Processó dels Passos

La Processó dels Passos és una de les mostres de religiositat popular més vives de la Setmana Santa eivissenca i conté elements propis, com les cançons populars que es canten en cada estació i la guàrdia armada que custodia la Casa Santa o monument de Dijous Sant.

La petita localitat de Sant Miquel de Balansat, situada dins el terme municipal de Sant Joan de Labritja, al nord de l'illa d'Eivissa, celebra, cada Dijous Sant, la Processó dels Passos, un esdeveniment d'origen medieval en què hi participa gairebé tot el poble i que atrau també a visitants provinents dels pobles del voltant.

La celebració comença a 2/4 de 6 amb una missa que dura mitja hora a l'antiga parròquia de Sant Miquel, una de les esglésies més antigues de les Pitiüses i ubicada sobre un turó des d'on es pot veure tota la població. Tot seguit, comença la professó religiosa, la Processó dels Passos, que surt de l'església i que davalla fins al nucli urbà.

La comitiva està formada per una imatge del Sant Crist Crucificat que és duta pels jovens solters de la població. A continuació hi ha una imatge de la Mare de Déu dels Dolors, una talla que és acompanyada per les fadrines (les noies no casades) de la vila, que van cobertes amb unes boniques mantellines blanques amb vora negre. La talla de la Dolorosa la duen quatre fadrines, que es van tornant, mentre que les divuit restants van al darrera. La comitiva avança per una llarga escala de pedra, recentment restaurada, que condueix al nucli urbà i que inclou les dotze creus o dotze estacions del Via Crucis. A cada estació la comitiva s'atura, es fa una rotllana, el capellà explica el moment de la narració del Via Crucis corresponent i es canten les tonades populars de la diada, com aquesta:

'Per vostra passió sagrada

adorau-me redemptor

perdonau-me altre vegada

d'aquell pobre pecador'

Al final de la processó es canta una cançó profana escrita fa molts anys per un vilatà en eivissenc antic que s'anomena 'A mons germans'.

Durant el temps que dura la processó, dos joves ben mudats, vestits de gala i armats amb una escopeta bocavall, fan guàrdia a l'interior de l'església custodiant la Casa Santa o el monument que es guarneix especialment per a aquest dia. La figura d'aquesta guàrdia és rotatòria i és considerada un honor per qui hi accedeix.

Sant Miquel conserva també una tradició gastronòmica de Setmana Santa: l'elaboració de flaons eivissencs, que es mengen el Diumenge de Resurrecció.

(Text elaborat amb informacions de l'Eulària Torres)