La corriola

L'ermita de Santa Bàrbara és l'escenari de la multitudinària trobada de tots els xiquets del poble, que hi fan cap per berenar-hi la corriola, una rosca de pa feta amb llevat especial, de forma redona i acompanyat d'una llonganissa vermella de volta per menjar-la tendra, simulant la fi de la corda de la campana que fan repicar tots els xicotets en arribar a l'ermita.

Un passacarrers amenitzat amb dolçainers serveix per recollir tots els xiquets de la vila i acompanyar-los cap a l'ermita. A mida que van arribant, menuts i grans toquen la campana de l'ermita, evidenciant que, un any més, han acomplert amb la tradició, han ascendit al cim mític de la vila.

Un cop allí, un contacontes amenitza la trobada, mentre els menuts endrapen la corriola que prèviament hauran comprat en algun dels forns socarrats, ja que els ingredients amb què es fa són especials: la pasta queda motllurada de manera tan fina com la de la sobrassada i el colorant, pimentó vermell i flor de clavellina, amb una mica de sal, és embotit en budell de corder ben net per donar-li consistència i no partir-se.

Un caminoi o una politja

Al Diccionari Català-Valencià-Balear, la paraula corriol designa un camí estret per on pot passar només una persona a la vegada. D'altra banda, la paraula corriola és sinònima de politja, i una politja és una roda que gira al voltant d'un eix, que té la superfície lateral acanalada per on passa un cable o una corda, de manera que canvia la direcció de la força multiplicant-ne l'efecte.

Ambdós significats són vàlids por a explicar la festa, ja que, al volant de l'any 1346, el lloc on es va edificar el convent contesà dels franciscans estava ocupat per una ermita gòtica dedicada a Sant Sebastià, aleshores en el camí d'Alcoi, situat a la part oriental del barranc de l'Alberri.

Aquest lloc fou elegit per edificar-hi el monestir el 1561. Va ser de Ximén Pérez de Corella, sisè comte de Cocentaina, qui va demanar-ho a l'ordre franciscana, petició que va ser acceptada pel segon ministre provincial de València, el pare José Vicent, fill de Bocairent. Per voluntat expressa de Ximén Pérez de Corella, es va edificar el convent franciscà sota l'advocació de Sant Sebastià. Així, la primera pedra del convent la va posar el fill de Ximén, Jerònim Sebastià de Corella i Mendoza.

La construcció del convent, però, no va adquirir el ritme que s'esperava i per això la comunitat destinada va haver d'allotjar-se a l'ermitori de Santa Bàrbara, un habitacle amb moltes incomoditats. A la part alta de Cocentaina, a la denominada zona del Raval, encara es troba actualment un promontori arenós, situat al migdia del Castell, on es pot gaudir de l'ermitori dedicat a l'advocació de santa Bàrbara, construït al segle XIII.

8 de desembre de 1562, la data clau

La festa, celebrada el dia de la Puríssima Concepció, paradoxalment té lloc en una ermita dedicada a Santa Bàrbara. La festa, però, no té en compte el patronatge, sinó la data històrica del 8 de desembre, dia en què van tenir lloc uns fets clau per a la comunitat franciscana que hi vivia.

Durant l'homilia del dia 8 de desembre de 1562, dia de la festivitat franciscana, serien assabentats els feligresos que era necessari ajudar a traslladar al nou convent tot allò que hi havia a l'ermita. La irregularitat i la inseguretat dels camins de l'època comunicava les dues ermites a través d'un viarany, una ‘corriola', senda per la qual només podia passar una persona darrere de l'altra i feia així l'efecte d'una politja fins que s'apropava al Raval, de manera que pel barranc de l'Alberri fins a l'ermitori de Sant Sebastià que es formava un cercle, els frares i els feligresos formaven una fila pel camí estret i anaven baixant tot allò que tenien a l'ermita de Santa Bàrbara.

Així, des de l'11 de desembre de 1562, de manera encara precària, la comunitat franciscana va poder gaudir d'un habitacle millor i oferir un servei més proper als fidels amb la Santa Missa i amb la resta de cultes religiosos. Cal pensar que aquest fet degué ser tota una festa i per a recordar-la de manera afectuosa i en senyal d'acció de gràcies, van pensar fixar-la el dia de la Puríssima.

Text: Redacció festes.org

Imatge: Sergi Gomez