La Gala

La Gala, festa major

«Gala» és el mot que a les Preses es fa servir per designar la festa major que, en aquest poble de la Garrotxa, se celebra cada any al voltant del segon diumenge d'octubre. La festa -la darrera de les festes majors de la comarca- s'havia celebrat tradicionalment a final de juny, per Sant Pere, patró del poble, però després de la guerra es va decidir traslladar-la a l'octubre.

La Gala se celebra durant una setmana i fins fa poc havia seguit un model basat en la programació d'una sèrie d'actes culturals i esportius pensats per a totes les edats: cantada d'havaneres, nits musicals, balls d'orquestra, espectacles d'animació infantil, campionats de botifarra, elecció de la pubilla i l'hereu, pregó...

A partir de l'any 1980, però, diversos veïns de les Preses van voler enriquir el model festiu amb elements provinents de la història del municipi. Encapçalats per un artista pintor local, van començar a rumiar com podrien dotar el poble d'una comparsa de «faràndula», nom amb què en aquestes terres s'anomenen els gegants i el bestiari festiu.

Després d'anys de propostes i projectes fallits, finalment van decidir que construirien uns elements d'imatgeria festiva que remetrien a l'època fundacional de les Preses -quan el poble es caracteritzava pels seus terrenys humits i pantanosos- i que actuarien en el marc de la festa major. Així, l'any 1996, gràcies a les aportacions econòmiques i la feina de molts veïns i veïnes, es va poder estrenar una parella de gegants que representen dos personatges històrics: Elionardis, un noble del segle X que va ser el propietari de totes les terres de les Preses, i la seva dona Ricarda, que les va rebre en herència i que posteriorment les va cedir al monestir de Sant Benet de Bages.

Granota i calabotins, faràndula local

Un any després, i per acompanyar els gegants, es van construir unes carcasses zoomòrfiques d'un dels animals que habiten les zones humides i els indrets on hi ha aigua dolça quieta, com estanys, basses i pous. Així van néixer la granota Xopa i els seus quatre fills, Xip, Xap, Xop i Xup, els calabotins, nom amb què la mainada de les Preses ha designat tradicionalment els petits i inquiets capgrossos sorgits dels ous de la granota.

Els calabotins tenen una cançó pròpia, un dels versos de la qual diu:

Com a bons calabotins
portem el timó a la cua
i cap de nosaltres sua
quan llisquem aigües endins.

Els gegants, la granota i els calabotins de les Preses només surten dues vegades l'any: per la festa del Roser, que se celebra el penúltim cap de setmana de maig, i per la Festa Major d'octubre, la «Gala», que té el seu epicentre en el segon diumenge d'aquest mes.

Durant la Gala els balcons són engalanats amb trossos de roba que reprodueixen els colors dels vestits dels gegants i els carrers són plens de gent de les Preses i d'altres pobles de la comarca.

El divendres, el diumenge i el dilluns de festa major, els gegants, la granota i els calabotins surten en alegre cercavila pels carrers, acompanyats per un nombrós grup de grallers i timbalers. La granota es mou d'una manera molt característica i llança aigua per la boca per jugar amb tot aquell qui es posa davant seu, mentre que els quatre simpàtics capgrossos, que són portats per joves, evolucionen darrere la seva mare en fila índia.

La cercavila acaba a la plaça Major, davant l'església de Sant Pere, on té lloc la ballada final dels elements, que compta amb una música i una coreografia creada per a l'ocasió per dues entitats locals: l'Esbart Dansaire Marboleny i l'Escola de Dansa Folklòrica de la Garrotxa. Primer efectuen el seu ball els gegants i després actua la comparsa de la granota i els calabotins, que fa les delícies dels més petits.

El ball comença amb l'entrada dels calabotins, que donen una volta per la plaça i se situen als quatre extrems. Tot seguit apareix la granota, ruixant tothom amb aigua i ballant al mig dels quatre capgrossos, que la rodegen. Una vegada situada al mig de la plaça, la granota es dirigeix i saluda, un per un, tots els capgrossos, que li corresponen el ball voltant-la. La coreografia acaba amb un animat ball conjunt, que tothom acompanya picant de mans.

El dilluns de festa major, aquesta singular comparsa amfíbia actua després del Ball de Cintes, un reconegut ball tradicional que està relacionat amb antigues cerimònies. El que singularitza el ball de cintes de Les Preses, que antigament només el ballaven homes, és que en aquesta població el pal central fou substituït per un ballador, que amb el braç sosté les cintes que es van trenant al seu propi braç.

L'última nit de la Gala, els Gegants acomiaden la festa ballant el Ball Nou a les fosques i envoltats d'espelmes, al so d'una cobla que toca en directe.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé