Lluna gairebé nova 
#fira
Articles
Fira de l'oli novell, els cítrics i el comerç
Santa Bàrbara (el Montsià)
Tercer o darrer cap de setmana de novembre
Santa Bàrbara és un poble que combina el conreu de l'olivera amb el conreu dels cítrics (taronges i mandarines) i altres arbres fruiters. Cada any el tercer cap de setmana de novembre es celebra un esdeveniment que vol retre homenatge a tots aquests productes locals.
Destinada a celebrar l'inici de la collita de cireres, compta amb nombroses activitats culturals i esportives. D'entre els actes que tenen com a protagonista a la cirera destaquen les exposicions dels millors exemplars en paneres artístiques i una celebració eucarística que inclou l'ofrena de cireres a l'església parroquial.
Cada segon diumenge de juny la vila de Llers acull la Fira de la Cirera, una celebració que s'estructura al voltant d'una mostra amb parades de productes d'artesania i d'alimentació relacionades amb les diferents varietats de cireres que es cultiven a la comarca i que es complementa amb altres activitats culturals.
Les Fires i Festes de Maig o dels Enamorats es celebren el tercer cap de setmana de maig. Durant quatre dies el recinte firal és el punt de reunió per comprar i vendre maquinària i altres productes i serveis per a l'agricultura, la indústria i el comerç.
Celebrades al bell mig del mes de maig, les festes de sant Maties són la festa major petita de Montblanc. La sortida del seguici popular i una gran trobada gegantera són els dos dels actes culturals més destacats d'aquesta festa.
Diferents ciutats, pobles i barris de Catalunya celebren cada onze de maig un esdeveniment únic en honor a sant Ponç, patró dels herbolaris i apicultors, en què les plantes remeieres i tot tipus de productes naturals amb propietats terapèutiques són els protagonistes. Una de les fires més representatives d'aquesta tradició és la que es fa al carrer Hospital de Barcelona.
Herbes per a cuinar i plantes guaridores, però també mel i tot tipus de productes de medicina natural, com cremes per a la pell i altres que aprofiten les propietats remeieres i terapèutiques de les plantes són els que es poden trobar a la tranquil·la Fira de Sant Ponç de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.
Creat al voltant del tradicional mercat per a la compra de palmes, palmons i llorer per a la celebració del diumenge de Rams que s'instal·la a la porxada Plaça Major, el mercat ha anat ampliant tant la seva ubicació com el seu contingut original fins a esdevenir una veritable fira multisectorial.
Salt organitza, des de l'any 2008, una fira dedicada a la venda de llavors i planter de flors, i de tot tipus de plantes per a l'hort i el jardí, una activitat que tradicionalment ha tingut molt de renom a la comarca i que en els darrers anys està revifant amb força.
La ciutat de Lopian organitza, des de 1998, un esdeveniment festiu que aglutina, durant dos dies, a representants de la cultura tradicional d'Occitània i, especialment, a una mostra del bestiari festiu del Llenguadoc, el que en aquest racó del món es coneix per "animals totèmics".
El Mercat Figueter de Capellades recorda com, antigament, el segon diumenge de quaresma es posaven a la venda les populars figues ensucrades. Avui, la fira ofereix també altres productes tradicionals i ha esdevingut una mostra del sector industrial, el comerç i de totes les entitats socials locals.
Els productors de trumfos i tòfones vinguts d'arreu de la comarca celebren dos dies d'activitats comercials i culturals al voltant d'aquests productes que es conreen al Solsonès. Un mercat i diversos concursos i exposicions són els plats forts d'aquest esdeveniment.
Cada primer diumenge de Quaresma, la petita vila de Tortellà organitza la Fira de Quaresma, una fira d'artesania que inclou parades amb productes elaborats amb fusta i una mostra d'oficis relacionats amb dues peces emblemàtiques del calçat tradicional català: la xiruca i l'espardenya.
Marratxí es coneix a tot Mallorca com a municipi del fang, com a terra d'obradors i de botigues d'olles, greixoneres i altres atuells de terrissa. Fent honor a aquest prestigi guanyat a pols, el municipi organitza la Fira del Fang des de 1984.
La vila de Lladó acull cada any una de les fires de formatge més importants de les que es fan a les terres de cultura catalana. Milers persones visiten anualment aquesta fira que amb els anys s'ha convertit en una plataforma de difusió i projecció del sector formatger del país.
Terrissaires vinguts d'arreu exposen, durant quatre dies i coincidint amb el pont de l'1 de maig, les seves produccions als carrers del centre de La Galera, en el marc d'una fira que s'ha convertit en una de les més multitudinàries de les Terres de l'Ebre i de tot Catalunya.
Inicialment concebuda com un punt de trobada entre productors i compradors, la Fira del Vi de Falset, que es celebra cada any el primer cap de setmana de maig, s'ha consolidat com el millor aparador per poder conèixer tots els matisos i enamorar-se dels vins que s'elaboren a la comarca del Priorat.
Cada any milers de persones s'apropen a aquesta localitat per assaborir i comprar dos exquisits productes artesanals elaborats al poble: la mel i l'oli. La festa, que destaca per una nombrosa llista d'actes gastronòmics, musicals i esportius, inclou dos insòlits sorteigs que premien als compradors amb grans quantitats d'aquests dos productes.
La plaça major de Castellar del Vallès acull, cada 19 de març, la tradicional fira i festa de Sant Josep: una fira de productes alimentaris naturals que sempre està acompanyada amb el ball de sardanes i el plat més típic d'aquesta diada: la crema catalana o crema de Sant Josep.
Durant dos dies el Godall celebra una festa dedicada a donar a conèixer les virtuts de dos dels seus productes autòctons, l'oli i els espàrrecs, amb degustacions, visites guiades, concursos i altres activitats per a tothom.
La Ruta dels Porrats és una ruta que, en diferents moments de l'any, agrupa les fires tradicionals de la comarca de la Safor que es realitzen a redòs d'un santuari.
La Fira de la Candelera, declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, és una de las mostres agrícoles, industrials, comercials i culturals més importants del Baix Llobregat.
El cap de setmana abans de Nadal Vilafranca celebra una festa d'homenatge a l'aviram autòcton del Penedès que combina la fira comercial, amb un gran mostrari d'aviram i vins locals, i la celebració popular, amb una trobada de bestiari festiu de ploma i moltes altres activitats lúdico-festives per a tothom.
Un concorregut Concurs de Pessebres, una escudella de blat de moro escairat, amb recepta secreta i pròpia del poble i una fira d'artesans són alguns dels ingredients d'aquesta fira que se celebra el matí del dia de la Puríssima i que anuncia la proximitat de les festes nadalenques.
En un dels pocs pobles que encara conserven peces úniques de l'art romànic, cada any es celebra la fira d'avets més important i multitudinària de totes les que tenen lloc a Catalunya. Deu dies on la natura, l'artesania i els arbres de Nadal són els principals protagonistes.
En aquesta fira es poden trobar tots els elements necessaris per a la decoració nadalenca, des d'arbres, tant naturals com artificials, fins a figures de pessebre, molses, bombetes i suros, cintes de colors, centres ornamentals de taula, espelmes nadalenques i tot tipus d'altres guarniments nadalencs.
Cada any just abans de les festes de Nadal, la Fira JocJoc de Tona aposta per donar a conèixer jocs i joguines que no es poden trobar en els grans circuits comercials. Es tracta de joguines i jocs elaborats artesanalment amb materials de qualitat i orientats a fomentar la comunicació i interrelació entre els infants.
Una celebració que compta amb un programa ple de músiques, balls, demostracions d'oficis tradicionals, concursos, tallers i espectacles d'animació, i que és un esdeveniment orientat a informar, donar a conèixer i, sobretot, conscienciar als visitants de la vital importància de la natura.
Organyà, conegut per ser el poble on s'ha trobat un dels textos escrits en català més antics de Catalunya -les Homilíes-, celebra cada any el darrer cap de setmana de novembre la Fira de Sant Andreu, una de les fires més tradicionals del Pirineu Català, datada per primera vegada al segle XII.
Tal i com diu la veu popular, cada tercer diumenge de novembre Inca es converteix en la capital de l'Illa de Mallorca. S'hi congreguen centenars de milers de persones atrets per les ofertes del mercat més gran i complert de Mallorca i per les diverses activitats festives que es fan al seu voltant.
El Parc de la Draga, al costat de l'Estany de Banyoles, és el paratge incomparable on té lloc la Fira de Sant Martirià de Banyoles, un esdeveniment festiu tradicional que aplega els millors exemplars de bestiar rossam provinents de la comarca i d'arreu de Catalunya.
Intercanviar i compartir béns i serveis són les dues principals activitats que es fan durant la Fira de l'Intercanvi de Mieres, mirall de totes les altres fires d'aquestes característiques que es celebren al país. Nascuda el 9 de novembre de l'any 1986, la Fira s'ha consolidat com un esdeveniment que ha aconseguit demostrar que viure només amb el troc també és possible.
500.000 visitants, 32.000 m2 d'exposició de maquinària agrícola i automòbils, 16.000 m2 d'estands diversos, material exposat per valor de 39 milions d'euros... La Fira de Tots Sants de Cocentaina és, sens dubte, la major fira de vendes del País Valencià.
La relació de Sant Iscle amb els bolets ve de lluny i és per a tothom ben coneguda. Enclavat al bell mig de la serra del Montnegre-Corredor, el poble celebra una concorreguda fira on es poden trobar parades de bolets i altres productes artesanals, una exposició de bolets i una mostra gastronòmica a càrrec dels diferents restaurants del municipi.
Sant Feliu Sasserra és un d'aquells municipis que han reinventat la festa de Tots Sants inspirant-se en la història del poble, marcada per les bruixes i els bandolers. Les celebracions es divideixen en la Fes-ta bruixa i la Fira de Bruixes i són un homenatge festiu als fruits de la tardor i als coneixements i pràctiques de totes aquelles persones que varen morir a la forca.
Com cada any a finals d'octubre, arriba la Fira del Bolet i la Natura de Vilassar de Dalt, un esdeveniment que combina la tradicional Exposició de Bolets amb una Fira i diverses activitats complementàries.
La Seu d'Urgell compta amb l'única Denominació d'Origen Protegida de formatges de Catalunya, la de l'Alt Urgell-Cerdanya. En honor a aquest fet, la fira multisectorial de Sant Ermengol s'ha especialitzat en promocionar els formatges artesans dels Pirineus, des dels Idiazábal als Ossau Iraty i als Roncal.
Breda dedica cada any un cap de setmana a donar a conèixer la seva extensa i important tradició terrissera, documentada ja a principis del segle XV i famosa arreu per les seves olles i cassoles, estris de cuina que durant segles han estat presents a totes les llars catalanes.
Situada entre els massissos muntanyosos de les Gavarres i Cadiretes-l'Ardenya, Llagostera s'ha afegit a les poblacions que organitzen una celebració festiva per reivindicar la llarga i ben arrelada tradició boletaire del municipi.
Els lleidatans i lleidatanes celebren, cada any pels volts del 29 de setembre, un dels moments més importants de tot el seu calendari festiu, amb la Fira Agrària de Sant Miquel i les Festes de Tardor. Es tracta d'un conjunt d'activitats, originat al voltant d'una fira agrícola i ramadera, que marca l'arribada de la tardor.
Cada any durant la primera quinzena d'octubre Caldes de Malavella celebra la seva relació amb l'aigua termal que, des de temps immemorials, brolla de forma natural per diversos punts del poble. La celebració, que inclou una festa major de barri i una fira de l'aigua, és un homenatge al poder d'aquest element que dóna nom al municipi.
Llíria és un bon exemple de com l'orografia influeix enormement en el calendari festiu d'una localitat. La lloma calcària de 217 metres d'altura que presideix la ciutat, coronada pel monestir de Sant Miquel, ha marcat des de sempre el tarannà dels llirians. Ja al segle XV, va ser un important centre de pelegrinatge, fet que va ser aprofitat per organitzar-hi una fira agrícola que, amb els anys, ha derivat en una gran festa de 15 dies de durada.
Els bolets que la pluja i el bosc fan créixer durant els mesos de tardor són un dels ingredients indispensables de bona part dels plats de la cuina d'aquesta època de l'any. Els bolets també generen un bon nombre d'activitats festives al seu voltant: fires, festes, concursos, jornades micològiques i gastronòmiques, omplen pobles i ciutats quan la temporada és propícia.
Els antics carrers d'Hostalric acullen cada any una nova edició de la Fira Comarcal de Sant Miquel, una celebració popular que és hereva d'un antic mercat de bestiar medieval. Durant dos dies hi ha portes obertes de la muralla i visites guiades pel nucli antic i el castell, entre d'altres activitats.
La fira d'Alcúdia és una mostra de l'agricultura, l'artesania, la indústria i el comerç de la vila i rodalies. Dissabte a la tarda arriba el moment en què S'Estol del rei En Jaume -una colla de caparrots que representen nou personatges de la tradició històrica de l'illa- adquireix tot el protagonisme.
Cada any a finals de maig Sant Julià de Vilatorta reivindica la seva tradició terrissaire amb una fira que compta amb una gran quantitat d'activitats que giren al voltant de la ceràmica i la terrissa, i a un dels atuells icònics del poble: el tupí.
El Firagost o Fira-Exposició del Camp Català és una celebració firal que cada any coincidint amb el període de màxima fructificació estival als horts catalans acull bona part dels productes vinculats al camp. La mostra es complementa amb un bon nombre d'activitats festives i esportives .
Palafrugell i les Gavarres en general són la zona surera per excel·lència dels país. Per reivindicar aquest llegat, Palafrugell organitza, des del 2001, la Festa de la Pela del Suro, per tal de promocionar i reivindicar aquest ofici. Els assistents veuen com es pela el suro al bosc i com es fabricaven tradicionalment els taps de vi i cava.
Durant uns dies Esponellà acull una celebració que reivindica la cultura que hi ha al voltant de les carbasses, un fruit que tradicionalment ha estat cultivat per les famílies d'aquest municipi. Aquests dies, els carrers i places s'omplen de carbasses de totes les formes, mides i colors i es fan diverses activitats relacionades amb aquest fruit.