Festa major

La Festa Major de Vic se celebra en honor a Sant Miquel dels Sants, un místic vigatà esdevingut patró de la ciutat. La festa, que compta amb un ampli programa protagonitzat per tots els elements tradicionals del patrimoni festiu vigatà i es complementa amb un divers repertori d'activitats, omple la capital d'Osona d'un gran ambient festiu durant quinze dies.

La festa major de Vic se celebra pels volts del 5 de juliol, diada de Sant Miquel dels Sants. Miquel Argemí i Mitjà fou un místic, asceta i frare trinitari descalç vigatà que va ser declarat sant (Sant Miquel dels Sants) per l’Església Catòlica. A Vic i la seva rodalia hi ha diversos llocs relacionats amb el sant: la casa on va néixer, convertida en capella al segle XVIII, o els petits oratoris de Mas Mitjà (Santa Eugènia de Berga) i de Sant Miquel Xic, prop de Vic, on es deia que el jove sant va vèncer la temptació de la carn rebolcant-se sobre un esbarzer. Durant la festa major, se celebren diferents cultes a la seva casa nadiua, com un triduum de preparació els dies abans del 5 de juliol, i la festa a la casa, que aquest dia obre les seves portes per a tothom que vulgui visitar el Museu que hi ha a dins.

La Crida

El cap de setmana anterior al 5 de juliol se celebra La Crida, l'acte que dóna el tret de sortida a la Festa Major de Vic. Nascut l'any 2011, s’ha convertit en una de les celebracions més multitudinàries, populars i participatives de la ciutat. Aquest dia, els vigatans i vigatanes s'agrupen en tres colles: la Colla del Nen (vermells), la Colla del Merma (verds) i la Colla de la Vella (negres), cadascuna amb els seus propis colors, cap de llúpia i seguici. Al llarg del dia, cada colla organitza activitats prèvies com dinars, vermuts musicals, jocs i altres propostes lúdiques als seus respectius barris fins que, al vespre, les tres colles inicien les seves animades rues recorrent diferents punts de la ciutat fins arribar a la plaça de la Catedral,on es fa el tradicional ball dels caps de llúpia i un esclat de colors que simbolitza l’inici de la festa major.

El seguici festiu

El dia central de la festa major de Vic és el 5 de juliol. Després d'una sorollosa despertada de campanes i de música de banda i gralles pels carrers, se celebra el trasllat en processó de les relíquies de Sant Miquel dels Sants des de la seva casa nadiua fins a la Catedral. La comitiva està formada per Associació de Veïns del Carrer Sant Pere, Grallers i Timbalers de la Ciutat de Vic, Bou, Mulassa, Grallers dels Sagals, Cavalls Cotoners, Lleó, músics dels Cavalls, Gegants petits, Grallers del Carrer de la Riera, Gegants pubills, Llúpies, Gegants de la ciutat, Cobla Principal Vigatana, Àliga, Grup Sardanista Riallera, campanile, basílica, penó i borles, relíquia, Sagals d’Osona, sant Miquel dels Sants, bandera de la ciutat i heralds, macers (personatges recuperats l'any 1983), Consistori Infantil, Banda de l’Escola de Música, Corporació Municipal i guàrdies de gala.

A migdia, a la catedral se celebra una missa en honor al sant, es canten els goigs i es veneren les relíquies. A la sortida de l'ofici se celebren diferents balls: una sardana, el ball de l'Àliga, ball del Bou, ball de la Mulassa, ball dels Cavalls cotoners, de l'Àliga, la dansa vigatana de l'Espígol i la ballada dels gegants i caps de llúpia. En acabar, es fa el retorn o pujada del seguici.

Al vespre se celebra la Xurriacada, una emblemàtica cercavila que recorre els carrers de la ciutat, amb la presència de tots els elements tradicionals del patrimoni festiu vigatà. per cloure els actes del 5 de juliol, se celebra el Correfoc i els concerts a la zona de barraques.

Gegants i caps de llúpia

A Vic, hi ha constància de l'existència documental de gegants des de 1493, per bé que els geganters vigatans no descarten que anteriorment ja n'hi hagués. La primera geganta no va sortir fins els volts de 1609. Les figures actuals, però, daten de 1832, quan el consistori va encarregar una parella nova de gegants per substituir els antics, que s'havien anat deteriorant. La parella de gegants que encara avui surt per festa major representa els Comtes d'Osona. Durant la resta de l'any, estan exposats a l'ajuntament, juntament amb l'Àliga de la ciutat.

Juntament amb els Comtes d'Osona va néixer el Merma, que actuava com a mestre de cerimònies de la festa, espantant la gent per fer-la sortir de davant dels gegants. El Merma és un nan cosí-germà del Lligamosques d'Olot i en Berruga de Figueres, dues figures amb qui comparteix fesonomia, llúpies i, molt possiblement, la mateixa funció. El Merma va aparèixer en societat sense parella, però al cap dels anys va anar formant una família. A principis del segle XIX va aparèixer la Vella, i a finals del segle XIX va aparèixer el Nen, que representa el fill del Merma i la Vella.

Altres activitats

Durant els dies que dura la festa també se celebra la Festa Major Infantil, amb la sortida de les versions infantils del seguici i el correfoc infantil; els actes de la vigília, que inclouen la passada de vigília, el pregó i els concerts de Barraques; la Diada Castellera, el Castell de Focs de cloenda, etc

Pessic de Sant Miquel

Durant els dies de Festa Major, diversos forns i pastisseries de la ciutat elaboren el Pessic de Sant Miquel, un pastís elaborat amb pa de pessic de farina de nous, sobre una base de brownie de xocolata.