Les neules

Sant Cebrià de Vallalta ha recuperat, des de l'any 2003, l'antic costum de penjar neules i altres fruits del temps al voltant de l'altar de l'església. El costum, documentat abundantment entre els segles XVI a XIX a tot Catalunya i que encara es manté molt viu a Mallorca, té el seu origen en les ofrenes que els fidels feien per Nadal.

Antigament, quan arribava el Nadal moltes esglésies de Catalunya, País Valencià i també de les Illes Balears guarnien l'altar major amb unes cintes de les quals penjaven neules de farina obertes, acompanyades de diverses fruites naturals (castanyes, pomes, taronges, carxofes, etc) en senyal d'ofrena. L'engalanament es mantenia durant totes les festes de Nadal fins que, després de la festivitat de Reis, els més petits se les menjaven.

El costum havia estat molt estès a tot el territori català entre els segles XVI i XIX, tal i com demostra l'abundant documentació escrita que n'ha quedat. Ara bé, és més que probable que el costum ja estigués molt generalitzat segles abans. A Vic, per exemple, hi ha documents que proven l'existència d'ofrenes de neules nadalenques al segle XIII.

El costum només s'ha mantingut viu en part a Mallorca, on les neules s'han convertit en neules de paper que contenen motius nadalencs i geomètrics i es pengen en enfilalls o tires que es col·loquen en llànties, lladoners, altars, llums, sostres i altres elements arquitectònics, grans pessebres, escenes del Naixement i arbres. Modernament el costum de guarnir amb neules de paper s'ha traslladat també als aparadors de botigues comercials dels pobles i ciutats mallorquins.

Les neules de Sant Cebrià

Des de l'any 2003 a Sant Cebrià de Vallalta s'ha recuperat el vell costum de guarnir l'altar major de l'església amb garlandes de neules de farina i fruits del temps durant els dies de Nadal. El primer any, els fruits que acompanyaven les més de 80 neules penjades van ser cireres confitades, mentre que els del segon van ser una desena de rastos de castanyes. El tercer i quart any els fruits es van deixar de banda i es va optar per incloure color a les neules amb pigments naturals.

Les neules de Sant Cebrià són rodones, no enrotllades i comestibles i el conjunt es penja d’unes cintes de passamaneria, molt vistoses i treballades. La seva fabricació és a càrrec de Casa Graupera, mestres neulers de Marató, que les elaboren seguint una recepta de l'època medieval. Segons les fonts orals, l’altar es guarnia el dia de la Immaculada Concepció, el 8 de desembre, i quedava així fins el dia de Reis, 6 de gener, quan els infants gaudien del bon gust d’aquestes típiques postres nadalenques.

La recuperació de la tradició ha estat impulsada des del Centre d'Estudis Sant Cebrià, una entitat que fa ara fa uns anys va iniciar la investigació sobre els orígens d'aquesta pràctica. La primera pista va ser la troballa en el llibre de comptes de la Confraria dels Sants Metges (patrons del poble) d'una partida destinada a la compra d'una gran quantitat de neules datada a mitjans del mes de desembre. La dada va fer ballar el cap als investigadors, que poc a poc van anar descobrint que l'engalanament dels altars amb neules havia estat una pràctica molt estesa a tot Catalunya.

A Sant Cebrià de Vallalta l'inici d'aquesta tradició se situa a començaments del segle XVI i es té constància de la seva existència fins al 1932. Durant els segles que durà el costum, les neules es feien amb farina, de manera artesana i tradicional, a excepció d'un període al segle XIX, que varen fer-se amb pa d’àngel.

Actualment, a Sant Cebrià, l’altar continua guarnint-se amb neules medievals. Hi ha set cintes de neules que cobreixen l’altar major. La cinta principal, a més a més, incorpora també algunes branques vegetals: olivera, magnòlia, mèlia, etc..

Des de l’any 2011, l’església també es guarneix amb neules planes de cartolina decorades amb diferents tècniques (gomets, pintura, Guasch, pastel, ...) pels alumnes de primària de l’Institut-Escola El Pi Gros, mentre que els de secundària les retallen artísticament en paper blanc.

(Text elaborat amb informacions del Centre d’Estudis Sant Cebrià)