El Diabló

Creat a imatge i semblança d'un minúscul insecte que corca l'avellaner, un dels principals cultius del poble, el Diabló és la bèstia de foc de la Selva del Camp. La figura va néixer l'any 2000 de la mà de la colla de diables local, disposa d'un ball propi que serveix per a encendre la bèstia i, en determinades ocasions, també recita «versots» satírics.

El Diabló és la bèstia de foc de la Selva del Camp. Va néixer l’any 2000 per iniciativa d’un grup de persones vinculades a la Colla de Diables d'aquesta població, una entitat que es va recuperar l’any 1985 per tal de donar continuïtat a una tradició local documentada almenys des del 1816 i que actualment és l'encarregada de la gestió de la figura. Va ser construït per l’artista local Florenci Andreazini amb la idea de vincular el concepte de mal amb alguna de les moltes plagues que periòdicament malmeten les collites.

El Diabló és una rèplica de quatre metres de llargada d’un minúscul insecte: el morrut de l'avellana (Curculio nucum), una espècie de petit escarabat que ataca els fruits dels avellaners i de les alzines. Aquests dos arbres estan molt presents en l’imaginari del poble, ja que l’avellana és un dels conreus tradicionals per excel·lència de la zona, i l’alzina figura com a element central a l’escut del municipi. 

El Diabló va acompanyat per un grup de portadors o bastaixos -vestits amb camisola i pantalons de tons marrons, mocador groc al coll i mocador marró clar al cap- que representen uns camperols, i per les Grifolles, uns personatges que deuen el seu nom a una varietat antiga d'avellana, que duen un gran barret rodó d’ala ampla de color marró clar i una capa llarga de color marró fosc.

L’any 2005 es va estrenar el Ball del Diabló, una dansa en què la bèstia balla acompanyada de les Grifolles. Aquests quatre balladors dansen al voltant de la bèstia portant uns petits ceptrots de ferro amb forma d'avellana a l’interior dels quals hi ha unes pedretes per fer soroll i despertar el Diabló. L’acció, que comença amb l’encesa de la pirotècnia dels ceptrots, va in crescendo al so de les gralles. Durant la coreografia, les Grifolles s’apropen i es separen de la figura mentre giren sobre elles mateixes. L’espectacle culmina quan les Grifolles encenen el Diabló amb els seus ceptrots i el so dels tabals ressona fins que s’apaga el foc.

El Diabló surt al carrer dues vegades l'any: per la Festa Major d'Estiu (pels volts del 4 de juny) i per la Festa Major d'Hivern (al novembre). Durant la celebració d'estiu, la bèstia és un dels grans protagonistes del correfoc de dissabte a la nit i, l'endemà diumenge, desfila a la cercavila del seguici popular. Una de les seves característiques més singulars és que, en el marc de la festa votada, el Diabló i els seus acompanyants reciten els tradicionals «versots»: unes composicions rimades de caràcter satíric que repassen, amb enginy i ironia, els fets més destacats de l'actualitat local. Al novembre, la Festa Major d'Hivern clona aquesta mateixa estructura festiva, repetint el correfoc dissabte a la nit i el seguici popular diumenge al matí.