La ballesta
Trempera caramellaire
Diverses poblacions
Pasqua Florida
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 22.12.2009 | Actualització: 15.04.2025)
Manel Carrera i Escudé
Definició de ballesta
Una ballesta és un estri de fusta compost de diverses peces entrecreuades, anomenades llistons, que, situades en dues sèries, tenen la propietat d'articular-se per abastar una posició elevada o llunyana. La ballesta és, doncs, una espècie d'acordió de fusta que pot allargar-se o arronsar-se a voluntat.
La ballesta té dues posicions. La posició inicial, en què tots els llistons estan junts i arreplegats, i la posició estirada, que s'obté mitjançant l'acció de fer ajuntar els dos mànecs que hi ha a l'extrem de la ballesta. D'aquesta manera, apretant amb força aquests dos mànecs, la ballesta té la propietat d'allargar-se i arribar ben lluny. El replegament de la ballesta és el moviment més complicat de fer doncs requereix una bona dosi de força i sobretot d'equilibri en la recepció dels llistons allargats, el moviment pel qual, de cop, es fan tornar a la posició inicial tots els llistons oberts.
Les ballestes són de fabricació casolana i han d'estar fetes de fusta forta, com la de faig o castanyer, però alhora lleugera, per tal que el conjunt no pesi massa.
Les ballestes tenen diferents llistons, normalment entre 10 i 15, segons la llargada desitjada. De fet, es fabriquen tenint en compte l'alçada de les noves construccions de les ciutats i pobles on es fan servir. Les ballestes poden tenir els llistons arrodonits (més fàcils de tirar i més flexibles) o bé rectangulars.
Funcions de la ballesta dins la festa de Pasqua
La ballesta és un instrument exclusivament festiu, propi de les cantades de Caramelles de Pasqua Florida. A Catalunya, el seu ús és originari de la comarca del Bages tot i que sembla que també havia estat utilitzat en molts altres indrets del país.
En el context de la festa les ballestes són els artefactes de fusta que els ballesters, tots homes, utilitzen per fer arribar les flors (o altres presents) a les persones que són en balcons i finestres i que, a canvi, deixen una donació econòmica o en espècie dins la petita bossa de roba que hi ha incorporada a la punta de la ballesta
Les ballestes prenen el seu nom de l'instrument de guerra que serveix per fer arribar lluny una fletxa, tot i que les de les Caramelles són molt més pacífiques. Les ballestes caramellaires 'es tiren' i serveixen per fer arribar el 'ram' a una persona. El 'ram' és el nom amb què es coneix la flor o conjunt vegetal que es posa a l'extrem de la ballesta i que es fa arribar a la persona que és al balcó o finestra.
Avui, la ballesta i els ballesters tenen, però, altres funcions dins la festa. Tradicionalment, la ballesta havia servit i encara serveix per jugar amb les noies que hi ha aquest dia pel poble. Els ballesters juguen a aixecar-los les faldilles amb la ballesta i utilitzen aquest artilugi per cometre tot tipus d'entremaliadures i practicar tot tipus de diversions. I en segon lloc, les ballestes també serveixen com a instrument musical de percussió que serveix per marcar el ritme de les cançons que es canten durant les Caramelles.
Simbolisme de la ballesta
La ballesta té, tant per la seva forma com per les seves funcions dins la festa, un fort simbolisme eròtic i sexual. La seva forma recorda el penis masculí (la cigala, la titola, la tita, la pixa, etc) que, despert i juganer, reneix com tot el regne vegetal amb l'arribada del bon temps. No en va, a Callús per exemple, els joves que duen les ballestes tenen per eslògan caramellaire 'Ballestes amunt, calces avall!'.
Origen de la ballesta
Sembla que en aquesta zona central del Principat de Catalunya, l'ús de la ballesta en les Caramelles de Pasqua es va popularitzar a Callús i des d'aquesta població, per imitació, va passar a d'altres pobles i ciutats de la comarca. Avui, tiren ballestes durant la festa de la Pasqua Florida diverses poblacions del Baix Cardener com Callús, Súria, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella, entre d'altres. Tanmateix, són moltes les poblacions del país que estan reintroduint aquest element a les seves Caramelles.
Ara bé, les ballestes sembla que són originàries de la població d'Artés. Pels volts de l'any 1870 en Francesc Tomassa 'Pinsà', veí de Callús, va portar la primera ballesta des d'Artés. En Francesc, que era el fuster del poble, va fer diverses ballestes a imatge i semblança de la que havia portat d'Artés i les va regalar als seus fills per tal que les fessin servir a la festa de les Caramelles de Pasqua. Sembla que aquestes noves ballestes van acabar per substituir els llargs pals amb un cistell al final que s'havien fet servir fins aleshores per arribar als balcons i finestres de les cases.
L'ús d'aquests ginys articulats a Artés està efectivament documentat per escrit a la festa de les Caramelles almenys des d'abans de la guerra del 1936-39. Les ballestes actuals es varen recuperar als anys 1980, després d'un llarg període de silenci.
Avui, un dels moments més espectaculars de les Caramelles de Callús és l'Aixecada de Ballestes, una aixecada col·lectiva de totes les ballestes que hi ha al poble que clou tot un matí anant de casa en casa cantant i ballant.
(Text elaborat amb informacions de Ramon Fons, JoanTomassa 'Pinsà' i Miquel Cervantes de Callús i Sebastià Costa d'Artés)
Has detectat algun error? Avisa’ns!







També et podria interessar
De la mateixa categoria
Perxes de les Caramelles de Sitges (el Garraf)
- cada colla porta una cistella, que va ben guarnida amb cintes, cascavells, amb clavells, i va enganxada d'una perxa ben llarga per poder arribar als balcons de les cases, i d'aquesta manera poden recollir les gratificacions.
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
