Festes de Moros i Cristians

Les festes de Moros i Cristians en honor a sant Blai de Bocairent diuen que són de les més cridaneres i boniques de tot el País Valencià. Comencen l'1 de febrer i s'allarguen fins el dia 6 amb tot un seguit d'actes que rememoren la conquesta de la vila per part de les tropes de Jaume I.

Actes previs

La festa comença dies abans del 3 de febrer. El primer acte oficial és 'La publicació', cercavila i desfilada que serveix per presentar el programa (la publicació) de les festes de l'any en curs. El segon acte és la 'Nit dels Ciris', una novena que té lloc cada nit durant la setmana immediatament anterior a Sant Blai a l'església parroquial. Finalment el tercer acte previ de la festa és l''Acapte', una cercavila que té lloc el diumenge abans del 3 de febrer i durant el qual les filàs desfilen recollint les aportacions dels veïns per a la festa.

Nit de Caixes i fanals

El primer dia de la festa es commemora que sant Blai va esdevenir patró de la vila. Una epidèmia de diftèria va assolar el poble el 1632. En una placeta hi havia una petita imatge de sant Blai, a qui el poble es va encomanar perquè els guarís. La diftèria va cessar, motiu pel qual el poble va demanar que sant Blai passés a ser el patró de la vila. A l'ajuntament no es van veure capacitats per decidir entre sant Jaume i sant Blai, motiu pel qual van decidir que ho deixaven en mans de Déu. Van posar els dos noms en dues boletes i va ser la mà innocent d'un infant la que va escollir la boleta de sant Blai. Eixa mateixa nit, la notícia es va escampar com la pólvora a colps de caixa per tots els carrers. L'efemèride es reviu cada any al capvespre davant l'ajuntament, al toc de l'Àngelus, on es nomenen les nou filades i comença una gran ruta per tots els carrers amb tabalets i fanals.

Dia de l'Entrada

L'endemà, el Dia de l'Entrada, es commemora l'entrada al poble sarraí de Bekirent el 1245 de les mainades aragoneses del rei En Jaume. Les cinc filades cristianes i les quatre mores desfilen pels carrers amb les seues banderes, estendards, cavalleria i esclaus al ritme d'alegres músiques els primers i amb el fragor de timbals i dolçaines els segons. Cada una de les nou filades compta amb una o més bandes de música que fan d'aquest dia el més musical de tota la celebració.

Sant Blai

El 3 de febrer, onomàstica del sant, és el dia més emotiu. A les vuit del matí les bandes ja toquen a diana per anar a la missa major, on es beneeixen els pans i els caramels que el poble hi du. A les sis de la vesprada, totes les filades es dirigeixen a l'església per iniciar la processó, en compliment del vot fet per Bocairent fa quatre segles. Quan la processó arriba al a plaça de l'ajuntament, els llums s'apaguen i tot són vítols a Sant Blai. La processó prossegueix cap a l'església, sempre plena a vessar, on tothom hi entona l'himne a sant Blai en una celebració que posa la pell de gallina.

Moros i Cristians

L'endemà de sant Blai, el 4 de febrer, és el dia de Moros i Cristians pròpiament dit. Tot el poble s'implica a la festa, en què hi participen més de 1100 festers caracteritzats de cristians i 1200 de moros. L'epopeia de la reconquesta i les seues lluites es concentren pels carrers, fins arribar al castell. Una vegada es calmen les armes, comença la subtil dialèctica dels ambaixadors. Esgotades les paraules, es disputa la fortalesa cos a cos, la qual caurà en poder dels moros. A la vesprada, amb la sort contrària, els cristians recuperaran el castell per a sempre. Aquesta mateixa nit té lloc una desfilada de celebració per la conquesta, talment com si es tractés d'un carnaval, en què les solemnes indumentàries de les comparses se substitueixen per disfresses que mostren l'estat d'alegria dels bocairentins.

Sant Crist

El 5 de febrer és el dia del Sant Crist, quan les filades pugen a l'ermita del Sant Crist, situada al costat de serra de la Mariola. Allí, al peu de la creu, hi té lloc el 'despojo' del moro, en què l'ambaixador moro es converteix al cristianisme. A la tornada, els fidels entren a l'església parroquial per besar la relíquia del sant, arribada a Bocairent el 29 d'abril de 1704. A dos quarts de sis de la vesprada, després d'entonar el Te Deum, es realitza l'intercanvi de bandes entre els capitans i els alferes. Així, el capità finalitza la seva tasca i lliura la seva banda a l'alferes, que ascendeix de rang. El nou capità, al seu torn, cedeix la banda d'alferes a un nou fester, que, d'aquí dues edicions, esdevindrà capità.

Al vespre té lloc la famosa 'Cordà de les canyes', una cordà única al País Valencià. En aquesta modalitat de cordà els coets borratxos estan subjectes en unes llargues canyes que dues persones van movent per la zona de foc. La Cordà, que se celebra a plaça de l'Ajuntament i els carrers del voltant, té dues parts, les eixides i les canyes de les quals van caient els coets encesos.