Festa de l'arbre de maig

Amb el nom de Festa Verdaguer es celebra anualment a Folgueroles una festa popular que vincula la memòria d'aquest fill il·lustre del poble amb els antics cultes a la natura. La celebració combina els actes d'homenatge i record al poeta amb la cerimònia de la plantada de l'arbre de maig.

Antecedents i trajectòria

El poble de Folgueroles, d'ençà de la mort del poeta Jacint Verdaguer, ha vetllat per mantenir viva la memòria del seu fill il·lustre, que va néixer el 17 de maig de 1845 en el si d'una família modesta d'aquesta localitat. Sis anys després de la seva mort (1908 ) s'erigí un monument a la seva memòria a la plaça major del poble i a la dècada de 1950, en ple franquisme, s'instituí la Festa a Verdaguer que anualment commemora l'aniversari del naixement del poeta.

Mossèn Cinto fou un poeta nascut de la terra i per tant molt vinculat al cicle natural de la terra, un gran coneixedor de plantes i flors, d'ocells, descriptor de paisatges i recol·lector de tradicions i llegendes populars.

Per aquest motiu al llarg dels darrers 50 anys Folgueroles ha anat vestint la Festa a Verdaguer com una festa de primavera on es posen en relació la poesia i la natura. La festa es celebra sempre el cap de setmana més proper al 17 de maig i s'allarga fins al cap de setmana següent.

El monument erigit a la plaça Verdaguer l'any 1908 - conegut com el Pedró- és el pitxer on la gent diposita els seus rams per a participar en un concurs de flors de bosc i de jardí, amb llarga trajectòria a la festa.

La Plantada de l'Arbre Maig

Un acte que ha esdevingut tradicional i que cada any és molt concorregut és la Plantada de l'Arbre de Maig al centre de la plaça Verdaguer com a símbol de primavera i de festa. L'inici d'aquesta tradició, de 17 anys d'existència, fou promogut per la Junta d'Amics de Verdaguer que volien recordar el valor simbòlic de l'arbre en llocs de muntanya, fet que Verdaguer recull en la seva obra.

Els nens i la gent gran del poble, acompanyats pels grallers, el dissabte a la tarda surten cap el bosc i en ésser prop del torrent de Folgueroles s'aturen per a tallar l'arbre que prèviament s'ha triat. És sempre un pollancre perquè són arbres que creixen molt i també perquè es regeneren amb facilitat.

Un cop tallat es porta a mans fins a la plaça, els grans dirigeixen l'expedició i els més menuts agafen els bastons del ball de bastons per poder ajudar amb més facilitat a transportar l'arbre. Un cop a la plaça s'estén a terra i es comença a pelar l'escorça. Mentrestant, la mainada berena.

Un cop pelat s'hi lliguen uns 'vents' i s'adreça fins posar-lo dins un forat que ja està fet espessament a la plaça. Un cop està ben equilibrat i lligat es guarneix amb serrells i serpentines.

Es fan danses al voltant de l'arbre i des d'aquell dia fins al final de la festa (quinze dies) l'arbre serà a la plaça i la gent gran i la canalla podrà pujar-hi quan vulguin.

De tant en tant , i per sorpresa, s'hi pengen llaminadures o fuets i de seguida s'hi aplega una corrua de gent per animar al grimpaire.