El Rei Pàixaro

Biar celebra la festa de Sant Antoni Abat amb la presència destacada del Rei Pàixaro, un personatge barbut i coronat -de caràcter burlesc i origen medieval- que aquests dies passeja pels carrers del poble damunt un cavall.

La Festa de Sant Antoni a Biar està documentada a finals del segle XV. També ho és un dels seus principals elements actuals, la figura del Rei Pàixaro, documentat des de principis del segle XVI. Festa i figura anaren per separat fins que, molt més tard, s'uniren en una mateixa celebració.

El Pàixaro o Paisser és un personatge coronat i de llarga barba blanca, que va damunt un cavall amb una gran bandera quadribarrada a la mà. Es passeja pels carrers del poble damunt un cavall, mentre saluda tothom. Va custodiat per dos grups de persones amb grans torxes enceses, els «fatxos», precedit per dos homes ocell que ballen davant seu, i acompanyat per diversos grups de dolçainers.

Es tracta d'un prototip de personatge propi de les antiquíssimes «festes de folls», un model de festa profana, hivernal i disbauxada, d'origen medieval. El seu nom, Pàixaro, sembla que s'utilitza per designar aquesta autoritat efímera i festiva que per uns dies regnava al poble. A Biar aquest rei de burla s'identifica amb un cobrador d'impostos vinculat a Jaume I, que cada any passava pel poble a recaptar. Avui, la figura del Rei Pàixaro protagonitza bona part dels actes de la Festa de Sant Antoni, que congrega i uneix tots els habitants d'aquesta petita població del sud del país.

El Pàixaro a la festa de Sant Antoni

El Rei Pàixaro apareix els dos dies que dura la Festa de Sant Antoni de Biar, el dissabte i diumenge més propers al 17 de gener, onomàstica del sant del porquet.

L'aparició més important del personatge és el dissabte al vespre, durant l'anomenada Cavalcada del Rei Pàixaro, que se celebra envoltada de foc i pólvora. El Rei Pàixaro i tot el seu seguici fan una volta pel poble a cavall, rodejats i escalfats amb el foc dels «fatxos, unes grans i altes torxes que porten dos grups de persones obrint i tancant la comitiva. El Rei és precedit pels «paixers o homes ocell, dos bufons vestits amb dalmàtiques quadribarrades i capes d'ocell que interpreten un ball propi al so d'unes tonades musicals característiques. Durant tot el recorregut, que és alegre i festiu, la gent surt de les seves cases, encén fogueres i ofereix beure i menjar als participants. La Cavalcada del Pàixaro culmina amb una gran i espectacular cordà, que ha sabut mantenir el seu estil tradicional.

L'altre sortida del personatge té lloc l'endemà al matí, diumenge. El Pàixaro encapçala la Cavallà, una gran cercavila pels principals carrers dels poble, que inclou la benedicció dels animals de companyia i dels carros tirats per cavalls. En el marc d'aquests particulars tombs, parelles de xiquets i xiquetes realitzen l'Arreplega: carreguen unes safates de fusta on els veïns van dipositant tot tipus de menjars i begudes que a la tarda se subhasten públicament, amb l'objectiu de finançar les despeses que genera la festa.