Processons dels Dolors

La Setmana Santa Marinera

La Setmana Santa que se celebra durant més de deu dies als Poblats Marítims de València és un complex i ric entramat d'actes que no es pot interpretar exclusivament des d'una vessant religiosa.

La festa se celebra pels carrers i places de tres dels cinc barris marítims de València: el Grau, el Canyamelar i el Cabanyal. Aquests barris, anomenats Poblats Marítims o senzillament el Marítim, estan situats a primera línia de mar, entre la platja de la Malva Rosa i el Port, i han estat l'indret on tradicionalment ha viscut la gent de mar de València.

Quatre processons dels Dolors

El primer gran dia de la festa és el Divendres dels Dolors, durant el qual té lloc una sentida processó nocturna a través de la qual es recorden els set dolors que va patir la Mare de Déu davant l'adveniment de la mort del seu fill Jesús. En aquests barris s'ha assimilat aquest patiment amb el que senten les mares i esposes dels pescadors i mariners quan aquests són a la mar treballant.

La primera processó d'aquest tipus és de l'any 1963 i en l'actualitat se celebra a les quatre parròquies del Marítim: l'església dels Àngels i la Parròquia del Crist Redemptor, al Cabanyal, la parròquia de Nostra Senyora del Rosari, al Canyamelar, i la parròquia de Santa Maria del Mar, al Grau.

La processó surt de la seva parròquia, fa un petit recorregut pels carrers del barri i torna al seu emplaçament original. Formen la processó la imatge de la Mare de Déu Dolorosa i un conjunt de vestes que la custodien amb ciris encesos a les mans.

La dolorosa vivent i els Granaders

La processó dels Dolors de les parròquies dels Àngels (el Cabanyal) i del Rosari (el Canyamelar) se singularitza per la presència d'una 'dolorosa vivent', que és interpretada per una xiqueta que, vestida com la Mare de Déu i protegida pels soldats, és just davant la imatge, encapçalant la comitiva.

En algunes d'aquestes processons la imatge va custodiada per una Corporació de Granaders, una companyia d'armats que duen un sabre i uns vestits elegants, de color blanc, negre i morat clar, i un capell alt anomenat 'morrió' acabat amb plomes. La tradició local explica que el seu origen està en els soldats de l'exèrcit francès que, dirigits pel general Suchet, van ocupar València a principis del segle XIX. Quan els soldats van ser expulsats de la ciutat, els habitants dels Poblats Marítims van quedar-se amb els seus vestits i, anys més tard, van començar a ser utilitzats en els actes de la Setmana Santa.

La processó dels Dolors de la parròquia del Crist Redemptor (el Cabanyal), per la seva banda, se singularitza perquè la imatge, una Pietat, surt acompanyada pel cant d'albades a càrrec de coneguts versadors valencians.