Pacte dels Vigatans

L'origen d'aquest pacte cal buscar-lo el 17 de maig de 1705, quan es van reunir a la capella de Sant Sebastià un grup de patriotes catalans amb l'objectiu d'iniciar les hostilitats contra les tropes borbòniques de Felip V.

L'objectiu d'aquests actes commemoratius no és sols retre homenatge a les persones que van protagonitzar aquests fets històrics cabdals, sinó promoure una reflexió col·lectiva en un moment en què la societat catalana ha iniciat el procés per tal d'assolir unes cotes més altes d'autogovern.

Per tal d'organitzar els actes commemoratius hi ha un Comitè Organitzador impulsat per l'Ajuntament de Vic, però amb la presència de tots els grups polítics amb representació parlamentària, l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, Òmnium Cultural, la Universitat de Vic i altres entitats de la ciutat. Aquest Comitè Organitzador, dissenya un programa d'activitats que tenen el seu gruix central en l'acte institucional.

La importància històrica d'aquests fets ocorreguts a Vic fa 300 anys amb la presència de diferents personatges de la ciutat i rodalies, va propiciar que es posessin en funcionament tots els mecanismes per tal de recordar com cal uns episodis que van marcar la història de Catalunya. De Vic va sorgir l'embrió de la lluita contra Felip V, el primer rei Borbó de l'estat espanyol, i van ésser dos vigatans els que van signar el Pacte de Gènova (20 de juny de 1705): Antoni de Peguera (Vic, 1680-València 1707) i Domènec Perera (Vic, ?-Barcelona, 1706). Mitjançant aquest pacte, Anglaterra es va comprometre a ajudar Catalunya en la guerra contra els francesos, una guerra de la que en van sortir perdedors. Amb la derrota de l'11 de setembre de 1714 es va imposar el Decret de Nova Planta a través del qual es declaraven extingides totes les institucions catalanes.