La Processó
Verges celebra la seva festa més important
Verges (el Baix Empordà)
Vegueria de Girona
Dijous Sant

Primera referència documental: 1666
Redacció festes.org (Publicació: 05.12.2009 | Actualització: 13.04.2025)
Manel Carrera i Escudé
S'hi escenifiquen un conjunt d'actes al voltant del relat de la passió i mort de Jesucrist que combinen el teatre popular parlat i de carrer, els aspectes devocionals d'aquesta època de l'any i un fort sentiment d'identitat local.
La primera referència escrita de la festa és del 1666 tot i que es tenen sospites ben fonamentades que és molt anterior. De fet, la festa conserva alguns elements que fan que sigui una manifestació única: un text arcaic de la Passió, la Dansa de la Mort, una escena de la crucifixió renovada que inclou imatges d'actualitat projectades a les parets...
Els preparatius de la festa actual
La setmana abans del Dijous Sant els carrers de Verges comencen a experimentar un moviment extraordinari: es col·loquen tots els elements d'atrezzo als carrers, s'instal·la l'escenari a plaça, comencen les reunions i assaigs pels carrers i places i ja es flaira l'olor de brunyols que es fan a l'interior de cada casa.
La festa està inserida dins els actes del ritus cristià de la Setmana Santa que, a Verges, també es caracteritza per la benedicció de palmes i rams d'olivera i llorer que té lloc el Diumenge de Rams.
Els assaigs generals de l'obra tenen lloc cada dia, des d'una setmana abans. Aquells dia acudeixen a veure l'obra tota la gent de Verges i també molta altra gent que pel motiu que sigui no poden ser a Verges el Dijous Sant, dia dedicat a l'escenificació de la festa per tots aquells que venen d'arreu del país.
Dijous Sant: una festa en dues parts
El dia central de la festa és Dijous Sant. Aquest dia les manages -nom amb què es coneixen els soldats romans a Verges- van a buscar les imatges o passos que s'han engalanat a diferents punts del poble i les acompanyen en formació fins a l'església, on restaran exposades fins a la nit, quan passaran a formar part de la processó.
La primera part de la festa es fa a l'escenari que hi ha a la plaça Major, a partir de les 10 del vespre, on només tenen accés els espectadors que han comprat un tiquet d'entrada. Amb el decorat de les muralles i les torres de fortificació medievals, s'escenifiquen els tres anys de la vida pública de Jesús, amb un èmfasi especial en els darrers dies i en la seva venda, detenció i condemna. Es representen per aquest ordre, les següents escenes: el Ram o Entrada de Jesús a Jerusalem, La Samaritana, El Sant Sopar, El Sanedrí, la Dansa de la Mort, L'Hort de Getsemaní i Ponç Pilat o la condemna de Jesús.
La segona part de la festa és la Processó pròpiament dita i té lloc una vegada acabada la representació de la plaça. La processó relata, en moviment, el final de la història que ha començat amb la representació de plaça: després de la lectura de la sentència de Ponç Pilat, els carrers de Verges il·luminats només per torxes enceses esdevenen els llocs de la Via Dolorosa, i acullen les escenes del recorregut que fa Jesucrist fins a la muntanya del Calvari, on serà crucificat. La processó inclou les tres caigudes de Jesús, amb els següents quadres o escenes: els Apòstols, El Pelegrí, La Creu dels Improperis, La Samaritana i vestes blanques, Les Manages seguits dels Dos Lladres, Jesús portant la creu, amb els Jueus, Les Tres Maries, La Verònica, Les Filles de Jerusalem, Les Manages, La Dansa de la Mort, L'Assotament, El Natzarè, La Dolorosa amb l'Stabat Mater (cor), La Pietat, El Sant Crist amb banda de música.
La Dansa de la Mort
En el decurs de la processó hi destaca una veritable joia de la cultura popular catalana: la Dansa de la Mort, on cinc esquelets salten al so sec i repetitiu d'un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre personatges amb torxes. La Mort ens avisa que no perdona ningú 'Nemini Parco' i que 'Lo temps és breu', dos missatges que reforcen el seu enigma terrible: la mort és universal i tots, algun dia o altre, morirem.
La Crucifixió i el Davallament
Un dels aspectes més renovats de la festa és el quadre que escenifica el moment en què Jesús és crucificat a la creu, que esdevé, de facto, el final de la Processó. La Crucifixió va ser reintroduïda a la festa l'any 1980, doncs fins aleshores es representava mitjançant la imatge del Sant Crist.
El quadre té lloc a la plaça de l'Església, consta de diverses escenes i conclou amb un espectacular Davallament de la creu entre música i imatges projectades a les parets adjacents. Al final del quadre, apareix la Dansa de la Mort per fer una darrera reverència.
La Processó dels petits i l'Arròs
El actes de la festa continuen el dissabte amb la Processó dels Petits, una divertida rèplica menuda de la Processó protagonitzada pels més menuts, i amb l'Arròs, un multitudinari àpat col·lectiu que es fa el Dilluns de Pasqua i que té per comensals a tots els que han participat o col·laborat en l'execució de la festa.
Has detectat algun error? Avisa’ns!









Contacte
Associació La Processó de Verges
http://www.laprocesso.cat/
La Placeta, 2
17142 Verges
972 78 00 07
info(ELIMINAR)@laprocesso.cat
Per saber-ne més
Llibres

Verges i la Processó que no es veu
Màriam Serrà
Edicions El Mèdol
En aquest llibre, hi ha des de breus biografies de vergelitans il·lustres, com Francesc Cambó o...

Verges, la Processó
Jordi Roca i Rovira
Arola Editors
A cavall de la tradició, la processó de Verges ha anat vivint totes les vicissituds de la...

La Processó de Verges. Text de l'obra
Jordi Roca i Rovira
Diputació de Girona
La Processó de Verges ha estat declarada "Festa patrimonial d'interès nacional" per la...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Processó del Silenci a Tortosa (el Baix Ebre)
- recuperada l'any 1996, desfila el Dijous Sant a les dotze de la nit amb totes les confraries que s'han descrit, les quals acompanyen els passos de l'Oració a l'Hort, de la Mare de Déu de les Angoixes i del Nostre Pare Jesús de la...
Processons del Silenci i altres processons de Dijous Sant
- Via Crucis de Barruera (Alta Ribagorça), Nit de Silenci a Mataró (Maresme), Processó de la cofradía de la Vera Cruz y María Santísima de los Dolores a Santa Coloma (Barcelonès), Sant Martí Sapresa (Selva), Rupit (Osona), Baget (Garrotxa), Les Planes (Garrotxa), Gavà (Baix Llobregat),...
Processó del Silenci o del Crist de la Santa Creu a la Llotja de Palma (Palma)
- es celebra Dimecres Sant. Com és tradició, la comitiva va per la barriada de la Llotja en un dels itineraris més destacats de tota la Setmana Santa, per la bellesa dels carrers per on transcorre. La brisa marina, l'olor de salnitre típic del lloc...
Processó del Silenci a Reus (el Baix Camp)
- té lloc, el dijous Sant a la nit, entre les esglésies de sant Francesc i sant Joan. La va instaurar la confraria del nostre Pare Jesús del Calvari el 1946. La processó es desenvolupa en silenci, només trencat pel so dels timbals i amb...
Processó del Silenci a Badalona (el Barcelonès)
- datada del segle XVII, és considerada una de les més antigues dels Països Catalanses. Se celebra el Dijous Sant a la nit pels carrers de Dalt la Vila i surt de l'Església de Santa Maria. Els Estaferms de la Confraria de Sant Anastasi traslladen...
Processó del Silenci a Martorelles (el Vallès Oriental)
- la processsó, que surt a les 21'30 h. de la Parròquia de Sant Joaquim, recorre, en silenci casi sepulcral només trencat pels repics dels tambors dels Armats, els principals carrers de la població. El carrer Agricultura és il·luminat amb torxes. L'ordre de la Processó...
Processó del Sant Crist del Talladell (l'Urgell)
- un dels actes més significatius de la Setmana Santa a l'Urgell, on el pas de la imatge desfila pels carrers de la població precedit per la confraria centenària dels Armats. La figura dels Sant Crist és duta a braços per tres vestes descalces.
Missa del Sant Sopar i processó del Silenci a Calaceit (Matarranya)
- a la capital del Matarranya se fa la missa del Sant Sopar amb la processó del Silenci.
Processó del Silenci a Lleida (el Segrià)
- des del 2004, a Lleida es celebra la nit de Dijous Sant, la Processó del Silenci pels carrers del barri antic de la ciutat, una processó que esdevé un nou marc d'expressió i una nova realitat en la Setmana Santa lleidatana. És a càrrec...
Processó del Silenci a Sitges (el Garraf)
- Divendres Sant. Hi participen les confraries i els misteris, que donen forma al seguici processional, disposats en ordre cronològic segons els fets que conformen la passió i mort de Jesucrist. La Confraria de Pescadors de Sitges és l'administradora del misteri de la Mare de...
De la mateixa població


