Les palmeres del migjorn valencià

Segons Gaspar Jaén, el cultiu de palmeres no tingué importància econòmica a Elx fins al segle XVIII, en què a poc a poc començà a escampar-se a costa d'altres cultius, i l'ha perduda ja actualment, a causa de la seua poca rendibilitat. En realitat, fins al segle passat les palmeres no ocupaven, generalment, més que les vores de camps i camins. De tota manera, durant molt de temps les palmeres han constituït la primera font d'ingressos de moltes famílies d'Elx, i continuen sent un element paisatgístic sorprenent, fortament lligat a la imatge de la ciutat. Per això no és gens estrany que Gaspar Jaén, tan interessat, com a arquitecte i com a poeta, per tots els aspectes de la seua ciutat nadiua, s'ocupe també d'aquest cultiu, que aborda en quatre capítols plens d'amenitat dedicats a «Les plantacions de palmeres», «Viatgers i palmeres», «Horts antics» i «Dàtils, palmeres, estris».