'altres pobles catalans, com per exemple Vilallonga (la Safor, on l'arrossegament de llaunes es fa en el marc de la festa de Sant Antoni, o a Ontinyent (la Vall d'Albaida), on els rastres es fan servir durant la processó de Setmana Santa.

En l'actualitat a Vilaplana l'arrossegament de rastres per tal de fer el màxim de xivarri possible està vinculat a la festa dels Tres Reis d'Orient. La tradició local explica que com que Vilaplana queda lluny de les grans vies de pas, una mica amagada sota els cingles de la Serra de La Mussara, la canalla de Vilaplana ha ideat un sistema per tal que els Reis d'Orient (o 'reixos', com en diuen aquí) no passin de llarg i no s'oblidin de deixar els seus regals.

A més a més, l'arrossegament de rastres i el renou que provoquen, són el recurs mitjançant el qual la canalla de Vilaplana anuncia, a tort i a dret, a tots els habitants que la Festa de Reis ja és aquí i que els misteriosos personatges són a punt d'arribar. No fos cas que algú s'hagués despistat...