Fira de Salàs

A Salàs de Pallars s'hi havia fet la fira més reconeguda dels Pirineus catalans per vendre i comprar bestiar de peu rodó, i molt especialment, mules. La mecanització del camp la va sentenciar, celebrant-se la darrera edició el 1974, després de 600 anys d'història. Des del 2005, la vila rememora aquella fira amb una jornada en què bestiar i bestiari festiu es donen la mà.

La fira de Salàs va assolir el seu màxim esplendor al segle XVIII, quan es bastiren les primeres eres porticades destinades específicament a la fira. De fet, es pot afirmar que la fira ha deixat la seva empremta urbanística a Salàs en forma d'eres porticades, que durant aquells dies es convertien en espais públics similars a les places. Aquesta tradició firal ha fet de Salàs un poble amable, mestrat en l'art de l'hostalatge i la bona taula.

La importància i durada de la mostra, vuit dies, es mantingué durant tot el segle XIX, quan es van fer noves eres articulades en carrers. El segle XX encara va veure excel·lents fires, fins i tot després del 1940, però la mecanització del camp i la desaparició del bestiar de peu rodó van portar a la decadència des dels anys seixanta i a la supressió oficial des del 1974.

L'ajuntament va voler recuperar-la durant la dècada dels noranta del segle XX, però la competència de la fira de bestiar Puigcerdà -que té lloc el cap de setmana anterior- va acabar desaconsellant aquest ‘revival. Aquesta segona època de la fira s'havia convertit en una mera exposició de cavalls i eugues, sense transaccions econòmiques directes, restant com una vella glòria del passat.

De fira a diada

El 2005, l'ajuntament, dins el marc del Projecte Boer, va decidir reconvertit l'antiga fira en una diada on l'exposició d'animals estigués directament relacionada amb la memòria històrica d'aquest esdeveniment, revivint els espais, les històries, les menges, la música, les imatges... No es va voler tornar a potenciar la fira, sinó que es va apostar per un esdeveniment de caire més cultural que transmetés la importància que havia arribat a tenir la fira i el bestiar de peu rodó en les feines del camp català.

D'aquesta manera, Salàs de Pallars es traslladava al 1950, amb una sèrie d'actors que encarnaven els personatges més representatius de l'època, des dels guàrdies civils espanyols als gitanos, es reobr el Cafè Salon, es canten cançons de taverna... La festa, que aplega unes 1.500 persones, comença de bon matí amb un esmorzar popular a la plaça del Mercat. Al migdia, la mulassa de Salàs -estrenada el 2006 com a homenatge a la importància que van tenir les mules a la fira protagonitza una cercavila que rememora les antigues passades de mules, finalitzant en una era en què s'hi representa un tracte de la fira, on tres personatges demostren els mil i un trucs que es feien servir per negociar. Els boleros i la música en directe protagonitzen la tarda de la jornada, en l'incomparable Cafè Salon recuperat especialment per a l'ocasió.

Des de fa uns anys, els objectius de la fira són preservar les races autòctones d’èquids de treball; fomentar la tracció animal com a pràctica sostenible i apropar-la a la societat; crear un espai de trobada i intercanvi de coneixements; promoure la innovació i la modernització, i consolidar-se com a referent en el sector.

La Fira actual

La fira actual comença divendres a la tarda amb activitats diverses (xerrades, concerts...). El primer dia gran és dissabte amb els actes relacionats amb la trobada catalana de tracció animal moderna. Al matí hi ha demostracions pràctiques de l'ús de cavalls en les tasques agrícoles, com el concurs de llaurada amb tracció animal i demostracions d'habilitat forestal (com l'extracció de fusta del bosc), i a la tarda se celebren unes jornades tècniques, amb xerrades, debats i taules rodones amb experts. La jornada culmina amb una cercavila nocturna amb el bestiari festiu i el Mulafest, un concert musical amb ball i danses tradicionals.

Diumenge és el dia del bestiari festiu de Salàs: el matxo 'Lo Sobrany', la mula 'Terçona' i els cavallets. Al migdia, es fa la plantada de les besties i una cercavila amb sortida i final a la Plaça. Allà té lloc primer una ballada de lluïment de cada una de les bèsties i tot seguit, la representació del Tracte, una breu representació teatral parlada amb textos de Pep Coll en què s'escenifica, amb humor, com devia ser un tracte de compravenda.

Els actes de diumenge també inclouen la fira amb parades de productes locals i artesania de proximitat, un espectacle de narració amb històries de la fira recollides de la tradició oral, espectacles itinerants i un espectacle de cabaret al Cafè Salon que rememora els espectacles que s'hi feien quan era temps de fira.