|
Ecosistema: Festes d'altres cultures > Festes d'Àsia > Festes del Nepal
|
|
Changu Narayan
L'aigua sagrada arriba a Kathmandu
Chgangu-Kathmandu (Nepal), Lluna plena del mes de Poush
Els portadors de l'aigua
Un dels ajudants i el seu recipient d'aigua
Antiga guàrdia sacerdotal
La gent surt a rebre'ls
La Kumari els visita
|
| Aquesta celebració festiva té per protagonista a Narayan, una encarnació de Vishnu, que és transportat en processó des del seu famós temple de Changu, al nord de Bhadgaon (Baktapur), fins al centre de Katmandú.
Cada any pels volts de la lluna plena del mes de Poush (desembre-gener), coneguda al Nepal com a Mila Punhi o Chhyala Punhi (en llengua newar), té lloc la singular sortida de Changu Narayan.
La processó de Changu Narayan
La processó comença quan tres persones amb robes blanques surten caminant de l'antiquissim temple de Changu, situat a setze quilòmetres de Kathmandú. Transporten un kalash, un recipient platejat per portar aigua semblant a una olla amb la imatge de Narayan gravada als seus quatre cantons. Aquesta olla duu a dins l’aigua sagrada que hom considera l’essència del déu Changu Narayan, una encarnació local del déu hinduista Visnú (també conegut per Narayan). L'olla és transportada suspesa en una peça de roba lligada pel coll del seu portador. El que la porta és acompanyat per dues altres persones que, vestides de la mateixa manera, duen uns petits recipients que serveixen per repartir l’aigua sagrada. Tots tres fan els setze quilòmetres de distància que hi ha entre Changu i Katmandú caminant descalços.
Quan arriba a Kathmandú, la processó dels tres portejadors és custiodiada per una banda de soldats de l’antiga guàrdia sacerdotal reial de Hanuman Dhoka, vestits amb les seves millors gales i portant dos estandards.
La comitiva passa per Asantole i Indrachowk, a través dels carrers del barri antic de Kathmandú, fins arribar al seu destí final, la porta del temple Taleju a Hanuman Dhoka. Allà, la comitiva s’atura i espera l’arribada de la Kumari, la Deesa Vivent, que és transportada a braços pel seu assistent des de casa seva (que és molt aprop d’aquest indret). La kumari va acompanyada per un grup de músics.
Durant tot el seu trajecte pels carrers de Katmandú, i sobretot mentre s’espera l’arribada de la Kumari, la gent s’acosta als tres portadors dels gerros per poder aconseguir una mica d’aigua sagrada o de flors i llavors beneïdes per Narayan. A canvi de les flors i l’aigua, que es posen sobre el cap o darrera les orelles, els devots llancen monedes a la roba dels portadors.
Una vegada arribada la Kumari, comença un conjunt de cerimònies religioses just davant seu, on hi ha els tres recipients amb el poder de Narayan. La Kumari beneeix els tres recipients que, mentre els soldats efectuen salves amb les escopetes, es fan entrar dins el temple, on té lloc la darrera de les cerimònies, que és a porta tancada. Ningú sap a ciència certa quins rituals tenen lloc a dins, però sembla que el rei, que és considerat una encarnació de Narayan, reb l'olla amb l'aigua sagrada i la beneeix com qualsevol altre persona, llançant-li una moneda.
Trencadissa de terrissa al pas de Narayan
Quan la processó va passant pels carrers de Kathmandú, grups de persones trenquen tot tipus de recipients fets amb terrissa. Aquest acte emula una part de la història llegendària de Narayan, que explica que quan el déu va abandonar Kathmandú, va sentir unes grans explosions, un gran terrabastall. Avui en dia, però, les trencadisses de terrissa tenen lloc tan quan la comitiva entra a la ciutat com quan en marxa.
El costum de trencar terrissa el dia del Chhyala Punhi no és exclusiu de Kathmandú. També el trobem a altres ciutats newars, com Baktapur, on els recipients es trenquen en places i creuaments de camins, amb la creença que això espantarà els mals esperits.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
