Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Volum II: El món del treball

Quan es parla de cultura popular, aviat es va a parar a les festes, sense tenir en compte que si hi ha festa és perquè hi ha treball. Per això aquest segon volum del Tradicionari s'ha dedicat al món del treball. Fa estrany que els folkloristes, que des del segle XVIII s'interessaven per les feines dels pastors o dels artesans, no n'haguessin descrit detalladament el treball. I que els etnògrafs, del segle XIX ençà, no haguessin estudiat el treball generat per la industrialització. Uns i altres descrivien només tasques, sovint residuals, que practicaven grups poc nombrosos. Més en el pintoresquisme de la vestimenta dels pastors, que no en les tècniques de menar els ramats o d'apletar. Aquest volum emmarca la tradició popular en el món del treball: basta d'adonar-se de com se segava abans -la festa del segar i el batre de la Fuliola ens ho recorda- i de com se sega ara: on són els pallers? Per això, aquest volum aporta aquesta anàlisi necessari de les activitats laborals tal com s'han manifestat i es manifesten en la vida quotidiana, com s'entenen i es viuen: les agrícoles i ramaderes, els oficis, les pròpies de l'era industrial, les creades per la societat de consum i de l'oci i les generades per les noves ocupacions pròpies de la societat de la informació en què ens trobem immersos. Com diu el sociòleg Salvador Cardús, hem passat d'un calendari festiu a un calendari laboral.