Carnaval i Ball de Gitanes

Emmarcat dins el conjunt d'inversions i balls que aquests dies viu Sant Celoni, el Ball de Gitanes, és, per la seva participació i popularitat, l'element més característic i el que singularitza la festa de Carnaval d'aquest poble del Vallès Oriental. El Carnaval de Sant Celoni comença Dijous Gras amb l'arribada del ninot Carnestoltes, que aquests dies trastoca l'ordre establert al poble. Durant el seu regnat, Sant Celoni viu balls de màscares, rues de disfresses i tot tipus d'inversions. El Ball de Gitanes s'inscriu dins d'aquest context en què la diversió i la sàtira es barregen amb els balls. La disbauxa acaba Dimecres de Cendra amb la mort, vetlla i enterrament del Carnestoltes.

El Ball de Gitanes és un ball propi del Carnaval català que està molt estès per tot el Vallès. A Sant Celoni, les Gitanes daten, almenys, del 1767, any de la seva primera referència escrita, tot i que es creu que són hereves d'antiquíssimes danses rituals pròpies del cicle hivernal. Modernament, i després de diversos alts i baixos, el Ball de Gitanes es reincorpora al Carnaval als anys 1980. Un de les característiques del Ball de Gitanes de Sant Celoni és que l'acompanya una comparsa de personatges molt ben definits: els diablots, el Vell i la Vella i el capità de cavalls.

La cercavila

El Ball de Gitanes de Sant Celoni es celebra Diumenge de Carnaval. A mig matí, els balladors i balladores, més de 300 persones entre adults i infants, es concentren davant el Casal d'Avis ataviats amb els vestits característics, d'estil vuitcentista. Els homes duen pantalons i camisa blanca, americana negre, faixa vermella i un barret característic, coronat amb una ploma. Als turmells hi duen camals amb cintes de colors i picarols que fan dringar tota l'estona. Les dones duen un vestit blanc, mitges de colors i un mantó de Manila ricament adornat amb motius florals a l'esquena. Els balladors i balladores sovint incorporen, en la seva indumentària, algun discret element carnavalesc, de sàtira.

La primera part de la celebració consisteix en una cercavila pels principals carrers del poble. La comitiva va encapçalada pel capità de cavalls, un carruatge dirigit per dos homes vestits de negre i barret de copa, i pel Vell i la Vella, dues persones disfressades d'avis. El Vell duu una boina, barba, uns fuets lligats al bastó i fuma un caliquenyo, mentre que la Vella, que duu un mocador al cap i unes faldilles que no oculten que està embarassada, reparteix anisos els assistents.

Tot seguit hi ha els balladors organitzats en dues colles: la colla del ferro (els adults) i la colla del filferro (els infants). Els balladors evolucionen al so de diferents conjunts de músics locals -la Orquestrina del Filferro i la Principal del Ferro- sempre acompanyats per un enigmàtic crit: 'Ferro!', la colla del ferro, i 'Ànsia!' la colla del filferro.

Tanca la comitiva una colla de diablots, un conjunt de dimonis que durant tot el recorregut es dediquen a jugar amb els que s'ho miren i amb els balladors. Duen la cara tapada amb una màscara que representa diferents animals, un vestit vermell d'una sola peça amb esquellots penjant i espardenyes. Durant tot el trajecte salten, criden, disparen trons a l'aire amb unes escombres-escopeta, llancen pots de fum de colors pel terra i emblanquinen amb farina als que es miren la cercavila. Es tracta d'un tipus de personatge que exerceix les funcions de fer xivarri, excitar el personal i contagiar l'esperit de la festa a tothom.

La comitiva recorre diversos carrers del poble i s'atura al davant de diversos establiments que proveeixen als balladors de galetes, carquinyolis, croquetes i altres menges acompanyades per vi i beguda servida en porrons. Davant de cada un d'aquests establiments generosos s'executa una ballada d'agraïment i reconeixement.

Els balladors i balladores, adults i infantils, arriben finalment a la Plaça de la Vila, on una gernada els espera asseguts en grades. La plaça, que és plena de gom a gom, serà l'escenari d'un discurs carnestoltenc, d'una representació parateatral satírica per part dels diablots i finalment de la seqüència final del Ball de Gitanes.

La representació parateatral

La representació parateatral a la plaça, prèvia a la darrera ballada, sempre segueix el mateix esquema. El Capità de Cavalls demana permís a les autoritats polítiques i social del poble, (presents a la plaça) per ocupar-la. Una vegada concedit el permís, el Vell i la Vella entren i es situen davant les autoritats. Comença la inversió dels rols. Ells representen la veu popular i són els encarregats de presidir les sàtires de la representació. El Vell comença aleshores el Discurs de Gitanes, un discurs carnavalesc en què es resumeix en clau satírica l'actualitat del poble en el darrer any, entre les rialles de tothom.

Acabat el discurs, els diablots entren a plaça per fer la seva representació, on també es fa molta befa d'algun aspecte de l'actualitat local (l'excessiva urbanització, la corrupció, etc).

Acabada la representació dels diablots, les colles del Ball de Gitanes entren a la plaça amb el galop d'entrada per executar la darrera tanda de balls. Comencen els més petits, la Colla del Filferro, amb el Passeig, un ball que forma les lletres (la S i la C de Sant Celoni) i la polca.

Aleshores s'esdevé el punt culminant de la representació, quan els diablots ajuden a parir a la Vella que, tot i no estar en edat d'infantar, està embarassada. La parida és un dels moments més importants d'aquesta espècie de representació popular i sens dubte el més enigmàtic. La Vella s'engresca i surt a ballar amb el Vell, però li comencen les contraccions del part. Assistida pels diablots, la Vella dóna a llum a un animal viu, que cada any és diferent (una tortuga, un gat, una cabra, un conill, una gallina, etc).

Sobre el personatge de la Vella i el sentit del conjunt de la representació hi ha diverses teories. Hi ha qui pensa que el Vell és el Carnestoltes i la Vella la Quaresma. També s'explica que la Vella és la Mare Terra i que l'animal representa l'esperit de la vegetació, vingut al món en condicions meravelloses i excepcionals. Fins i tot hi ha qui relaciona aquesta representació amb una escenificació de l'any nou en el cicle agrícola (la Primavera) que, en aquest moment del cicle natural, encara està per venir.

Tot seguit, la Colla del Ferro ofereix la darrera tanda de balls: es reparteixen els diferents balls: Entrada de Ball, Jota, Contradansa, Polka, Frandola, la Polca nova, el Vals i el Galop de Sortida, que clou la celebració.

La Filferrada, la versió infantil de la festa

Fins l'any 2017, els balladors del Ball de Gitanes de Sant Celoni, tant els grans (Colla del Ferro) com els infantils (Colla del Filferro) ballaven junts i el mateix dia: el Diumenge de Carnaval. A partir de l'any 2017, però, es va decidir que Dissabte de Carnaval es faria la Filferrada, la sortida de la colla dels nens i nenes fins a 17 anys, i que el Diumenge seria el dia de la Ballada del Ferro, la sortida de la colla dels adults.