Gibosa decreixent 
#sant antoni
Articles
La Todolella és el poble dels Ports de Morella que celebra més tard la Festa de Sant Antoni, pels volts del diumenge abans de Carnestoltes. La festa està organitzada pels majorals i compta amb alguns dels elements més tradicionals d'aquest tipus de celebracions.
Cada diumenge abans de Carnaval, Balsareny celebra una gran festa que homenatja l'antic gremi dels traginers. Hereva de les celebracions dedicades a Sant Antoni la festa ha anat incorporant elements fins a esdevenir Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
La festa de Sant Antoni de Cinctorres se celebra el darrer cap de setmana de gener amb les tradicionals arrossegades de carrasques, la foguera i la barraca, les botargues amb coets borratxos, la volta i beneïdes amb els animals, i la representació teatral de la vida del sant.
Foguerons de Sa Pobla a Gràcia
Vila de Gràcia, Barcelona (el Barcelonès)
Darrer cap de setmana de gener
Cada any a final de gener, les places i carrers de l'antiga vila de Gràcia, avui barri de Barcelona, s'omplen de foguerons, cançons improvisades i balls mallorquins: s'hi celebra la Revetlla de Sant Antoni, un model de festa importat amb èxit des del municipi mallorquí de Sa Pobla.
La Mata celebra Sant Antoni durant quatre dies al voltant de la tradicional foguera. Amb les diableres fent de les seves, una matança del porc, la caça del gall, la "trança" i certes permissivitats infantils, com fumar pataquera.
Sant Pol de Mar celebra la seva festa major d'hivern amb una agenda d'activitats ben variada i per a totes les edats que, a més dels actes tradicionals, com el Ball de l'Almorratxa i la Fira de Sant Pau, incorpora actes propis de les diades de Sant Antoni Abat i Sant Sebastià.
Un dels productes de pastisseria propis de la Festa de Sant Antoni Abat, que té lloc cada any pels volts del 17 de gener, és el Tortell o Ferradura de Sant Antoni, un pastís fet de pasta de brioix, farcit de massapà i fruites confitades, i que, com d'altres tortells de l'hivern, amaga una sorpresa a dins.
Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
Dedicada al protector dels animals, la festa de Sant Antoni Abat de l'Alcora se singularitza per la presència de la "Rècua arriera", una formació que emula una caravana de traginers del món de la terrissa i la ceràmica, present al municipi almenys des de mitjans segle XVI.
L'Encamisada de Falset, que combina la commemoració històrica amb la celebració local dels Tres Tombs és possiblement la festa popular de més anomenada de les comarques del Priorat en aquestes dates i l'expressió col·lectiva de la força de tot un poble.
L'ofici del traginers és el protagonista indiscutible de les cavalcades dels Tres Tombs, un dels actes més destacats de la festa de Sant Antoni Abat a Catalunya. També conegudes amb el nom de Passades o Festa dels Tonis, les cercaviles de traginers ens presenten les diferents maneres com antigament es transportaven les mercaderies d'un lloc a un altre.
Any rera any, els habitants de Vilanova d'Alcolea encenen el seu poble per celebrar la Festa de Sant Antoni, una de les més espectaculars i participativa de totes les que es fan a la nostra geografia. La imatge del sant, els cavall i milers de visitants, travessen les barreres de foc que tenen per objectiu impedir-los el pas.
A Biar, la Festa de Sant Antoni Abat es distingeix per una singular capta i subhasta de béns, una benedicció d'animals (Cavallà), una cordà a l'estil tradicional i, sobretot, per la sortida del Rei Pàixaro, un personatge burlesc d'origen medieval.
Els dimonis són els protagonistes destacats de les Festes de Sant Antoni de Capdepera. Elevats a la categoria de símbol, divertits i entremaliats, són els encarregats de dur a terme la Rompuda de la Creu, un dels actes que singularitza la festa santantoniana en aquesta població.
Anglès celebra, el cap de setmana més proper al 17 de gener, la seva Fira de Sant Antoni, una diada que s'ha convertit en un punt de trobada de persones vingudes d'arreu i que combina l'activitat firal amb el tradicional ritu de benedicció dels animals.
Les fogueres de Sant Antoni Abat, el tast de porc i un Passant dels Tres Tombs format per més de setanta cavalleries patrimoni de la vila que cada any són engalanades amb motius diferents per entitats i famílies del poble, són els principals ingredients de la Festa dels Tonis de Taradell.
Emmarcada dins les Festes de Sant Antoni Abat, i en ple fred hivernal, Valls celebra un dels Tres Tombs més matiners del calendari català: té lloc el cap de setmana abans del 16 de gener i compta amb una de les col·leccions més interessants de carruatges i carros de traginers.
Celebrada en honor a Sant Antoni Abat, co-patró de la ciutat, Vilanova i la Geltrú celebra cada any el 17 de gener l'acte principal de la Festa dels Tres Tombs, una jornada d'exhibició etnogràfica de l'univers traginer que per la qualitat, quantitat i diversitat dels participants s'ha convertit en una de les més importants del nostre país.
Villores celebra cada any una Santantonada al voltant de la barraca, una monumental foguera verda de dos pisos que recorda una presència femenina i que els seus habitants construeixen, durant tot el matí, seguint un protocol que s'ha transmès de generació en generació.
Gloses, ditxos, loes, jotes i altres manifestacions del cant improvisat són un dels elements de la Festa de Sant Antoni en molts indrets del país. Es tracta d'un tipus de composicions musicals breus, rimades, amb contingut profà o religiós, tot sovint divertides, irreverents i crítiques, i que són elaborades i cantades per no professionals.
Biar celebra la festa de Sant Antoni Abat amb la presència destacada del Rei Pàixaro, un personatge barbut i coronat -de caràcter burlesc i origen medieval- que aquests dies passeja pels carrers del poble damunt un cavall.
Els Tres Tombs Infernals són una combinació de teatre al carrer, correfoc i espectacle pirotècnic que escenifica les temptacions que l'ermità sant Antoni experimentà al llarg de la seva vida per tal d'assolir la seva il·luminació.
La del Forcall és una de les Santantonades més complertes d'entre les que tenen lloc pels volts del 17 de gener. Una trepidant representació parateatral, amb sants i dimonis, i la construcció i encesa d'una espectacular foguera són els dos grans eixos d'aquesta festa que ha estat model a seguir per a altres poblacions d'aquesta zona del nord de Castelló.
Per celebrar les festes de Sant Antoni, Canals construeix i encén una de les fogueres més impressionants de les que es fan a casa nostra. La monumental construcció fa uns 18 metres d'alçada, té una forma cònica perfectament treballada i s'encén el vespre del primer dia de les festes.
En la tradició popular catalana hi ha tota una munió de sants posseïdors de llargues i espesses barbes que celebren la seva onomàstica en el decurs de la mateixa setmana. Per aquest motiu, la càustica popular ha batejat tal lapse de temps amb el nom de 'La Setmana dels Barbuts', la més freda de l'any.
Capdepera celebra durant tres dies una gran festa popular per celebrar Sant Antoni. D'entre tots els actes que tenen lloc aquests dies en destaquen la picarolada, el cant de la codolada i la rompuda de la creu de murta, que protagonitzen la divertida parella de dimonis local i la incansable banda de música que els acompanya.
Són tres, el dimoni Gros i dos dimonions, i recorren tots els carrers de Manacor en dos dies, pels volts de Sant Antoni, ballant al voltant del sant i rodejats per desenes de persones i un grup musical que els encoratja cantant les cançons populars de la diada.
Llucena celebra la festa del patró dels animals amb els "cantats", la foguera, la benedicció i matxada amb els animals i les tradicionals olles, una multitudinària trencada de perols protagonitzada pels més menuts que reparteix centenars de premis entre els participants.
La festa major d'hivern d'Ascó, pels volts del 17 de gener, es caracteritza per preservar encara avui, amb tota la seva singularitat, una de les tradicions que ahir més identificaven la festivitat de Sant Antoni: les corrides de cavalls, rucs i matxos.
La petita localitat de Benissuera, al cor de la Vall d'Albaida, celebra cada any la Festa de Sant Antoni amb la tradicional foguera i el Dia del Porc, un seguit d'actes relacionats amb aquest animal que inclou la realització de tot tipus de bromes.
La Corrida és el nom amb què a Puig-Reig es coneix la festa de Sant Antoni Abat, una de les celebracions populars més tradicionals i arrelades de la població, en què els cavalls i la gastronomia del porc en són els protagonistes.
Un mes i mig després de la diada de Sant Antoni Abat, Sant Vicenç de Castellet celebra la Festa dels Carreters, una de les festes populars i tradicionals més importants del poble. Organitzada pel gremi dels carreters i cansaladers locals, la festa s'estructura al voltant de la passada o beneïda dels animals i carruatges.