NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 24 de juny de 2018 | Joan    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Honorat > Festes patronals


Festes de Sant Honorat
Cossiers, dama i dimoni, protagonistes de les festes patronals
Algaida (Mallorca), 15 i 16 de gener


Aparador d'una botiga


Fogueró


Pastissos a l'interior d'una casa


Ball de bot popular


Encesa dels foguerons


Un dels balls dels Cossiers


El dimoni


Ball de "Les Bombes"


Salt de l'Oferta


Dimoni d'Algaida


Repartiment de murta


Ball final de la Titoieta


 

Una de les característiques més destacades de les festes de Sant Honorat a Algaida són les evolucions dels Cossiers, un conjunt de danses populars vinculades a antigues creences que reten homenatge al poder de la dona i de la natura.

Sant Honorat i Algaida

Quan quasi tots els pobles de la illa de Mallorca són a punt d'iniciar la Festa de Sant Antoni, Algaida celebra, pels volts del 16 de gener, les festes patronals en honor a Sant Honorat. Les celebracions més importants es desenvolupen el 15 de gener, la revetla, amb un variat programa d'actes, i tot el dia 16 de gener, festivitat de Sant Honorat, amb el ritus central de la festa.

Tot i que les festes estan dedicades a Sant Honorat, aquest sant barbut no és el titular de l'església d'Algaida, que està dedicada a Sant Pere i Sant Pau. De fet, el patró hivernal d'Algaida, tot i tenir imatge a l'altar, no disposa d'una capella pròpia en aquesta església, com si la té l'altre sant barbut, Sant Antoni Abat. Sant Honorat disposa, això si, d'una ermita pròpia a la muntanya de Randa, situada a pocs quilòmetres del poble, on en l'actualitat hi viu una comunitat dedicada a la meditació interreligiosa.

La Revetla

Com totes les bones festes, la d'Algaida comença amb la revetla. El matí i tarda del 15 de gener és el moment dels preparatius. Els veïns munten, apilant soques i rabasses, el fogueró del seu carrer o plaça, mentre que l'Ajuntament prepara els foguerons comunitaris a la Plaça Major, epicentre de totes les celebracions. A l'interior de les cases es cuinen les menges i els dolços de la jornada.

Una vegada s'ha fet fosc, la banda de música municipal surt a tombar pels carrers, acompanyada pels infants i per alguns caparrots. Quan la comitiva arriba a la plaça major s'encenen els foguerons i comença la torrada. En l'actualitat, i des de fa uns anys, els encarregats d'encendre els foguerons són els diables infantils d'Alaró.

Els assistents torren pa, xulla, botifarró i llonganissa en uns mig-bidons de ferro fets per a l'ocasió que es van alimentant amb la brasa que fan els foguerons. Hi ha vi per a tothom i els veïns obren els baixos de les seves cases per oferir les menges que han preparat a amics i familiars convidats. Un grup de joves solters té cura d'una barra on es serveixen begudes i s'ocupa de recórrer els carrers repartint gots d'herbes dolces i fent sonar esquellots a canvi d'un donatiu.

Una vegada ha acabat la torrada es fa ball de bot amb música en directe i molta participació popular, i un correfoc a càrrec dels dimonis d'Alaró, una colla de foc inspirada en els diables catalunyesos. La nit acaba amb cantades de gloses i ximbombades pels foguerons.

La festa

L'endemà, dia 16 de gener, és el dia central de les festes. Les celebracions compten amb la destacada presència de les danses dels Cossiers, que executen abans, durant i després de l'ofici que es fa en honor al sant. De fet, durant l'any, els Cossiers d'Algaida només ballen en una altra ocasió més: a l'estiu, els dies 24 i 25 de juliol, en el marc de les festes de Sant Jaume.

Els Cossiers d'Algaida són 6 i una Dama. Cada cossier porta a cada una de les seves mans un ram de murta (a la sortida d'hivern) o d'alfabaguera (a la sortida d'estiu), un mocador, un bon capell d'ales -adornat amb flors, ara sintètiques-, un vestit del que pengen cintes de colors i una faixa per la cintura, cascavells penjats dels mitjons i faldons. La Dama, que es distingeix dels Cossiers pel capell i les faldilles, havia estat tradicionalment interpretada per un home, però des de fa uns anys la balla una dona.

Un acompanyant indispensable del Cossiers d'Algaida és el dimoni, que va vestit amb una granota de tela de sac pintada amb dibuixos de rèptils, una màscara negre coronada amb dues banyes de boc, un picarol al cul i un llarg bastó robust amb què executa part de les seves accions.

Les danses dels Cossiers i la seqüència ritual

Els Cossiers executen diverses danses, cadascuna amb la seva funció dins la seqüència ritual de la festa. Els Cossiers es vesteixen cadascú a casa seva i es troben al local de l'Obra Cultural Balear el matí del dia 16. Des d'allà es dirigeixen primer fins a l'Ajuntament, on es troben amb els músics i les autoritats. Els Cossiers executen aleshores el ball caminat de "Les Bombes", que serveix per acompanyar a les autoritats fins a l’església.

A la porta del temple, els Cossiers esperen que arribin els sacerdots celebrants de l’ofici i entren just per davant seu. Una vegada dins l'església, es situen en dues fileres davant l'altar i donen la benvinguda als sacerdots aixecant els braços enlaire, escampant així l'olor de la murtra per tot el recinte.

A mig ofici els Cossiers, un a un, fan l'esperat ball de "L'Oferta", un dels moments més emotius de tota la jornada. Situat al bell mig del passadís, cada cossier salta buscant a la Dama, que l'acompanya fins a l'altar on el ballador fa una ofrena d'un tros de la murta.

Una vegada acabat l'ofici un nodrit grup de persones fan cercle a l'exterior de l'església per veure el conjunt de danses que configura la part final del ritus. Minuts abans que apareguin els dansadors, el dimoni fa acte de presència i es dedica -amb el seu llarg i contundent bastó- a delimitar l'espai on han de ballar els Cossiers i a jugar i fer tot tipus de divertides bromes amb el públic. El dimoni és espontani i imprevisible, i tant pot agafar el mòbil d'algú i fer burla de com parla per telèfon, com espantar una criatura o picar sense miraments als que són massa endavant a la rotllana.

Durant la ballada final, com en totes les seves altres actuacions, els Cossiers d'Algaida evolucionen sempre gràcies a la música d'un xeremier i de dos fabiolaires amb tamborí. Algunes de les principals danses que executen a l'exterior de l'església són: “El Mestre Joan”, “Els reis”, “Flor de Murta”, “Dansa Nova”, “Obriu-nos”, “Mergançó” i la “Titoieta”, el darrer dels balls, ric en figures i voltes, i que escenifica ritualment el domini sobre el dimoni. Entre ball i ball, els Cossiers reparteixen petites branques de murta entre els assistents.

Un dels elements més importants de les coreografies dels Cossiers, i que es reprodueix en els diferents balls, és el cercle, al que des de sempre se li ha atribuït un valor simbòlic. La interpretació del conjunt de danses dels Cossiers és encara un enigma i n'hi ha diverses teories, però la més destacada és la que les vincula amb cerimònies dels antics xamans mallorquins.

Amb la seva ballada, els Cossiers tanquen dos dies d'emocions intenses al poble.

Text i fotografies: ©Manel Carrera i Escudé


  1224 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  







Ajuntament d'Algaida
http://www.ajalgaida.net
C/ del Rei, 6
07210 Algaida (Mallorca)
971.66.56.79
biblioteca@ajalgaida.net




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org