|
Calendari: Festes de Primavera > Festes d'oficis > Festes de terrissers, ceramistes i rajolers
|
|
Fira Mercat de la Terrissa Catalana
Fira a la capital de la terrissa negra gironina
Quart (el Gironès), Maig
Cartell de l'any 2009
Forn de terrissa negra
Testos de terrissa negra
Cuita al carrer
Visita a un obrador
Sessió de fangoteràpia
Record de l'any
|
| Barrals, cossis, mallals, dolls, gerres, cassoles i altres atuells de terrissa negra i d'altres tipus de ceràmica són els protagonista d'aquesta fira que es celebra en una de les poblacions amb més tradició terrissera del país.
Catalunya ha estat un important centre productor de terrissa negra, un tipus de terrissa, també anomenada "afumada o fumada" que es caracteritza, a més a més del seu color grisós tirant a negre, per la seva duresa i resistència i per la gran capacitat per conservar la frescor de l'aigua.
La fabricació de tot tipus d'atuells amb fang per a usos i funcions domèstics, com l'emmagatzemament i transport d'oli, vi o aigua, prové del Neolític i està documentat també entre els ibers, els romans i fins l'època medieval, on va viure, del segle VIII al XIII, un important revifalla.
De terrissa negra, a Catalunya se'n feia a Barcelona, Reus, Alcover, Vilafranca del Penedès, Sant Celoni, Argentona, Mataró, Òrrius, Sant Julià de Vilatorta i, sobretot, a Verdú, un dels centres de producció i distribució més importants i encara actiu. A les comarques gironines, la terrissa negra és tradicional a Banyoles, la Bisbal, Sant Hilari Sacalm, Palamós, Llambilles i especialment a Quart.
Quart, vila terrissera
La presència de terreres a Quart, espais naturals on es depositen les roques terroses i de les quals se n'extreu l'argila, matèria prima per a l'elaboració de terrissa i ceràmica, ha estat l'element que ha acabat vinculant aquesta població del Gironès amb la indústria terrissera.
La presència d'ollers o terrissers ja està documentada a finals del segle XV (1473-1484) en el Llibre de la Confraria dels Ollers de Quart. Des d'aleshores, i fins avui, en què es mantenen diversos obradors i forns actius, la terrissa negra ha marcat la personalitat del poble.
La millor època per a l'activitat terrissera de Quart va ser entre els segles XVI i XIX, en què la producció de terrissa fou la principal activitat econòmica de la població. Avui, la terrissa és testimonial, i es manté, entre d'altres, gràcies a la nissaga dels terrissaires Marcó, dels que ja en consta activitat al segle XV.
D'entre els productes de terrissa negra que sortien de Quart hi ha atuells per a usos domèstics, com ampolles, fogons, maridets, brasers, estalvis, olles, plats etc però també atuells per l'emmagatzematge d'oli, vi i aigua, com barrals, mallals, cossis, poals i càntirs, així com gerres per a guardar-hi tot tipus d'aliments.
La fira-mercat de terrissa de Quart
La Fira Mercat de la Terrissa Catalana es celebra des de l'any 1990 quan es va celebrar la primera edició, al mes de maig, coincidint amb l'1 de maig. Més endavant, la data de celebració de la fira es va passar al Pont de la Puríssima, el primer cap de setmana de desembre. I l'any 2011 es va decidir tornar a passar al maig.
La Fira s'estructura al voltant d'una gran fira en què els terrissers locals (Marcó, Bonadona, Mestres, etc), diversos terrissaires catalans vinguts especialment per a l'ocasió així com a terrissers d'altres indrets del món exhibeixen i comercialitzen els seus productes. D'entre tots els productes el que més destaca és el que dóna nom a la fira: la terrissa negra, i d'entre ells el cossi, producte autòcton de Quart.
Altres elements destacats de la fira de Quart són el concurs de ceràmica, la visita als obradors que són actius a Quart, el festival de música Argila Pop, tallers de torn, jocs amb fang, sessions de fangoteràpia, la demostració de cocció en viu així com d'altres activitats relacionades directa o indirectament amb el fang, la terrissa i l'ofici de terrisser.
Per a cada edició de la fira es fa un atuell commemoratiu, normalment un càntir, fet per a l'ocasió, cada any diferent, i que es compra per tenir un record de l'edició en curs.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | | | |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
