#sàtira

Tot i que sovint s'identifica les Falles amb la ciutat de València, són més de 90 les poblacions d'arreu del País Valencià que també planten i cremen aquests monumentals ninots satírics. Torrent, Alzira, Sagunt, Sueca, Cullera, Dènia, Borriana, Xàtiva, Paterna, entre moltes d'altres, també celebren aquesta festa.

Igual que altres poblacions del País Valencià, la localitat de Xàtiva celebra, pels volts de Sant Josep, la Setmana Fallera. Una setmana de passacarrers i desfilades, de foc i petards, de música i àpats copiosos i, sobretot, uns dies plens d'emocions compartides.

La de Benicarló és la festa de les falles que més al nord del País Valencià se celebra. Durant més de deu dies les escultures de la burla, els monuments fallers, són l'epicentre de mascletàs, despertàs, ofrenes de flors i altres actes que configuren una festa jove, nascuda l'any 1973, però que ja és un del referents en el calendari festiu local.

Las festes patronals en honor a sant Medard que se celebren pels volts del 8 de juny a Benavarri tenen per elements més característics un ball de bastons anomenat Dansa dels Palítrocs i la Pastorada, una representació parlada en el català de la Franja que inclou un repàs satíric dels principals esdeveniments ocorreguts al poble.

Una multitudinària participació popular i una comparsa -hereva d'antiquíssimes mascarades- que executa una representació parateatral que culmina amb l'enigmàtic part d'un animal, són els principals elements del Ball de Gitanes que cada diumenge de Carnaval es celebra en aquesta vila del Vallès Oriental.

Gloses, ditxos, loes, jotes i altres manifestacions del cant improvisat són un dels elements de la Festa de Sant Antoni en molts indrets del país. Es tracta d'un tipus de composicions musicals breus, rimades, amb contingut profà o religiós, tot sovint divertides, irreverents i crítiques, i que són elaborades i cantades per no professionals.

Una de les característiques de moltes festes de Carnaval catalanes és la presència de la sàtira. El cartell anunciador de la festa, les carrosses de les rues, els parlaments d'arribada i testament d'en Carnestoltes, les disfresses i les publicacions que aquests dies proliferen.. són instruments i espais privilegiats per a l'exercici de la sàtira carnavalesca.

De totes les celebracions de Carnaval a Andorra, la d'Encamp, amb el Judici dels Contrabandistes, l'operació d'en Carnestoltes i el Ball de l´Óssa, és una de les més populars i la que compta amb un pes identitari més fort.

Els Pastorets de Berga, una tradició centenària sense la qual no s'entendria el Nadal berguedà, es caracteritzen per ser dels pocs que mantenen la representació d'en Serafí Soler 'Pitarra' i per incloure les garrofes, un conjunt de quaranta-quatre versos que fan un repàs satíric a la vida social i política de la ciutat.

Com en d'altres localitats de la zona del llevant menorquí Maó celebra la Festa de Sant Joan amb el foc del fester i amb la sàtira dels diables i dels bujots, unes figurotes fetes de palla o de pedaços de roba vella que s'exhibeixen públicament per satiritzar determinats aspectes de la vida local.

La Rua de la 69ena, una desfilada satírica en honor a una verge exuberant i eròtica, i la Rua de Disfresses, una anàrquica mostra de disfresses i comparses, són els dos actes estrella del Carnaval de Sallent, la festa més multitudinària i popular de la vila.

La proliferació de fulletons satírics que fan escarni dels polítics i poderosos, la guerra de tomaques, l'Expoprofit i la multitudinària Rua de Lluïment de les colles són alguns elements essencials de l'actual festa de Carnaval de la capital del Baix Camp.