Festes majors d'hivern

Quatre dies de celebracions organitzades consecutivament per majorals, fadrins i àguedes i que tenen el ball de jotes, les tortades, la subhasta de llenya, les curses de rucs, les cercaviles musicals i els actes religiosos en honor a la Candelera, Sant Blai i Santa Àgueda com a protagonistes.

La festa de Sant Blai de La Fatarella és la festa major d'hivern del municipi i una de les més complertes de la comarca. Es celebra sempre el primer cap de setmana de febrer, el més proper a la onomàstica de Sant Blai, el 3 de febrer.

Les celebracions duren 4 dies, de divendres a dilluns, i la seva estructura es correspon amb el prototip de festes majors d'hivern que es fan a les poblacions del Sud del Principat, amb la celebració de la Candelera, Sant Blai, Santa Àgueda i els Quintos a la vegada.

La festa de les tortades

Un dels elements més singulars d'aquesta festa són les tortades, un tipus de pastís de pa de pessic farcit amb ametlles trossejades, crema de mantega, xocolata i altres ingredients. La tortada té forma cònica, està formada per diversos pisos i es subjecta amb un peu de fusta perquè no caiguin i que cadascú porta de casa seva. Al capdamunt de la tortada hi ha una figura de ceràmica i un ric guarniment a base de plomes de colors i altres recursos semblants als que s'usen en les mones de Pasqua. Ara bé, cada tortada és singular i única: es dissenya entre el pastisser i el que la compra. Per això, algunes porten elements vinculats als portadors, com figures de còmic que els agraden etc. Només hi ha dues tortades especials: la col·lectiva dels majorals, ostensiblement més gran que la resta, i la individual de cada majoral, que duu una poma al capdamunt.

Les tortades són un tipus de pastissos rituals que funcionen com a ofrena a Sant Blai: es fan o es compren, es passegen, s'ofereixen al sant, es beneeixen, es tornen a ballar i finalment es mengen. Tot i que en l'actualitat les tortades es compren a les pastisseries del poble, antigament cadascú se les feia a casa seva.

La seqüència ritual

Els actes comencen el divendres, anomenat Vespra de les Festes o La Candelària. Aquell dia, després de dinar, la gent passa a buscar la tortada encarregada a la pastisseria del poble i la diposita al casal o a casa els majorals (els organitzadors) on s'exposen totes les tortades que participaran a la festa. També es fa una cercavila musical pels carrers del poble anunciant el començament de la festa i el Concert de Festa Major organitzat per l'Escola Municipal de Música de la Fatarella, que dura fins ben entrada la matinada.

El dia central de la festa és el dissabte més proper al 3 de febrer, dia de la Festa dels Majorals. Aquell dia les protagonistes són les tortades i els majorals, una colla d'amics que, cada dos anys, s'encarreguen d'organitzar i coordinar la festa. De bon matí, es fa el cant de l'Aurora i es resa un rosari, amb acompanyament musical, pels carrers del poble. Al migdia, les dones van a cercar la seva tortada a casa el majoral o al casal i, juntament amb els homes, que duen una coca de vidre o pa beneït, van en cercavila, encapçalats per la banda de música, fins a l'església. La comitiva (ells amb els pans i elles amb les tortades) es dirigeix a l'església on té lloc la missa cantada. Totes les tortades es dipositen sota la capella on hi ha la imatge de sant Blai i al final de la celebració eucarística es porten davant l'altar major, on són beneïdes pel capellà, juntament amb les coques o pans beneïts. Acabada la missa, davant la porta de l'església, es reparteixen els pans beneïts i comença un altre dels actes emblemàtics de la festa major: la subhasta pública de llenya. Al crit de 'Qui en dóna més?' els majorals, mudats per a l'ocasió, es posen damunt un dels tractors plens de llenya per tal de subhastar-la al millor preu. La llenya, alzina i pi en la seva majoria, ha estat arreplegada pels majorals els dies abans de la festa. L'operació dura mitja hora fins que no s'aconsegueix un preu raonable. La subhasta de llenya de sant Blai és una forma original per tal de pagar les despeses que genera la festa i una manera de fer front a una de les obligacions de tot municipi: mantenir nets els boscos. En acabar la subhasta comença la 'plega' a benefici dels majorals, amb l'acompanyament musical.

Dissabte a la tarda es tornen a cercar les tortades a casa els majorals per 'portar-les a ballar' a plaça, on es fa la Dansada de les Tortades de Sant Blai o Ball de la Jota de La Fatarella. Es tracta d'un jota que es balla en parella i en cercle, els homes a la part de dins i les dones a la part de fora. Els músics se situen al centre de la plaça, al mig dels balladors, rodejant la gran tortada dels majorals. Aquesta vegada, però, són els homes els que duen a la mà les tortades que al matí s'han ofert a sant Blai, subjectes sobre un peu de fusta perquè no caiguin. El ball és molt animat i es llança confetti a dojo. Es fan tres rondes de jotes, la 2ona i la tercera sense tortades. Al final de la dansada, se subhasta la gran tortada dels majorals.

La festa continua al vespre amb l'anunci dels Quintos de la seva festa pels carrers del poble, l'endemà, i amb el concert i ball de nit amb música d'orquestra.

La festa continua l'endemà diumenge al migdia amb la Festa dels Fadrins, els antics quintos i quintes, els que fan 18 anys aquell any. Al matí els joves organitzen una cercavila musical pels carrers del poble amb l'objectiu de dur els pans a beneïr a l'església i la 'llança', el conjunt de premis que es donen a les curses de rucs que tenen lloc després de missa (galls, conills...) i que antigament anaven penjats d'un pal però que ara es duen en un remolc o carro. La tradicional cursa de rucs té lloc al migdia, després de la missa. Acabat el repartiment de premis, comença la 'plega' a benefici dels quintos, sempre amb l'acompanyament musical. A la tarda es torna a ballar la Jota de la Fatarella a la plaça: és dansada dels quintos i quintes, però aquesta vegada sense tortades.

Finalment dilluns té lloc la Festa de Santa Àgueda o Festa de les Dones amb el mateix esquema de les diades precedents. Al matí, són les noies les que fan la cercavila, acompanyades de la música, des de la capella de la santa fins a l'església. Després es fa la plega de les Àguedes i a la tarda el Ball de la Jota de la Fatarella, o Dansada de les Àguedes a la plaça, amb el dret de les xiques d'escollir parella per a ballar la jota.