Festa de la pela del suro
Una festa íntimament lligada amb la indústria del cava
Palafrugell (el Baix Empordà)
Vegueria de Girona
Biennal, tercer cap de setmana de juny
Redacció festes.org (Publicació: 10.06.2007 | Actualització: 24.02.2025)
Museu del Suro de Palafrugell
La festa pròpiament dita té lloc a Llofriu, nucli urbà situat a dos quilòmetres del centre de Palafrugell, tocant a les Gavarres. Al centre de Llofriu s'hi organitzen, durant tot el dia, demostracions de manufacturació del suro per produir taps. Gent gran que havia treballat tota la vida en la indústria suro-tapera expliquen i demostren com treballaven abans que la maquinària actual assumís la major part del protagonisme en la cadena de producció, just quan treballaven amb les primeres màquines més rudimentàries. També hi ha algun avi que mostra com va afectar la segona mecanització a la seva feina, quan van passar a fer els taps amb una barrina.
Des del nucli de Llofriu també hi ha marcat un itinerari en direcció al bosc que condueix cap a una sureda, on set o vuit peladors mostren com es pelaven i es pelen les alzines.
Al nucli urbà, a més, entre d'altres activitats, també hi té lloc una trobada de col·leccionistes de plaques de cava, tallers per a la mainada, una exhibició de tallada de troncs, una fideuada popular i una demostració de bitlles catalanes, entre moltes altres activitats.
L'època de pelar l'alzina surera coincideix amb l'estiu, començant a finals de juny i finalitzant al setembre. Així, la festa és una celebració de l'inici de l'època de pelar les alzines. Del suro que n'extreuen, les fàbriques el transformen, majoritàriament, en taps de cava o vi, per bé que també el poden transformar en plaques de conglomerat per a les fusteries.
La indústria suro-tapera va ser la principal activitat econòmica de Palafrugell entre mitjans del segle XVII i mitjans del segle XX, quan el turisme la va relegar a la segona posició. Tot i aquesta pèrdua de lideratge quant a ocupació, la dotzena de fàbriques que tenen la seu a Palafrugell continuen produint els mateixos taps que anteriorment, per bé que amb molts menys assalariats, degut sobretot a la nova maquinària. De fet, el conjunt d'empreses situades al voltant de les Gavarres, a l'Alt i Baix Empordà, el Gironès i la Selva, produeixen el 60% dels taps de cava de tot el món i són els segons productors mundials de taps de vi, darrere de Portugal.
Fruit d'aquesta especialització en la indústria suro-tapera, a Palafrugell s'hi va instal·lar el Museu del Suro, que va ser qui va tenir la idea d'organitzar la festa. Des d'un primer moment, el consistori municipal hi va donar ple recolzament, així com també l'Associació de Veïns i Amics de Llofriu.
Has detectat algun error? Avisa’ns!




Contacte
Museu del Suro de Palafrugell
http://www.museudelsuro.cat
c/. Tarongeta, 31
17200 Palafrugell
972 307 825
info(ELIMINAR)@museudelsuro.cat
Per saber-ne més
Llibres

El negoci del suro a l'Alt Empordà (s. XVIII-XIX)
Joaquim Alvarado
Museu del Suro
Durant quasi dos segles les poblacions nord-occidentals de la comarca de l'Alt Empordà es...

Palafrugell i el suro
Santiago Hernández Bagué
Ajuntament de Palafrugell
Palafrugell i el suro no és un estudi econòmic del sector sinó una història de la indústria,...
Revistes

Dossier: Feines de bosc
Diversos autors
Editorial Gavarres
Quan les muntanyes de les Gavarres i l'Ardenya eren vives -tenien les llars enceses i els camps...
També et podria interessar
De la mateixa categoria

Festa dels bosquerols i carboners a Castellnou de Bages (el Bages)
- un homenatge a una manera de fer i de treballar que fins no fa massa era ben present als nostres pobles i masies. Durat tot el matí: cant coral, sardanes, trobada de gegants de la comarca, botigues amb productes de la terra i danses...
De la mateixa població

Festa Major de Sant Pere
Calella de Palafrugell, Palafrugell (el Baix Empordà)
pels volts del 29 de juny i cap de setmana següent


A l'alba del primer dia de l'any, centenars de persones es congreguen al capdamunt de la muntanya de sa Guarda de Palafrugell per veure el primer raig de Sol que apareix per l'horitzó. S'hi ballen sardanes, es fa una xocolatada i s'espera amb expectació, sovint sota un fred intens, la sortida del primer Sol de l'any que comença.