Dia de la Vella

Agost celebra, tres setmanes després del Dimecres de Cendra, just a meitat Quaresma, un ritus molt antic que consisteix en instal·lar en la porta de les cases i a les escoles diferents ninots que representen als "vells" o "velles" del poble denunciant diferents situacions injustes.

Diverses poblacions del sud del país celebren, a mitjans de Quaresma, un ritus consistent en exposar al carrer diversos ninots de roba vella fets casolanament amb què denuncien diverses situacions injustes o enutjoses. Els experts creuen que aquest és un ritus d'expulsió del mal, vinculat a l'antic any nou i el precedent més arcaic de l'actual festa de les falles.

Les 'velles'

Moltes d'aquestes poblacions, com Elx o Agost, anomenen 'vella' a cadascun d'aquests ninots grotescos. El diccionari, de fet, defineix el mot 'vell' com a sinònim d'una 'figura d'home feta de roba plena de palla, que se sol penjar a balcons o al carrer en temps de carnestoltes o a mitjan quaresma' i en recull la relació originària amb el món de l'agricultura, explicant que també s'anomena vell o vella a la figura que 'es posa dreta en el camp per fer fugir els ocells'. La única diferència entre els espantalls dels camps i els vells de la festa actual són una elaboració molt més treballada dels ninots i els versos satírics que els acompanyen. L'ús del mot 'vell' per designar aquests ninots fa referència, segons uns autors, a la Vella Quaresma, mentre que per altres provindria del fet que aquests serien, en temps molt reculats, i com el Carnestoltes, una representació -resum- de l'any vell que s'acabava a finals de març.

En qualsevol cas, avui, aquests ninots són, efectivament, representacions de persones majors, vells i velles, i la festa sembla una manera d'airejar els pensaments i opinions de les persones grans del poble -que, com és sabut, són les més sàvies- respecte a determinades situacions.

El dia de la Vella

A Agost, un poble de l'Alacantí situat entre Cocentaina i Elx, se celebra, cada any el quart dimecres de Quaresma, l'anomenat Dia de la Vella.

Aquest dia, que és festa local, al matí les cases exhibeixen els ninots que cada família ha elaborat. Cada una d'aquestes escenes inclou diversos vells o velles, uns ninots fets de palla o roba vella, posats en una determinada situació, i que van acompanyats per cartells que, en la nostra llengua, fan 'parlar' les velles. Aquests escrits normalment comenten coses referents al poble en un to satíric.

Al matí, un jurat designat a aquest efecte, visita tots els 'ninots' i qualifica els millors, atorgant-los premis en metàl·lic. Una vegada ha passat el jurat, les 'velles' es retiren i és costum al poble anar-se'n a dinar al camp amb la família o en colla. Entre els menjars populars d'aquesta celebració destaca 'l'olleta en blat'.

Història del costum

Antigament, les velles es posaven als balcons, i allí romanien com a molt fins a migjorn. Aquest costum va estar a punt de desaparèixer a finals dels anys 70 del segle XX, quan una associació cultural del poble va promoure un concurs amb premis per a la millor vella i el millor cartell. Des d'aleshores la festa s'ha mantingut amb poques velles, però constants al llarg del temps. L'Ajuntament va promoure el Concurs de Velles i d'aquesta manera la festa es va domesticar una mica, perdent el seu caràcter coent inicial. El Concurs continua fins l'actualitat.

(Text elaborat amb informacions de Pau Vicedo)