Vetlla Pasqual i ritus del Foc Nou

Cada any durant la nit de Dissabte Sant l'impressionant conjunt arquitectònic de l'Abadia de Poblet és l'escenari d'una cerimònia antiquíssima, íntima i preciosa, oficiada sota la lluna plena pels monjos i seguida per un bon nombre de persones, que té per protagonistes al foc i a la paraula.

Declarat Patrimoni Immaterial per la Unesco, la Abadia i Reial Monestir de Poblet és un dels conjunts arquitectònics monacals habitats més importants d'Europa. Es va fundar l'any 1150 i al seu interior hi ha les tombes de diversos membres de la família reial catalana.

El panteó reial dels catalans és l'escenari, cada Dissabte Sant a la nit sota la primera lluna plena de Primavera, de la Vetlla Pasqual, una cerimònia de caire místic, amb el foc i la paraula contraposant-se a la foscor i el silenci, que dura prop de quatre hores i que és duta a terme pels monjos que habiten a Poblet.

La Vetlla Pasqual és una cerimònia pertanyent al cicle litúrgic cristià de la Pasqua que es celebra a totes les parròquies de la Cristiandat. Es tracta d'una de les festes més importants del Cristianisme doncs commemora la Resurrecció de Jesus. Aquesta celebració és, a més a més, una de les més antigues doncs ja se'n té constància al segle II o III després de Crist.

La Vetlla Pasqual té tres parts. La primera és la Litúrgia de la Paraula, durant la qual es llegeixen diferents textos de la Bíblia, l'Antic i el Nou Testament i de l'Evangeli de Resurrecció. La Segona és la Litúrgia Baptismal, durant la qual es bateja a tots aquells, infants o adults, que volen entrar a formar part de la comunitat cristiana i es beneeix amb l'aigua sagrada als que ja ho són. I finalment, la Litúrgia Eucarística, durant la qual es fa la missa i es dona la comunió als assistents.

A partir del segle IV, l'Església introduí a la Vetlla Pasqual la cerimònia o ritus del Foc Nou, una cerimònia provinent de la tradició festiva familiar jueva (els jueus encenen a casa unes llànties el dia de Pasqua). El ritus del Foc Nou és una cerimònia senzilla i bella per la qual s'expressa que la llum venç les tenebres, que quan arriba la Primavera la Natura -que semblava morta- reneix i que, en el context estricte del Cristianisme, que Jesús ha ressuscitat.

La Vetlla Pasqual a Poblet, pas a pas

La celebració comença a l'exterior del Monestir, amb la preparació d'una petita foguera que serveix d'escalf als visitants més matiners. A les deu del vespre, la comunitat de monjos surt a l'exterior i encén el ciri pasqual, un gran ciri proveït amb quatre barres d'encens, i la simbologia del principi i la fi (+ l'any en curs). L'oficiant entra al temple -que és completament fosc- amb el ciri a les mans i s'atura tres vegades per anunciar:

La llum de Crist

A mig camí, l'oficiant s'atura definitivament i comença a distribuïr la flama a la resta de monjos que són darrera seu en fila índia proveïts de petits ciris. El foc va saltant de ciri e ciri, primer entre els monjos i després pels acompanyants i visitants que aquell dia són a Poblet, de manera que la llum es fa a l'interior del Monestir de Poblet.