Diada de la Maduixa

En un moment complicat per a la subsistència de determinats conreus, aquests cinc municipis han decidit unir esforços per donar a conèixer la qualitat de la maduixa que conrea la pagesia local. Lluny d'aplicar una agricultura industrial, els pagesos de la Vallalta han apostat per realitzar un tipus de cultiu més artesanal de la maduixa. Aquesta cura constant comporta que la maduixa tingui un gust i una qualitat ideal per posar-la a la taula dels restaurants i al paladar del gran públic.

La Diada

L'eix central de les activitats és el primer diumenge de maig, amb la obertura de les diverses fires per part dels representants polítics locals i altres personalitats catalanes convidades.

Durant la jornada a totes les poblacions es realitzen diferents activitats, com la venda de maduixes pels mateixos pagesos, exposicions i mostres de fotografia, d'hivernacles, estris antics, mostra gastronòmica, taller de cuina, espectacles infantils, activitats d'animació, fires d'artesania, sortida guiada pels cultius, etc

A banda de la Diada de la Maduixa, durant aquest mes la majoria dels restaurants dels cinc municipis ofereixen les Jornades Gastronòmiques de la Maduixa, un a degustació de plats elaborats amb la maduixa com a protagonista.

Una mica d'història

Històricament els municipis de Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta celebraven les seves fires de la maduixa corresponents entre finals del mes d'abril i el primer diumenge de maig. Així va ser fins que a partir de l'any 2004 van unir els seus esforços i van acabar celebrant la Diada de la Maduixa a la Vallalta el mateix dia. D'aquesta manera es va oferir un programa d'activitats més ampli en els seus recintes firals i es van poder connectar a través d'un trenet turístic.

El creixement que va agafar la Fira després de ser organitzada de manera conjunta juntament amb una major implicació a nivell territorial va suposar l'adhesió de Sant Pol de Mar l'any 2005.

El conreu de la maduixa a la zona de la Vallalta es remunta als anys 70 del segle XX i va tenir el seu màxim esplendor durant els primers anys de la dècada dels 80. En aquell temps, les maduixes de la Vallalta van arribar als mercats d'Europa i el 80% de la producció de l'Estat espanyol es feia a l'Alt Maresme. La peculiar orografia, turons amb pendents molt pronunciades i orientades cap al sol, van afavorir l'expansió d'aquest conreu.

Però aquest floriment agrícola no va durar més enllà dels anys 90. L'entrada amb força de les maduixes de Huelva i del Marroc van comportar la desaparició de moltes explotacions. Tot i això, encara queden camps dedicats a la maduixa que s'han especialitzat per tal d'oferir una excel·lent qualitat. Hi ha diverses varietats autòctones, com la 'Pájaro', aromàtica, dolça, intensa i fresca.