|
Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Municipi a municipi
|
|
Carnaval
Festa grossa amb els gregoris i el ball del tio-tio
els Banys d'Arles (el Vallespir), de Dijous Gras a Dimecres de Cendra
Una de les carrosses
La facècia del dorment
Encesa i ball final dels Gregoris
Ball del tio tio
|
| El Carnaval de la vila termal dels Banys d’Arles es caracteritza pels Gregoris, una tradició singular i única que barreja la paròdia a l’Església amb el ritu d’enterrament del Carnestoltes, i pel tio tio, un divertit ball amb foc real amb què tradicionalment s’acaba la festa.
Situat als peus d’unes deus d’aigua termal, els Banys d’Arles celebra cada any la festa de Carnaval amb una desfilada de carrosses satíriques guarnides que té lloc el Mardi Gras (Dimarts de Carnaval), i amb un peculiar Enterrament del Carnestoltes i el ball del tio tio, que tenen lloc l’endemà, Dimecres de Cendra.
La seqüència ritual
L’Enterrament del Carnestoltes dels Banys d’Arles està protagonitzat pels Gregoris, una tradició força misteriosa i exclusiva d’aquesta vila, que ha estat recuperada recentment.
Es tracta d’una comitiva festiva i burlesca formada per diverses facècies divertides i un llarg grup de persones que desfilen amb túniques blanques i amb les cares cobertes amb una cucurulla blanca. Acompanyen una efígie gegant, també amb vestit i cucurulla blanca, que anomenen Gregori i que no és més que la representació del Carnestoltes en aquesta vila.
La comitiva, que fa paròdia de la processó del Sant Enterrament que es fa en moltes poblacions nord-catalanes per Setmana Santa, dóna una volta pels principals carrers del poble tot entonant un cançó d’enterrament, lenta i solemne, que es canta amb la música de la «Dama d’Aragó», i que té una lletra molt senzilla, que fa: «Adéu pobre, pobre, pobre… adéu pobre Carnaval».
Finalment en un indret al costat del riu es fa l’exhibició i la crema final de l’efígie que encarna el Carnestoltes. Mentre aquest gran ninot es crema els gregoris ballen formant una gran rotllana al voltant seu.
Pel seu significat —i pel nom dels personatges— sembla que aquest és un acte de rebuig cap al papa Gregori el Gran, que al segle VII va reformular la Quaresma, allargant-la i adaptant-la a les dates actuals.
La festa acaba amb una ballada de sardanes i el ball del tio tio amb música de cobla en directe. El tio tio és un ball rodó, alegre i divertit amb què tradicionalment acaben les festes de Carnaval. Als Banys d’Arles primer es balla una sardana, després la versió infantil del ball del tio tio, una altra sardana, el ball del tio-tio dels adults i finalment una darrera sardana.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
El carnestoltes arenyenc al segle XIX
Caballé, Immaculada / Editorial Alta Fulla
Després de la descripció del costumari local, s'estudia i transcriu un ...
|
|
|
comprar
| |
El Carnaval a Tarragona al segle XIX
Sans Sáez, Noemí / Edicions El Mèdol
És interessant d'advertir la gran quantitat de literatura carnavalesca ...
|
|
|
| |
Tradicions Populars: El Carnaval de les Roquetes. 1982-1996
Muñoz de Morales, Mary / Comissió de Festes de les Roquetes del Garraf
El Carnaval va començar al 1982 fruit d’un acord de les escoles públiques ...
|
|
|
comprar
| |
Explicació del Carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l'any
Palomar i Abadia, Salvador / Migdia Serveis Culturals
Aquest és un romanço escrit cap al 1895 per Josep Ferré (a) Queri, que ...
|
|
|
| |
El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí
Vilaseca, Noemí / Associació de Festes del Carnaval de Solsona
A Solsona la Transició va començar el 1971. Va manifestar-se a través d’una ...
|
|
|
| |
El Carnaval a Palma. Com era abans
Valriu Llinàs, Caterina / Ajuntament de Palma
Treball sobre el Carnaval de Palma, amb una introducció sobre les característiques ...
|
|
|
| |
Cançons i costums de Vinaròs. Segona part
Redó Vidal, Ramón / Editorial Antinea
Aquesta segona part no és la continuació de la primera, sinó que és totalment ...
|
|
|
| |
Aragón y el Carnaval
Roma Riu, Josefina / Guara Editorial
Llibre que aborda la temàtica de la festa de Carnaval a l'Aragó. L'autora ...
|
|
|
| |
La llegenda del Falatell del Carnaval de Terra Endins
Diversos autors, / Associació Carnaval de Terra Endins (ACTE)
El Falatell és un ceptre embruixat i mil·lenari i el secret més ben guardat ...
|
|
|
comprar
| |
El Carnaval a Reus
Palomar i Abadia, Salvador / Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus
Quadern de divulgació sobre la festa de Carnaval a Reus, escrit amb la ...
|
|
|
| |
El Carnaval en Aragón
Diversos autors, / Caja de Ahorros de la Inmaculada de Aragón
Aquest llibret recull les característiques essencials del que va ser, durant ...
|
|
| |
 | |
|
| |
Carnaval de Solsona. La Música
, Orquestra Patinfanjàs / Associació de Festes del Carnaval de Solsona
Disc amb les músiques del Carnaval publicat l'any 2010. Editat per l'Associació ...
|
|
| |
 | |
|
llegir
| |
El Carnestoltes manlleuenc
Diversos autors, / Biblioteca Municipal de Manlleu
Durant el segle XIX, i segurament els que el van precedir, el Carnestoltes ...
|
|
|
llegir
| |
Els Darrers Dies a Mallorca: el Carnaval del poble
Valriu Llinàs, Caterina / Revista Caramella, 23
El concepte de festa es contraposa al de rutina quotidiana, en el sentit ...
|
|
|
llegir
| |
El Carnaval d’Encamp: el jovent, amo i senyor
Burgos Mateu, Rosa / festes.org
El jovent d’Encamp és qui ha organitzat sempre el Carnaval, i així ho recorden ...
|
|
|
llegir
| |
Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet
Mas Gibert, Xavier / El Sot de l'Aubó
La gresca carnavalesca a Canet començava amb «L'arribo» o arribada d'en ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
