Lluna gairebé plena 
(Publicació: 14.10.2023 )
El gegant Gerió és una figura festiva de la ciutat de Girona. Se'l pot veure durant les Fires i Festes de Sant Narcís, a finals d'octubre - principis de novembre, acompanyant a la resta de gegants de la ciutat durant la cercavila de festa major.
Gerió, fundador mític de la ciutat de Girona
Aquest gegant representa a un personatge mític que, amb el mateix nom, es considera el fundador de la ciutat. I és que malgrat que quasi no hi ha evidències històriques sobre la seva presència en els veritables inicis històrics de Girona, Gerió és, pels gironins, el fundador mític de la ciutat de l'Onyar.
Circulen diverses llegendes sobre en Gerió i la seva relació amb Girona. Un dels noms antics de la ciutat ho evidencia: la paraula Gerunda està formada per "Ger", de Gerió i "unda" de Onyar. Gerió fou un personatge fantàstic de la mitologia grega, un monstre gegant, fill de Crisaor i Calírroe, amb tres cossos que vivia en una illa del Mediterrani, Erítia, i que fou vençut per Heràcles (Hèrcules).
La tradició catalana fa seva la llegenda i conta que Gerió és un personatge de tres caps que, arribant al país per Cotlliure, va baixar fins a Girona, on va establir-se. Allà va conèixer Pirene, una dona guapa de qui es va enamorar. La llegenda explica, però, que Pirene rebutjà aquell monstre de tres caps i que aleshores, irat i ofès, Gerió va calar foc al bosc on la jove s'havia refugiat, donant nom a la Serralada que ara coneixem per Pirineus. Però la llegenda no s'acaba aquí: l'heroi Heràcles, coneixedor de la fama de Gerió, decideix empaitar-lo i s'hi enfronta en un combat terrible que acaba guanyant.
Un gegant de tres cossos
En Gerió és, per la seva forma, un dels gegants més estranys de la geografia catalana: té una alçada de 4 metres i mig, pesa cap a 140 kg i està format per tres cossos amb forma humana units per la cadera.
Cada un dels cossos duu unes enes diferents, que identifiquen les tres facetes de Gerió: la de bover (posseïa un ramat de bous), la d'arquitecte (se'l considera fundador de Girona) i la de guerrer.
El gegant Gerió va ser construït per Jordi Grau, a partir d'un disseny de Nuxu Perpinyà, i es va estrenar el 26 d'octubre del 2001.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Pedres de Girona i Gegants de Maó
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Contacte
Per saber-ne més
Llibres
Els Gegants de Figueres
Juli Ferreira
Brau Edicions
En Juli Ferreira, gran aficionat als gegants i a la cultura tradicional i popular, se'n va adonar...
Gegants i altres entremesos de la Garrotxa
Josep Murlà i Giralt
Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca
Un treball exhaustiu sobre tots i cada un dels elements festius (gegants, nans, bèsties, etc) de...
100 Gegants. Petita Guia dels Gegants de Catalunya (Volum 1)
Heribert Masana i Soler
El Cep i la Nansa Edicions
Una guia infantil on trobareu 100 gegants de pobles, viles i ciutats de Catalunya, gegants més...
100 Gegants. Petita Guia dels Gegants de Catalunya (Volum 6)
Aitor Garrido Ramos
El Cep i la Nansa Edicions
Cent grans figures de totes les condicions, 'edats' i mides: grans reis romàntics, personatges...
Montgrí. Una història de gegants
Xavier Cordomí Fernandez
Museu de la Mediterrània
Amb un format visual molt atractiu i interessant, aquest llibre dóna llum a l'extens treball de...
La faràndula de la Garrotxa. Gegants (Volum 1)
Diversos autors
El Cep i la Nansa Edicions
Recull dels gegants de la comarca de la Garrotxa, i és que no hi ha element que fascini més de...
Articles
Les figures de la festa
Jan Grau i Martí
Revista de Juneda
Des dels inicis de la humanitat, totes les cultures han recorregut a la imaginació i als mites per...
Proposta de redefinició dels àmbits específics d'Imatgeria Festiva amb portador
Xavier Cordomí Fernandez
Comunicació en l'àmbit específic de Gegants, capgrossos i bestiari no de foc presentada al II...
Els Gegants de Torroella
Josep Vert i Planas
Revista de Girona 156
S'han recollit moltes noticies respecte a l'origen dels gegants a les processons del Corpus;...
Els gegants d'Olot
Josep Murlà i Giralt
Revista de Girona
Els gegants d'Olot, els actuals, amb testes fetes pels escultors Miquel Blay i Celestí Devesa,...
Revistes
Revista del Baix Empordà
Diversos autors
Revista del Baix Empordà
Revista cultural de periodicitat trimestral de la comarca del Baix Empordà. El número 30. Any...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Gegant el Porc i el Xai d'Olot (la Garrotxa)
- és el gegant de la penya AOAPIX (Associació Cultural i Recreativa Amics del Porc i del Xai d'Olot). El Porc va guarnit amb la camisa de carnisser de quadrets i el mocador negre al coll tal i com vesteixen els membres de la...
Gegants d'Amer (la Selva)
- Joan Amades definia els gegants d'Amer com unes figures amb veritable mèrit artístic i uns dels més bonics i graciosos del país. Daten del 1880. Foren encarregats a Olot juntament amb quatre capgrossos i una àliga. L’any 1957 s’estrenen els actuals gegants Vells, fets...
Gegants de Figueres (l'Alt Empordà)
- la família dels Gegants, Capgrossos i bestiari de Figueres ha anat creixent i ara ja són molts, cadascú amb la seva personalitat, les seves coses… i tenim més de 30 figures! A l’any 1701 ja trobem referències específiques a gegants, a les cròniques del...
Gegants d'Hostalric (la Selva)
- el gegant representa el comte de Barcelona, i el sobrenom "Cap d'Estopa" li ve pel color dels cabells tan atapeïts. Conta la llegenda que es trobava de cacera prop d'Hostalric i fou assassinat pel seu germà, el qual tirà el cos en un gorg...
Gegants de Maçanet de la Selva (la Selva)
- informació sobre en Piverd i la Roseta, una parella de gegants que representen personatges populars propis de la vila durant la primera meitat del segle XX: els esclopers i de les herbolàries. El nom de la geganta s'ha pres en un doble sentit:...
Gegants de Girona (el Gironès)
- la ciutat de Girona disposa de dues parelles de gegants. La primera és del 1993 i es van batejar amb els noms de Carlemany, en record de l’emperador franc, i Anna Gironella, en honor a la modista que els hi havia fet els vestits...
Gegants de Banyoles (el Pla de l'Estany)
- la tradició gegantera de Banyoles és molt antiga. Al segle XVII ja hi havia bestiari i, l'any 1681, "fer ballar el Bou i l'Ase va costar (a la Confradia del Ciri del Jovent) 6 sous i 5 diners". Llavors, a la vila, hi havia...
Gegants de La Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà)
- web de la colla gegantera de La Bisbal d'Empordà, encarregada dels gegants Perses (del 1950), que només surten en dates especials, com la cercavila d'inauguració de la Festa Major, els gegants Fesolers que daten de primers de segle XX (del 1997 a partir d'una...
Gegants Rajolers de Vilafant (l'Alt Empordà)
- surten en motiu de la festivitat de Sant Cebrià, patró de la vila, i per la Mare de Déu del Carme, protectora dels bòbiles. L'any 1994, per rememorar i fixar el passat rajoler, es va decidir construir dos gegants que representessin una parella de...
Gegants de Flaçà (el Gironès)
- els gegants de Flaçà, l'Argenter i la Molinera, van ser inspirats en la poesia que Mn. Joan Planas va presentar als Jocs Florals de Girona de l'any 1880 i que explica la història d'una noia, filla del moliner de Flaçà, que es va enamorar...
Gegants de Corçà (el Baix Empordà)
- són els gegants Lluís i Julià. Per fer el gegant Lluís, es va escollir la figura de Lluís Prim i Texidor, més conegut com en Lluís Met, un avi del poble que era un dels personatges més emblemàtics i estimats del municipi, que representa...
Gegants de Cornellà del Terri (el Pla de l'Estany)
- la colla gegantera de Cornellà del Terri som una associació sense anim de lucre. Acompanyats pels gegants Galderic i la Maria, capgrossos, grallers i percussionistes, fem cercaviles i balls de gegants. En Galderic i la Maria representen un hortalà i una enforcadora d'alls. Surten...
Gegants de Castellfollit de la Roca (la Garrotxa)
- són en Roc, un baró de l'Edat Mitjana (segle XV) que simbolitza l'esperit lluitador dels homes del nostre poble i la Bàrbara, una donzella medieval que simbolitza la serenitat i constància de les nostre dones. Els acompanyen els gegantons Pinet (pallasso), Ivò (bandoler) i...
Gegants de Palamós (el Baix Empordà)
- els gegants de Palamós evoquen el rei Pere II de Catalunya, dit el Gran, i la seva muller, Constança de Sicília i ens fan retrocedir al segle XIII quan la corona catalano-aragonesa, demostrà la voluntat de tinença d'un port en el litoral empordanès, quasi...
Gegants de Celrà (el Gironès)
- es diuen Lola i Sixt. En Sixt representa un treballador de la Fàbrica Pagans de Celrà i la Lola és una pagesa celranenca de principis del segle XX. La seva primera cercavila la varen fer el 7 de maig de 2011, durant la festa...
Gegants de Vilobí d'Onyar (la Selva)
- representen el dia i la nit. Són els elements indispensables per la vida i el conreu. Aquests gegants rendeixen homenatge a una de les activitats principals del poble de Vilobí d'Onyar com l'agricultura. Per això són coneguts com el senyor Sol i la senyora...
Gegants de Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)
- a Torroella de Montgrí la figura dels gegants ha estat històricament molt important, com ho constata el fet que fa quatre-cents anys que tenim documentada la seva presència. Els gegants de Torroella de Montgrí actuals ja es troben documentats l’any 1880, quan es van...
Gegants de les Preses (la Garrotxa)
- des del 13 d'octubre de 1996 el poble de Les Preses gaudeix dels seus propis gegants. L'Elionardis i la Ricarda són uns personatges lligats amb la història local i amb la noblesa del segle X, descoberts per l'historiador Mn. Joan Pagès. Els gegants tenen...
Gegants de Caldes de Malavella (la Selva)
- els gegants Justinià i Teodòsia daten del 1902 i havien estat els Gegants Reis de la ciutat de Girona fins que el gegant va caure i els gironins els van retirar arran de la caiguda. Joaquim Pla i Dalmau va utilitzar els caps per...
Gegants de Palafrugell (el Baix Empordà)
- s'anomenem Pitu i Lluna i representen els personatges d'una llegenda popular que explica l'origen de l'Empordà, fruit de l'estranya història d'amor entre un pastor, símbol de la muntanya, i una sirena, símbol de la mar, i que fou recreada per Joan Maragall en la...
Gegants de Roses (l'Alt Empordà)
- es diuen Demetria i Quimet i representen la sirena i el pastor de la llegenda popular que explica l'origen de les terres empordaneses, recreada per diversos poetes i escriptors, com Joan Maragall o Fages de Climent. Van ser construïts l'any 1994. Els acompanyen quatre...
Gegants de Llançà (l'Alt Empordà)
- van ser estrenats l'any 2002. Representen un pagès de les vinyes i una apedaçadora de xarxes de pesca ("remendera"), ja que vinya i mar són dues de les riqueses del poble. Els noms dels gegants són els patrons del poble, Vicenç i Carme.
Gegants del Port de la Selva (l'Alt Empordà)
- aquests gegants representen dos pescadors. En Baldiri (2003) porta el nom del patró del Port de la Selva i representa un vell pescador. Té la particularitat que porta una gran nansa de vímet per pescar en una mà i una pipa a l'altra. La...
Gegant de Cadaqués (l'Alt Empordà)
- el gegant de Cadaqués porta una aixada i una xarxa, dos estris utilitzats que simbolitzen els oficis, pagès i pescador, sobre els que tradicionalment s'ha sustentat l'economia del poble. La geganta en canvi, duu un gros doll sobre el cap, recordant les dones que...
Gegants de l'Estartit (el Baix Empordà)
- van ser construïts l'any 1998 i representen els avantpassats mariners del poble, dos oficis tradicionals típics de la vila a principis del segle XX. En Xiscu representa un pescador (duu un salabret amb una mà i un fanalet a l'ltra) i la Remei és...
Gegants de l'Escala (l'Alt Empordà)
- representen a dos avantpassats del món de la mar i duen els noms dels patrons de la vila Sant Pere i Santa Màxima. En Peret és un vell mariner que duu una pipa i una xarxa, i la Maximeta, la seva esposa, que és...
Gegants indians de Lloret de Mar (la Selva)
- es van estrenar l'any 2011 i representen a Constantí Ribalaigua, el capità Parès i la jove Blanca Aurora. Durant la Fira dels Americanos, al juny, fan la seva tradicional plantada.
Gegants d'Arbúcies (la Selva)
- colla formada pels gegants Quirze i Julita, la gegantona Carboneta, amb els capgrossos del dimoni, la buixa i el petit conill. Els gegants representen els habitants avantpassats de les Valls d'Arbúcies i les seves formes de vida tradicionals.
Gegants terrissers de Breda (la Selva)
- la parella de gegants estrenada l'any 1996 dissenyada per Francesc Mas i construïda per Artur Garcia representa un matrimoni de terrissaires, que antigament era l'ofici més corrent a la vila. El gegant duu el nom del patró dels terrissaires, Hipòlit i la geganta...
Gegant Batoies de Batet de la Serra (la Garrotxa)
- en Batoies és un gegant que representa un pagès que va a batre fajol i, per això, duu unes batolles a les mans. Les Perdius són quatre capgrossos que tenen la fesonomia d'aquesta au. Són duts per uns nens que duen un cistellet de...
De la mateixa població
