|
Calendari: Festes de tot l'any > Altres manifestacions festives > Actes per solemnitzar l'inici de les festes
|
|
El Volcanet
Comencen les Festes del Tura!
Olot (la Garrotxa), entre el 5 i el 7 de setembre
Els cavallets
Cercavila amb els gegants
Tancada dels marrans
El Volcanet comença l'erupció
L'erupció va creixent
Esclat final
|
| L’Esclat del Volcanet d’Olot és un enginyós sistema per solemnitzar que les Festes del Tura han començat. Es tracta d’un muntatge pirotècnic disparat des d’una carcassa amb forma de volcà que simbolitza que ja s’ha iniciat l'erupció anual que, cada any durant els primers dies de setembre, escampa la festa per tots els racons de la ciutat.
Considerada una de les celebracions més destacades de tot Catalunya i un dels millors exemples de festa viva, feta per la gent i per a la gent, la festa major és, per als olotins i les olotines, un punt de referència que posa fi al període estiuenc.
Les primeres notícies sobre els actes populars de la festa són de l’any 1636. Actualment, les Festes de la Mare de Déu del Tura segueixen un model vigent des de mitjan segle XIX amb un gran nombre de propostes que tenen lloc pels carrers del nucli antic de la ciutat pels volts del 8 de setembre. La festa es caracteritza per saber combinar els actes més tradicionals, protagonitzats pels balls de la centenària i estimadíssima faràndula de la ciutat (gegants, cavallins, cabeçuts, lligamosques, etc.) amb propostes més noves, ja arrelades i també seguides massivament, com la Turinada, el Ball de l’Hora, l’Encierru de Marrans o la cercavila amb la imatgeria festiva de tots els barris d’Olot.
Volcans i pólvora
Un aspecte —força desconegut— de les Festes del Tura d’Olot és la manera amb què tradicionalment s’inicien. Entre els anys 1984-85 un artista i creador polifacètic establert a la ciutat, Xevi Bulbena, va fer una proposta a la Comissió de Festes per tal de dotar la festa d’un acte sorollós que marqués el començament oficial de les celebracions, inexistent fins aleshores. Si en altres indrets s’encenen traques, es disparen coets a l’aire o es fan esclatar tronades o mascletades, a Olot van optar per crear un acte nou que tingués personalitat pròpia i que, a més a més, estigués vinculat amb algun element de la identitat local.
El relleu dels volcans forma part, des de temps immemorials, del paisatge i l’imaginari dels olotins, ja que la ciutat està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica, que inclou quatre volcans inactius. Per això es va considerar que el volcà i les seves erupcions, símbol del foc impetuós que surt disparat a l’aire provinent de l’interior de la terra, eren un magnífic element per representar metafòricament el que són les festes del Tura per a la ciutat d’Olot. Així, aquest volcà festiu va esclatar per primer cop el divendres dia 6 de setembre de 1985, sota el nom de Volcà d’Olot. A partir de 1986 ja va adoptar el nom de Volcanet.
El Volcanet avui
El Volcanet d’Olot actual és una estructura de fibra de vidre amb forma de volcà d’uns tres metres d’altura. Des del seu interior es disparen un conjunt d’efectes pirotècnics coneguts amb el nom d’«Esclat». Tot i que en les primeres edicions es disparava a la plaça Major, en l’actualitat el Volcanet se situa al final del passeig del Bisbe Guillamet, al davant de l’Ajuntament.
En la seqüència ritual de les Festes del Tura el Volcanet es fa esclatar amb l’objectiu de solemnitzar l’inici de les celebracions. Es dispara just després dels actes de la vigília, que normalment s’escauen el dia 7 de setembre: l’ofrena de flors al santuari de la Mare de Déu del Tura, les tres sardanes i el pregó des del balcó de l’Ajuntament.
L’Esclat del Volcanet d’Olot és un dels actes més esperats pels més menuts i per molts olotins i olotines que cada any s’hi acosten tant com poden per poder veure de prop l’espectacle. Els contorns del Volcanet s’omplen de gom a gom per poder seguir la seva particular erupció pirotècnica.
L’esclat dura menys de deu minuts i comença amb uns efectes de fum i llums vermells intermitents damunt el seu cràter, que simulen que el volcà s’està posant en erupció. A poc a poc, el volcà s’encabrita i comença a escopir guspires, primer petites i després cada vegada més altes, simulant la lava que salta pels aires. Després dels sortidors es disparen diferents efectes aeris començant pels més simples, com les pujades d’espurnes amb coets voladors, i seguint, cada vegada amb més intensitat, amb les pluges de colors, les palmeres i altres efectes que omplen el cel de llum i trons.
Antigament, dels coets disparats a l’aire en queien caramels i petites joguines però com que molts arribaven a terra rostits, des de fa uns anys s’ha optat per distribuir els dolços en mà, una vegada acabada l’erupció pirotècnica.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
