Festa de Santa Agda

La festa, que es celebra des de temps immemorials a Riba-roja, va ser refundada l'any 1988, quan un grup de dones vinculada a l'Associació de Dones de Riba-roja d'Ebre amb el suport de l'Ajuntament va donar-li un nou impuls. Des d'aleshores la festa ha anat incorporant nous elements, com l'elecció de l'alcaldessa, i el berenar per a dones, i ha estat un model que han imitat des de diferents pobles de la comarca. En l'actualitat és la Festa Major d'Hivern de Riba-roja i l'any 2007 va ser declarada Festa d'Interès Comarcal de la Ribera d'Ebre.

La festa es celebra sempre pels volts del dia 5 de febrer, en un moment en què l'hivern comença a remetre. L'acte central de la celebració sempre té lloc el 5 de febrer, dia de festa local a Riba-roja d'Ebre.

Nomenament de l'alcaldessa i de les regidores

Les celebracions comencen, però, uns dies abans, quan l'Associació de Dones de Riba-roja d'Ebre fa una reunió general en la qual, mitjançant unes eleccions democràtiques, es vota l'Alcaldessa i les dues Regidores de la festa de l'any en curs. L'elecció de l'Alcaldessa i les regidores es va fer per primera vegada l'any 1988. Totes les dones que van a la reunió poden votar les candidates que han estat proposades per a aquests càrrecs que durant els dies que dura la festa ostenten el poder municipal i que representen totes les dones del municipi.

El nomenament oficial de l'Alcaldessa i les regidores té lloc el dissabte anterior (o més proper) al 5 de febrer, quan en el marc d'un Ple Extraordinari a l'Ajuntament, l'alcalde imposa la banda a les tres dones i atorga la vara a l'alcaldessa, símbol del poder municipal. El Ple és multitudinari, hi participen tots els regidors i regidores de l'ajuntament. El ple acaba amb un pregó d'inici de festes que cada any fa una dona de Riba-roja que visqui fora del poble. La jornada continua amb una revetlla durant la qual l'alcaldessa obre el ball. Durant els dies que duren les festes, l'Alcaldessa i Regidores manen, exerceixen el poder municipal i representen totes les dones del poble

L'ofrena del pa beneit de les 'santagderes'

El dia 5 de febrer és el dia més important de totes les celebracions. Aquell dia totes les dones es concentren a l'ajuntament, ben habillades amb vestits de gala i amb els rams de flors i els ciris que oferiran a la capella que santa Àgueda que hi ha a l'església. Des d'allà, acompanyades pel recentment elegit Govern de Dones (l'Alcaldessa i les Regidores), la geganta Agda, el nan Clotxa i una banda de música (que interpreta una música creada per un músic local), van en processó a cercar el pa beneït a casa d'una de les dones que formen part de les 'santagderes' .

Les 'santagderes' són el grup de dones que cada any s'encarreguen de dur damunt el cap els pans beneïts, uns grans pans de pessic que s'ofrenen a santa Àgueda. Les 'santagderes' s'escolleixen cada any i per a optar-hi cal inscriure's en una llista que, hores d'ara, ja garantitza la continuïtat de la tradició durant molts anys. Les 'santagderes' poden ser un grup d'amigues, un grup familiar o un grup d'edat (les dones que fan 50 anys, les de la colla, etc). Antigament 'santagderes' eren les noies que s'havien casat l'any anterior. Com a patrona de les dones que estaven a punt de criar, santa Àgueda protegia a aquestes dones, futures mares, i feia que fossin elles les protagonistes de la ofrena dels pastissos en forma de pits.

El pa beneït són uns grans pans de pessic en una forma rodona, en dos pisos, que recorda la figura d'un pit d'una dona, que es guarneixen amb un brodat blanc per la part dessota i amb un pomet de flors al capdamunt. Antigament, era la dona que anava a ser mare la que es feia el propi pa a casa seva i l'ofrenava a santa Àgueda. Avui, s'ha fixat en sis el nombre de pans beneits. Els elabora per a l'ocasió la pastisseria del poble i els encarreguen les santagderes.

Quan la comitiva arriba a una de les cases d'una de les santagderes, es reemprèn la marxa cap a l'església, aquesta vegada amb les sis santagderes i els seus pans beneïts al cap. La comitiva entra a l'església, on té lloc una missa cantada dedicada a la santa i una ofrena floral a la imatge de l'Àgueda que hi ha en una capella lateral. Acabada la missa el capellà beneeix els pans amb forma de pit i es torna a formar la comitiva, aquesta vegada amb la imatge de la santa portada per dones, que recorre diversos carrers de la població. Una vegada fet tot el recorregut, la comitiva torna a entrar a l'església on els pans beneïts es tallen i es reparteixen, deixant una voluntat per l'església. Es creença popular que qui menja d'aquest pa queda protegit dels 'mals de pit'.

Altres ingredients gastronòmics de la festa són les coques ensucrades que es venen a l'exterior de l'església i que serveixen per finançar la festa, i els 'bracets', uns pastissos de nata o crema ensucrats que aquest dia es mengen per dinar a totes les cases.

Altres activitats

Durant tota la setmana s'organitzen activitats que tenen a les dones per protagonistes: com festa de l'àvia que té lloc a la llar de jubilats o el berenar per a dones, que el mateix dia 5 a la tarda serveixen un bon nombre d'homes voluntaris, que no es volen perdre cap detall d'aquesta celebració femenina.

(Text elaborat amb informacions de Dolors Aguilà)