Festes Majors

La Jota Xertolina

L'11 de novembre, dia de sant Martí, és el moment en què els xertolins s'abillen amb les seves millors gales per tal de ballar la jota tradicional de la vila, a la plaça Major. Després de la missa del migdia i la ballada de sardanes en sortir d'ofici, a la tarda arriba l'hora d'un dels actes més populars. La Jota Xertolina, de la qual no se'n conserva la partitura, és interpretada per la Xaranga de Paüls unes quatre o cinc vegades: en primer lloc la ballen la canalla, després els majors, després tots junts, s'hi afegeixen els qui no en saben gaire o no van abillats amb el vestit típic...

La imatge de conjunt que ofereix la ballada és d'allò més acolorida, amb les xertolines vestides amb les seves millors gales, ballant tothom a l'uníson, fusionant-se en una mateixa dansa les vàries generacions d'una mateixa família.

L'endemà de la festa, dia conegut com a sant Martinet, té lloc la gran desfilada de carrosses, en què una dotzena de colles del poble es disfressen, engalanen un tractor i surten a fer gatzara en una animada cercavila.

Els bous, també protagonistes

La festa major de Xerta, però, també sobresurt per ser l'última de les festes de bous de l'Ebre. Els dies anteriors a sant Martí tenen lloc vàries corregudes, tardes de bous i bous embolats, uns actes en què s'hi aboca tot el poble, ja sigui corrent-hi al davant -els majors de 16 anys-, ja sigui mirant-s'ho des dels cadafals -els menuts i les persones d'una certa edat.

Des del 2007, a més, tota la canalla també pot participar directament de la festa, corrent davant uns bous de cartró pedra llogats especialment per a l'ocasió. La vigília de Sant Martí, pels carrers Sant Martí, Santiago Rossinyol i plaça Major té lloc l'encierro infantil, en què varis adults condueixen uns bous de cartró pedra per tal que, els menors de 16 anys, puguin començar a introduir-se a la festa. Mitja hora abans, ha tingut lloc el cant a Sant Martí enfront la imatge del seu carrer, per tal que protegeixi els xertolins de qualsevol possible mal amb els bous.

Poc després de l'encierro infantil, és el moment perquè les vaquetes envaeixin els carrers. Durant tota la tarda, les vaquetes van corrent pel centre de la ciutat perseguint els joves i no tant joves que se'ls posen al davant, mentre que la resta de veïns, que han posat barrots a la porta de les cases, s'ho miren divertits des de dins.

Els bous que protagonitzen tots aquests actes, han sigut triats la setmana anterior a la finca del ramader. Anteriorment, els bous que es triaven eren els que realment sortien a córrer, per bé que, actualment, la festa és més simbòlica que real, en què tothom s'aplega en un ambient de xerinola i en què l'ajuntament reparteix esmorzar, cóc i vi dolç.

Pubilles democràtiques

També una setmana abans dels festejos, Xerta ha proclamat les pubilles, les noies de 18 primaveres que celebren l'aniversari durant l'any en curs. Fins a principis dels anys 90 del segle XX, Xerta només escollia una pubilla i dues dames d'honor, però aquest sistema es va decidir democratitzar perquè, massa vegades, acabava sent pubilla aquella noia que tenia millors contactes amb l'ajuntament.

Ara, totes les noies de la quinta són proclamades pubilles, havent d'anar vestides amb les seves millors gales a tots els balls que se celebren.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Ajuntament de Xerta