Rosari de torxes

Les dues cites festives més importants de Reus són les festes de Sant Pere, que se celebren pels volts del 28-29 de juny, i les festes de la Misericòrdia, que tenen lloc pels volts del 25 de setembre i que fins fa ben poc només eren considerades com una «festa petita». Segons explica la llegenda, la Mare de Déu de Misericòrdia es va aparèixer a una xiqueta de Reus l'any 1592 en un indret als afores del nucli urbà. Anys més tard, en aquell mateix lloc els reusencs van erigir un santuari a la Mare de Déu i més tard la van fer patrona de la seva ciutat.

La fama de ser una bona marededéu va fer que molts reusencs l'adoptessin com a divinitat particular i que la població acudís en massa al seu santuari cada vegada que una desgràcia -sequera, guerra- amenaçava la ciutat. Durant molts anys la seva festa (que s'escau el dia 25 de setembre des de l'any 1948) va tenir un caire bàsicament religiós, però en l'actualitat les celebracions s'allarguen per espai de deu dies amb actes repartits per tota la ciutat, que bull amb tot tipus d'activitats festives (aplec sardanista, diada castellera, lliurament dels guardons de la ciutat, concerts i revetlles, etc.).

El dia central de les festes, 25 de setembre, es fa la ja tradicional baixada matinal fins al santuari -avui integrat al nucli urbà- a càrrec del riquíssim seguici festiu de la ciutat (drac, lleó, nanos, mulassa, gegants, gegant Carrasclet, ball de galeres, ball de cavallets, ball de cercolets, ball de prims, ball de bastons, ball de mossèn Joan de Vic, ball de valencians, ball de gitanes, ball de bastons de la ciutat, les colles castelleres i l'àliga), on es fa l'ofici a l'aire lliure.

Durant tot el dia la gent passa individualment o en grup pel cambril a veure la Mare de Déu. Al vespre, hi ha l'emocionant i solemne ball de l'àliga a l'interior del temple i l'escenificació del Ball de Sant Miquel i la carretillada final que el Ball de Diables de Reus executa a la porta del santuari, amb el llançament d'una gran diversitat d'elements pirotècnics.

Ara bé, un dels actes que sens dubte permet visualitzar millor la devoció que els reusencs senten per la Mare de Déu de Misericòrdia és el que se celebra la vigília, el 24 de setembre. Aquell dia, a la tarda, es fa una cercavila amb tot el seguici festiu de la ciutat i, hores més tard, ja de nit, té lloc l'impressionant i massiu rosari de torxes, un dels actes més desconeguts de les Festes de Misericòrdia pels que no són reusencs, que omple de petites flames el passeig que hi ha davant el santuari.

En solemne i nocturna desfilada, els milers de persones que hi participen avancen amb una petita candela de cera encesa a la mà. Les candeles incorporen un sistema de protecció de paper -perquè el vent no les apagui i perquè la cera no caigui al terra- que duu estampat un dibuix de la Mare de Déu, l'escut del santuari i la lletra de l'«Himne de Misericòrdia». Cada candela representa un anhel, un desig que la persona que la porta demana a la Mare de Déu, en espera que la divinitat el satisfaci.

El rosari de torxes és, de fet, un rés del rosari caminat. Mentre avancen a peu, els participants reciten el rosari, una pregària dirigida des de l'interior del santuari pel sacerdot i amplificada per un potent sistema de megafonia que ressona pel passeig de Misericòrdia.

El rosari de torxes fa un recorregut relativament curt, que comença a la plaça de la Pastoreta, es desenvolupa al llarg de tot el passeig de Misericòrdia i finalitza al santuari. Una vegada s'hi arriba es fan pregàries, es canta l'«Himne de la Mare de Déu de Misericòrdia» i es passa individualment pel cambril a venerar -tocar, fotografiar i besar- la imatge.