Les neules

Sant Cebrià de Vallalta ha recuperat, des de l'any 2003, l'antic costum de penjar neules i altres fruits del temps al voltant de l'altar de l'església. El costum, documentat abundantment entre els segles XVI a XIX a tot Catalunya i que encara es manté molt viu a Mallorca, té el seu origen en les ofrenes que els fidels feien per Nadal.

Antigament, quan arribava el Nadal moltes esglésies de Catalunya, país Valencià i també de les Illes Balears guarnien l'altar major amb unes cintes de les quals penjaven neules de farina obertes, acompanyades de diverses fruites naturals (castanyes, pomes, taronges, carxofes, etc) en senyal d'ofrena. L'engalanament es mantenia durant totes les festes de Nadal fins que, després de la festivitat de Reis, els més petits se les menjaven.

El costum havia estat molt estès a tot el territori català entre els segles XVI i XIX, tal i com demostra l'abundant documentació escrita que n'ha quedat. Ara bé, és més que probable que el costum ja estigués molt generalitzat segles abans. A Vic, per exemple, hi ha documents que proven l'existència d'ofrenes de neules nadalenques al segle XIII.

El costum només s'ha mantingut viu en part a Mallorca, on les neules s'han convertit en neules de paper que contenen motius nadalencs i geomètrics i es pengen en enfilalls o tires que es col·loquen en llànties, lladoners, altars, llums, sostres i altres elements arquitectònics, grans pessebres, escenes del Naixement i arbres. Modernament el costum de guarnir amb neules de paper s'ha traslladat també als aparadors de tendes i botigues comercials dels pobles i ciutats mallorquins.

Les neules de Sant Cebrià

Des de l'any 2003 a Sant Cebrià de Vallalta s'ha recuperat el vell costum de guarnir l'altar major de l'església amb garlandes de neules de farina i fruits del temps durant els dies de Nadal. El primer any, els fruits que acompanyaven les més de 80 neules penjades van ser cireres confitades, mentre que els del segon van ser una desena de rastos de castanyes. El tercer i quart any els fruits es van deixar de banda i es va optar per incloure el color i les formes a les neules.

Les neules de Sant Cebrià són rodones, no enrotllades, de colors i comestibles i el conjunt es penja d'una garlanda japonesa, molt vistosa i treballada. La seva fabricació és a càrrec del mestre neuler artesà Enric Graupera de Marató, que les crea seguint una recepta de l'època medieval. La tradició, que és finançada amb els donatius de les cases de pagès més importants del municipi, diu que el dia 8 de gener els més petits s'han de menjar les neules, una disposició que no es compleix estrictament.

La recuperació de la tradició ha estat impulsada des del Centre d'Estudis de Sant Cebrià de Vallalta, una entitat que fa ara fa uns anys va iniciar la investigació sobre els orígens d'aquesta pràctica. La primera pista va ser un vell llibre de comptes de dos obrers de la parròquia, on hi constava, amb la relació d'altres despeses, una partida destinada a la compra d'una gran quantitat de neules datada a mitjans del mes de desembre. La dada va fer ballar el cap als investigadors, que poc a poc van anar descobrint que l'engalanament dels altars amb neules havia estat una pràctica molt estesa a tot Catalunya.

A Sant Cebrià de Vallalta l'inici d'aquesta tradició se situa a començaments del segle XVI i es té constància de la seva existència fins al 1920. Aleshores, l'engalament es feia per Nadal a l'altar major i per la festa major a la capella dels sants patrons de la vila. Durant els segles que dura el costum, les neules són fetes amb farina, de manera artesana i tradicional, a excepció d'un període al segle XIX, que passen a fer-se amb pa d'àngel.