La Sopa

La Sopa de Verges és el tradicional àpat col.lectiu, servit a la manera de ranxo, habitual en diverses cultures i del qual tenim un munt de mostres en tota la geografia catalana. Aquest tipus d'àpats els trobem presents al llarg de totes les festes hivernals però la majoria es concentren durant la setmana de Carnaval.

L'origen d'aquesta tradició és, com totes, una mica confusa, malgrat que sembla evident que tots aquests àpats col·lectius tenen un marcat sentit comunitari i recorden ancestrals cerimònies sagramentals. En algunes poblacions com Sant Quintí de Mediona o Tremp, aquesta tradició rebia el nom de 'sopa dels pobres' o 'olla dels pobres' perquè era destinada a alimentar els necessitats.

A Verges, aquesta tradicional menjada sembla que es remunta a l'època medieval, quan els senyors feudals per celebrar el Carnaval (seguint la màxima del 'món al revés') convidaven al poble a omplir bé el pap un dia, potser també amb la intenció d'apaivagar una mica l'ànim popular enfront els altíssims tributs a què sotmetien els seus vassalls.

Si ens fixem en els ingredients de la sopa de Verges comprovarem que són autòctons. Perquè? La llegenda diu que els barons eren tan espavilats que aprofitaven el que havia sobrat de la collita de l'any per a fer la Sopa.

Avui en dia s'ha intensificat el caire festiu -que, en certa manera, i afortunadament, no havia desaparegut mai- de la celebració.

Estructura ritual de la festa

El cerimonial que anuncia l'arribada del Carnaval a Verges comença quan els responsables de fer La Sopa van al bosc a buscar la llenya que servirà per fer bullir els perols. Pocs dies desprès, durant el Diumenge de Carnaval, una cercavila anomenada -La Passada- va per les masies i les cases del poble per recollir el recapte per l'àpat. Per evitar que sobrin ingredients, actualment tothom col·labora en l'acte amb diners, encara que hi ha alguns masos que segueixen la tradició i ofereixen productes propis. El dilluns s'ordena tot el material que caldrà fer servir, i es pelen i es tallen a dauets els quilos i quilos de patates que hauran de bullir l'endemà. Es poden arribar a fer 900 litres de sopa repartits en 23 perols per aproximadament 2.500 comensals.

El Dimarts de Carnaval, a les set del matí, comença l'elaboració de La Sopa a la Plaça Major. Antigament aquest indret per fer bullir els perols era el rentador municipal, al començament del rec del Molí. L'espai és cobert per una teulada metàl·lica que el protegeix del mal temps i està ben arrecerada de la tramuntana. Potser per aquest motiu s'ha transformat en la cuina pública de Verges per les grans ocasions, un altre exemple de les quals és l'arrossada que s'ofereix als participants i col·laboradors de la Processó de Dijous Sant. El fet de cuinar la Sopa en un espai diferent del que s'utilitzava per consumir-la, va dotar a la festa d'un ritus propi: la del transport dels feixucs perols des del lloc de cocció fins al lloc on se serviran les racions.

Una de les peculiaritats més lloables de La Sopa és que totes les tasques de preparació i de cocció són a càrrec dels homes, potser seguint el costum ancestral que fa que per Carnaval tothom inverteixi els papers que representa en la vida real. L'única intervenció activa de les dones en aquesta festa és la d'un petit grup de cambreres que, amb vestit negre, còfia i un davantal blanc, serviran La Sopa a la plaça Major.

Al migdia es fa el repartiment. Tradicionalment La Sopa es menjava a peu dret, amb l'acompanyament de porrons de vi i de pa amb tomàquet, si bé els vergelitans actuals solen dur taules i cadires per poder menjar amb més comoditat.

La Sopa de Verges, que en realitat es tracta d'una escudella molt espesa, és un àpat obert a qualsevol persona, encara que vingui de fora. De fet, compta sempre amb forasters assidus, però els organitzadors no en fan gaire propaganda per por de no trobar-se col·lapsats. I és que aquesta menjada suposa tot un esdeveniment en l'ànim dels vergelitans -en general molt amants de tot tipus de festes i celebracions- i no és estrany el cas d'aquells que aquest dia fan festa a la feina per gaudir d'una animadíssima sobretaula i tots els actes que la segueixen.

Durant tot el dia hi ha festa grossa. Abans de La Sopa els gegants desfilen en cercavila, i acompanyats de música arriben a la plaça Major on ballaran l'esperat Ball dels Gegants. Cap a les quatre de la tarda els comensals s'aixequen de la taula i ballen sardanes amb la cobla convidada. Les sardanes de La Sopa de Verges són úniques. Tot i que depèn força de l'any, acostumen a ser sardanes carnavalesques, esbojarrades, ballades amb intensitat i alegria, i sovint amb la gent ben disfressada. Hi ha qui les anomena sardanes 'índies' perquè són més aviat corregudes que no puntejades i perquè els participants sovint les ballen 'fent l'indi'.

Quan uns i altres ja tenen el ritme a les cames s'inicia al pavelló el que és la cloenda d'aquest Dimarts de Carnaval: el ball a càrrec d'una orquestra. L'endemà s'iniciarà a Verges el temps d'espera cap a la Setmana Santa i tots els esdeveniments que ja tothom coneix que es celebren en aquesta vila. Cap raó no els falta a tots aquells qui diuen que als vergelitans no els queda temps per avorrir-se.