Lluna gairebé nova 
#nadal
Articles
Cada any el 26 de desembre al migdia els xiquets i xiquetes d'Alcover es troben a la plaça nova del poble per fer cagar, col·lectivament i a bastonades, mentre canten la cançó tradicional, el tió més llarg de Catalunya i del món.
Per Nadal, moltes cases, botigues i esglésies de Mallorca enramen i guarneixen el seu interior amb uns llargs enfilalls de neules de paper blanques bellament treballades amb motius nadalencs, un costum que antigament també havia estat molt estès a Catalunya.
Sant Cebrià de Vallalta ha recuperat, des de l'any 2003, l'antic costum de penjar neules i altres fruits del temps al voltant de l'altar de l'església. El costum, documentat abundantment entre els segles XVI a XIX a tot Catalunya i que encara es manté molt viu a Mallorca, té el seu origen en les ofrenes que els fidels feien per Nadal.
L'arrelada popularitat que la figura del caganer té a casa nostra prové dels sentiments que desperta veure coexistir en un mateix escenari situacions que a primer cop d'ull semblen antagòniques: l'espiritualitat de la representació del fet religiós i la materialitat que implica el fet de defecar.
Cada any pel Pont de la Puríssima, Olot comparteix la seva passió pel món del pessebre amb els visitants. Terra de grans pessebristes i on la tradició de fer el pessebre està ben arrelada, la ciutat dóna el tret de sortida a la seva renombrada Mostra de Pessebres, que té per objectiu divulgar el fet pessebrístic, i a la Fira del Pessebre, una fira especialitzada en figures i materials de qualitat per al pessebre.
La mainada del nostre país ha ideat les estratègies més variades per atraure als Reis d'Orient cap a la seva població la nit del 5 al 6 de gener. La construcció de fanalets de paper, l'encesa de torxes amb plantes aromàtiques i l'arrossegament de llaunes buides són algunes de les pràctiques festives més populars per aconseguir que els Reis deixin els seus regals.
Els trets més característics de la Cavalcada de Reis d'Igualada, una de les més antigues del país, són el seu tarannà assistencial, la presència del Patge Faruk, les espectaculars carrosses i el lliurament dels regals balcó a balcó a través d'unes llargues escales de fusta.
Es pot dir que hi ha tantes cançons per fer cagar el tió com cases i famílies. El repertori d'aquestes cançons en la nostra tradició cultural és extensíssim i, malgrat que totes responen a un mateix patró, les lletres tenen moltes variants. Us n'oferim un recull, agrupades per comarques, per cantar mentre es pica ben fort amb el bastó.
Una escenificació parlada, la interpretació de danses populars, l'ús de decorats monumentals i, sobretot, l'ambientació de les escenes a través d'una música especialment composada per a l'ocasió, són les característiques diferenciadores del Pessebre dels Prats de Rei, que es pot visitar del 24 de desembre al 14 de gener.
Pessebre Vivent
Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (el Baix Empordà)
Del 25 de desembre al 7 de gener
Per ser el primer dels realitzats durant el segle XX, el Pessebre Vivent de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró és el degà de la seva modalitat a Catalunya. Es representa els darrers dies de desembre i primers de gener en una única representació al nucli històric i pel barri de la Coma.
Pessebre Vivent
Corbera de Llobregat (el Baix Llobregat)
Dissabtes i festius, des del primer diumenge de desembre
L'escenari natural de la Penya del Corb és el marc incomparable on cada any es fa realitat el vell somni de poder passejar-se pel pessebre de molsa, entre boscos i rius, envoltats de penya-segats i de fogueres amb pastors i rabadans que dormen al ras. S'hi escenifica el Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat, un dels pessebres pioners en aquest tipus de teatre religiós.
Sant Julià de Cerdanyola acull, durant el vespre i la nit de Nadal, la festa de la Fia-Faia i l'Endreça de cases, una de les celebracions festives més importants de l'any al municipi. La jornada, que compta amb dos moments ben diferenciats, visualitza que aquesta és una nit especial per a tothom.
Cada 24 de desembre al vespre, els xiquets i xiquetes de Relleu van per els carrers amb unes torxes d'espart anomenades "aixames". Primer passen per les cases demanant les estrenes i cantant cançons nadalenques i al final, a la plaça major, encenen les torxes que fan rodar perquè no s'apaguin.
El cap de setmana abans de Nadal Vilafranca celebra una festa d'homenatge a l'aviram autòcton del Penedès que combina la fira comercial, amb un gran mostrari d'aviram i vins locals, i la celebració popular, amb una trobada de bestiari festiu de ploma i moltes altres activitats lúdico-festives per a tothom.
La cerimònia del Tió de Nadal és una romanalla d'un antic culte a un amulet domèstic protector de la família que els nostres avantpassats realitzaven pels volts del solstici d'hivern. Amb les transformacions que el temps imposa i malgrat l'arribada de costums forasters, aquest ritu nadalenc manté la plena vigència en terres catalanes.
La festivitat de la Immaculada Concepció, una de les festes amb més tradició de Catalunya (se celebra des de 1281), és el primer dia del calendari tradicional en què hom menja torrons a les cases, un costum que ha acabat batejant a la Puríssima amb el sobrenom de Mare de Déu Torronera.
En un dels pocs pobles que encara conserven peces úniques de l'art romànic, cada any es celebra la fira d'avets més important i multitudinària de totes les que tenen lloc a Catalunya. Deu dies on la natura, l'artesania i els arbres de Nadal són els principals protagonistes.
En la religió cristiana, l'advent és un temps litúrgic de quatre setmanes que marca el compte enrere per a la celebració de l'arribada del naixement de Jesús. El primer diumenge d'aquest temps preparatori dóna el tret de sortida a bona part de les manifestacions populars pròpies del costumari del Nadal català.
En aquesta fira es poden trobar tots els elements necessaris per a la decoració nadalenca, des d'arbres, tant naturals com artificials, fins a figures de pessebre, molses, bombetes i suros, cintes de colors, centres ornamentals de taula, espelmes nadalenques i tot tipus d'altres guarniments nadalencs.
La història de la Carassa del Moro de Barcelona, un gran cap amb barba i turbant que reparteix dolços entre els més petits, és un exemple clar del caràcter evolutiu dels costums festius i de les sempre complicades relacions entre festa i política al món contemporani.
La presència del patge xiu-xiu, la lectura d'un pregó de benvinguda a l'Ajuntament, el repartiment de regals municipals a tots els nens i nenes del poble i l'ofrena d'or, encens i mirra que fan els Reis davant un retaule vivent del naixement del nounat són alguns dels elements d'aquesta Cavalcada de Reis.
Una ambientació musical, la presència de diàlegs i una estructura clàssica -amb un recorregut guiat per un 'vell pastor' que va comentant els quinze quadres escènics-, són els components bàsics d'aquest Pessebre Vivent.
Vilanova disposa d'una extensa tradició en la representació d'obres teatrals de temàtica nadalenca. Una gran participació popular, una música feta per a l'ocasió per compositors locals i uns decorats propis són alguns elements d'aquesta gran escola de formació teatral que són Els Pastorets vilanovins.
Les festes amb foc són unes de les més importants i espectaculars festes populars catalanes. La majoria se celebren coincidint amb el solstici d'estiu. A Bagà, però, les flames marquen l´entrada al fred de l'hivern, en una intensa cremada col·lectiva de torxes, les 'faies', que la nit de Nadal il·lumina les muntanyes del nord del Berguedà.
La Fira Avícola de la Raça Prat que es celebra al Prat de Llobregat en dates nadalenques ha estat l'element dinamitzador més important per a la recuperació, consolidació i difusió de l'aviram autòcton del Prat, conegut popularment com a 'Pota Blava'.
Durant la nit del 24 de desembre, nit de Nadal, són moltes les poblacions catalanes on és costum d'encendre focs, ja siguin en forma de fogueres o bé mitjançant torxes fetes amb tot tipus d'herbes. Aquesta és una pràctica hereva d'ancestrals ritus propiciatoris de la fertilitat i d'expulsió del mal.
La creença que les dates de Nadal són propícies per a la bona sort està ben arrelada entre nosaltres. Dos són els factors que han contribuït a crear aquesta associació que uneix el Nadal i la Sort: la commemoració del naixement de Jesucrist i la celebració de l'inici d'un nou cicle temporal.
El "Quinto", "Quina" o "Plena" són alguns dels jocs col·lectius i d'atzar més característics de les festes de Nadal. En moltes poblacions les partides d'aquests jocs esdevenen els epílegs perfectes dels dinars de Nadal i un bon moment per trobar-se amb els amics i coneguts.
Cada any per Nadal la població baixempordanesa de Mont-Ras acull una exposició de pessebres i diorames que aglutina algunes de les millors creacions dels artistes pessebristes d'aquestes contrades.
Els actors Joan Pera, Borís Ruiz i Jordi Bosch, entre d'altres, van trepitjar el seu primer escenari gràcies als Pastorets de Mataró. L'obra, una escenificació fidel de l'original L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, va ser declarada, el 1981, patrimoni cultural de la ciutat per part de l'ajuntament
Una música i una lletra pròpies, fruit d'una llarga tradició teatral, una escenografia artesanal i la participació entusiasta de tots els veïns són les claus de l'èxit dels Pastorets de l'Ametlla de Merola, que es representen cada diumenge de gener al teatre d'aquesta antiga colònia tèxtil del riu Llobregat.
El Mag Maginet, patge i emissari dels Tres Reis d'Orient a Cornellà de Llobregat instal·len cada any un campament oriental amb l'objectiu de recollir les cartes dels nens i nenes i de donar pistes de com serà la sempre enigmàtica arribada de Ses Majestats a la ciutat.
Els racons de les cases mig enrunades i sense sostre de l'antic poble de la Masia de Castelló reneixen cada any per Nadal amb un dels Pessebres Vivents més atípics de Catalunya. Un recorregut lliure, sense temps ni presses, que permet la interacció amb uns actors que transmeten els coneixement associats als oficis tradicionals que s'havien fet al poble en són els principals atractius.
En sortir de la missa del gall, els organyesos no se'n van a fer cagar el tió, sinó que presencien amb admiració la representació del ball del Cavallot i la Balladora, així com la cremada del carro posterior, seguida d'una profitosa xocolatada i una cantada de cançons que dura fins gairebé les dues de la matinada.
Tot i que la cerimònia nadalenca d'alimentar i fer cagar un tros de soca gruixuda d'arbre és un ritu de tipus domèstic que s'esdevé bàsicament a l'interior de cada llar catalana, des de fa uns anys, diverses poblacions han convertit aquest ritu casolà en un esdeveniment col·lectiu que té lloc a l'espai públic.
La participació en exclusiva dels nens i nenes del poble, la música en viu a la cova del Naixement i l'entrada lliure són els principals ingredients del Pessebre Vivent de Penelles (la Noguera), que es desenvolupa pels carrers de la part antiga de la vila.