Quart decreixent 
#quaresma
Articles
Cada any a mitjans de la Quaresma, Elx celebra una tradició ancestral que consisteix en exposar uns ninots burlescos en balcons i portes de les cases que satiritzen diversos aspectes de la política local.
Agost celebra, tres setmanes després del Dimecres de Cendra, just a meitat Quaresma, un ritus molt antic que consisteix en instal·lar en la porta de les cases i a les escoles diferents ninots que representen als "vells" o "velles" del poble denunciant diferents situacions injustes.
Cocentaina celebra una arrelada tradició contestana que consisteix en l'exposició als carrers d'una sèrie de figures grotesques fetes pels seus habitants a través de les quals es critica l'administració local i alguna persona del veïnat.
El Mercat Figueter de Capellades recorda com, antigament, el segon diumenge de quaresma es posaven a la venda les populars figues ensucrades. Avui, la fira ofereix també altres productes tradicionals i ha esdevingut una mostra del sector industrial, el comerç i de totes les entitats socials locals.
Cada segon diumenge de Quaresma té lloc a l'ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar el tradicional Aplec dels Perdons, una celebració que consisteix en una anada a peu fins a aquesta ermita, on tenen lloc, matí i tarda, les tradicionals ballades de sardanes i una arrossada popular.
Els productors de trumfos i tòfones vinguts d'arreu de la comarca celebren dos dies d'activitats comercials i culturals al voltant d'aquests productes que es conreen al Solsonès. Un mercat i diversos concursos i exposicions són els plats forts d'aquest esdeveniment.
La Fira de Sant Josep de Figueres és una iniciativa que pretén difondre el coneixement dels "brunyols", una dolça i exquisida menja que en el passat havia estat el substitut calòric perfecte per combatre els preceptes quaresmals.
Entre els diferents preceptes que ha imposat el període quaresmal als cristians, el dejuni ha estat històricament un dels més seguits. Avui, malgrat haver minvat força, la pràctica del dejuni s'ha recuperat al món occidental a través de noves teràpies de guariment inspirades en antics costums vinculats al poder de la natura.
La tradició popular ha representat i anomenat de diverses maneres al període d'abstinència i de privacions de 40 dies de durada que segueix al Carnaval i que és immediatament anterior a les festes de Setmana Santa i Pasqua. La Quaresma ha generat un ric i extens mostrari en la imatgeria i art populars.
L'extensa i variada gastronomia de l'època quaresmal constata la important capacitat humana per fer front a tot tipus d'adversitats. Del temps quan la Quaresma era una obligació religiosa, en van sorgir els bunyols, els plats amb bacallà i una rica i saborosa cuina basada en els aliments que no estaven prohibits, com els ous, les verdures i els llegums.
Un dels plats més singulars i complerts del període quaresmal en terres gironines és l'anomenat Niu de Quaresma, una versió sense carn del mític Niu, guisat a base de bacallà, ou dur, patates i altres productes de temporada, com els pèsols i les anques de granota.
Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s'exhibeix a mode de calendari en un indret públic.
Ulldemolins celebra, cada segon diumenge de març, una de les seves festes més populars: la festa de la truita d'espinacs amb suc. Una festa gastronòmica que demostra l'hospitalitat dels seus habitants, que aquest dia conviden a menjar a tots els que s'hi atansen un plat típic del temps de Quaresma al Priorat.
Cada primer diumenge de Quaresma, la petita vila de Tortellà organitza la Fira de Quaresma, una fira d'artesania que inclou parades amb productes elaborats amb fusta i una mostra d'oficis relacionats amb dues peces emblemàtiques del calçat tradicional català: la xiruca i l'espardenya.
Just després que els sitgetans cremin al Carnestoltes i donin per acabat el seu renombrat Carnaval, apareix en escena la Vella Quaresma per llegir el Manifest de la Verdura, un manifest satíric que instaura el poder del verd durant els propers quaranta dies.
El bacallà, un peix que no prové del Mediterrani sinó dels mars freds del nord d'Europa, és un dels símbols gastronòmics de la Quaresma i un dels ingredients principals d'alguns dels plats més cèlebres de la cuina catalana.
Un dels costums més arrelats del temps de la Quaresma és l'elaboració casolana d'uns dolços anomenats 'bunyols' que aquests dies es mengen com a postres o per berenar, i que s'ofereixen als amics i familiars. A l'Empordà, en diuen 'brunyols', s'elaboren especialment durant la Setmana Santa i són una mica diferents.
Reus ha col·lectivitzat, amb finalitats educatives, l'íntim costum que aquests dies té lloc a l'interior de les llars catalanes per calcular els dies que queden per la Pasqua: el d'arrencar un peu al calendari casolà de Quaresma. Cada divendres centenars d'infants es congreguen per veure com un personatge conegut de la ciutat li serra un peu a la Vella.
Cada dissabte de Quaresma una geganta anomenada s'Àvia Corema es passeja pels carrers de Maó i, mitjançant una votació popular, perd una de les set cames que té. D'aquesta manera és com aquest personatge de la nostra tradició cultural ha abandonat el camí de l'oblit per protagonitzar una celebració peculiar que fa les delícies de petits i grans.
Considerades pels estudiosos com una evolució dels anomenats misteris, les Passions són representacions teatrals que escenifiquen, en espais tancats i amb diàlegs en viu, diversos episodis de la vida, la mort i resurrecció de Jesucrist. Una de les més emblemàtiques és la d'Esparreguera.
El trinxat de la Cerdanya, un plat contundent i d'allò més gustós, reuneix a Puigcerdà la plana major de la política catalana, així com destacades personalitats de l'àmbit cultural, polític i econòmic, juntament amb un miler de comensals de la vila.
De totes les representacions sobre la Passió de Jesucrist que es fan per Setmana Santa a casa nostra, la que fan a l'Orfeó Popular Olotí és una de les més originals. Coneguda amb el nom de Christus, la Passió olotina combina magistralment poesia i plàstica.
Ullastrell celebra, cada any pels volts del quart dimecres de Quaresma, la festa de Serralavella. Hereva d'un antic costum molt estès arreu d'Europa i basat en una capta infantil, la celebració està fonamentada en la participació de les entitats del poble i, especialment, una geganta que representa la Quaresma.