El culte a la Verge del Carme en les poblacions del litoral dels Països Catalans

Les comunitats litorals dels Països Catalans han mantingut durant segles unes creences i unes tradicions votives i devocionals estretament relacionades amb la particular naturalesa del treball en mar. El protector celestial tenia la funció d'intercedir amb la divinitat per afavorir l'èxit del treball i allunyar els perills. Durant segles, la Mare de Déu del Carme ha jugat un rol protector molt important entre la gent de mar, paral·lelament al culte a Sant Pere i Sant Andreu (pescadors) i Sant Elm (pels mariners). La tradició catalana fa remuntar l'expansió de la devoció carmelita en mar a l'impuls de l'almirall i corsari mallorquí Antoni Barceló. En realitat, però, fou la instauració de la Matrícula de Mar al segle XVIII i el servei obligatori als vaixells de l'Armada per a la gent de mar - a canvi de poder exercir l'ofici en exclusiva - el que afavorí que poc a poc aquest culte d'arrels militars s'estengués entre mariners i pescadors d'arreu de la Península.