Treure una marededéu a ballar

Aquest llibre és un gran poema en prosa sorgit d'un viatge a peu. El 27 de juny del 2010, l'artista i escriptor Perejaume va sortir de Barcelona amb una marededéu del segle XIII, convenientment protegida, dins la motxil·la. La talla, sorgida del fons del Museu Joan Abelló i de la qual no hi ha cap documentació sobre la procedència, va acompanyar Perejaume durant els onze dies de periple caminat, que va passar, entre altres llocs, per la Llagosta, Caldes de Montbui, Vic, Navàs, Cardona, Solsona, el Bruc, Collbató, Martorell i l'Hospitalet, fins a tornar al museu d'on havia estat treta. Perejaume va caminar amb aquella marededéu buscant si, en algun punt del camí, els seus 3,1 quilos creixien desmesuradament i es fixaven en un indret geogràfic concret. El llibre sorgeix a partir de tot el que li passa pel cap i experimenta durant el viatge. Mitjançant una prosa poètica deliciosa i plena de saviesa, Perejaume va desplegant tot el seu coneixement (i preguntes) sobre les marededéus trobades: sobre "el gran pes" d'aquest tipus d'imatges, sobre la seva condició de guardianes de lloc, sobre el fet de ser divinitats tel·lúriques, sobre la seva llegenda... Ell mateix diu: "La marededeu és probablement és la figura mitològica més generosa que tenim a Occident. És la feminitat, la mare, la criança, el lloc... És alhora una figura distant del món natural, perquè hi ha aquest element catòlic de la virginitat i de l'enfrontament amb Eva, però alhora, com que rescata continguts molt ancestrals de la divinitat-mare, és una figura que està encastada en aquest món natural".